Junqueras i Romeva: “Vam fer política”
L’advocat de l’exvicepresident i l’exconseller d’Exteriors, en l’escrit de defensa, demana la seva absolució en no ser delictives les seves accions
Sol·licita al Suprem la seva posada en llibertat en el judici “per dignitat”
El vicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva –que s’enfronten a 25 i 16 anys de presó, respectivament, acusats de rebel·lió– sol·liciten al Tribunal Suprem la seva absolució ja que consideren que la fiscalia i la resta d’acusacions han encaixat per la via penal les seves actuacions, que emmarquen en una “acció política” realitzada de forma “pacífica, democràtica, legítima i parlamentària”. Per garantir “el seu dret de defensa i la seva dignitat”, la defensa demana al tribunal la llibertat provisional de Junqueras i Romeva per afrontar el judici amb totes les garanties.
Aquest és l’eix del complet escrit de defensa dels dos polítics d’ERC, confeccionat pel penalista Andreu van den Eynde, al qual ha tingut accés El Punt Avui, i que es presentarà dimarts al Suprem. “Defensen encara la negociació política” entre Catalunya i l’Estat espanyol, a qui acusa de “negar-s’hi”, mentre que el govern va intentar-ho fins i tot després de la declaració d’independència, el 27 d’octubre del 2017. “No és una quimera”, indica l’advocat, que remarca que dels del 1905 s’han celebrat 106 referèndums d’independència; i des del 1991, un total de 54, la meitat d’aquests, pactats.
Rival polític
En l’escrit de defensa, de 115 planes, l’advocat exposa que “l’independentisme català mai va ser un problema polític fins que va obtenir el suficient suport ciutadà”. Recorda que ERC va aprovar en el Congrés de 1989 que el seu objectiu era la independència de Catalunya de l’Estat espanyol, i que actualment té 200 alcaldes i més de 2.000 regidors. Hi detalla el “junquerisme: projecte pacificador i integrador” que defineix el president d’ERC, Oriol Junqueras, així com “el treball en la cultura de la pau i la no-violència” de Romeva. “Els meus mandants, abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes”, sosté Andreu van den Eynde.
L’Estatut, el 2010
Si la fiscalia en el seu escrit d’acusació remunta els antecedents a l’Acord per a la Transició Nacional, signada pel llavors president Mas i el líder d’ERC, el 2012, la defensa dels líders d’ERC la situa en l’any 2006, amb l’Estatut aprovat pel Parlament català i l’espanyol. Acusa el govern espanyol del PP de “desistiment de funcions” i de traslladar el debat del dret a decidir al poder judicial. I quan el Tribunal Constitucional escapça l’Estatut en la sentència del 2010, indica que “va ser un punt d’inflexió per fer front a l’independentisme català” i que va crear “frustració” en la ciutadania. Amb la consulta del 9-N del 2014, el govern espanyol va tornar a optar per “la judicialització del debat polític” del dret a decidir. I el 2015 a les urnes sorgeix el mandat independentista que ara jutjarà el Suprem.
Causa general
La resposta del govern espanyol és “impulsar una causa general contra l’independentisme”, amb el dret penal de l’enemic, manté la defensa d’ERC. S’inicien distintes investigacions en cinc tribunals diferents. I “la criminalització directa de l’Assemblea i d’Òmnium, dels seus líders, i de forma indirecta dels ciutadans que donen suport a la independència que es realitza en els escrits d’acusació és un despropòsit”, sosté el penalista, que refusa l’ús “sectari” de la ciutadania de Catalunya que s’atribueix al govern. Per contra, exposa que s’han vulnerat una llarga llista de drets fonamentals als polítics encausats, des del dret a un jutge imparcial fins als seus drets polítics, en no poder participar en unes eleccions ni en l’acció parlamentària en ser posats expressament en presó preventiva i sota una acusació d’“acció terrorista”.
El 20-S
Així, els primers fets delictius que s’atribueixen al govern català és la mobilització ciutadana del 20 de setembre del 2017 davant de la seu del Departament d’Economia i altres seus oficials per mostrar el seu rebuig als escorcolls per aturar la realització del referèndum. Per Van den Eynde, la investigació del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que va autoritzar aquests escorcolls, va ser “prospectiva”, per aturar l’independentisme, i per això sol·licita que no s’acceptin les proves obtingudes ni els informes, que han servit per nodrir la causa principal del Suprem. També qüestiona la declaració de la lletrada de l’administració de justícia, que manté “una determinada ideologia”, en considerar que primer no va voler sortir al carrer amb els Mossos i després va “exagerar” la seva sortida pel terrat del teatre del costat. “Les acusacions fan un relat judicial inventat de l’exercici d’uns drets cívics fonamentals”, com és el de la llibertat de manifestació, a més de recordar que la comitiva judicial va poder fer la seva feina. No s’oblida de remarcar la “poca previsió” de la Guàrdia Civil en l’operació, en deixar els dos vehicles amb armes a dins oberts, i no succeir cap acció violenta per part dels ciutadans.
L’1-O i la violència
Cap delicte
Familiars
