Catalunya tindrà aquest any un pla de drets humans propi
Diverses entitats liderades pel Síndic i l’IDHC impulsen des d’avui un procés participatiu per redactar el document
Un document que identifiqui els principals dèficits i que reculli les polítiques públiques que es poden implementar per millorar la promoció i la protecció dels drets humans, a més de preveure un mecanisme de control de la seva aplicació efectiva. Això és un pla de drets humans, segons els anomenats Principis de París, que l’ONU encoratja a redactar en un àmbit nacional.
En aquest sentit, el país es proposa tenir llesta a l’estiu una estructura de drets humans impulsada pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC). Format el 2017, aquest conglomerat presidit per Rafael Ribó té el consell assessor format per una vintena de personalitats multidisciplinàries i entitats com ara Amnistia Internacional, el Col·legi de Periodistes, el Consell de l’Advocacia, la Comissió Catalana d’Ajuda als Refugiats o la Taula d’Entitats del Tercer Sector. Seva és la feina de coordinar la xarxa d’entitats socials, elaborar una proposta d’estat dels drets humans i emetre opinions sobre els projectes i proposicions de llei al Parlament que tinguin incidència en aquest àmbit. A més, podrà redactar informes vinculats als que els estats han de presentar periòdicament als òrgans i comitès internacionals de protecció dels drets humans.
El tret de sortida a la redacció del pla català es donarà a les cinc d’aquesta tarda a les Drassanes de Barcelona, en un acte conduït per l’actriu Sílvia Bel i el periodista Ramon Pellicer, on participaran diverses de les personalitats promotores i es donaran a conèixer els documents de treball sobre el conjunt de drets que aquest consell ha identificat com a punt de partida, perquè siguin debatuts per la ciutadania. I és que amb la presentació s’iniciarà l’etapa de procés consultiu i debat ciutadà considerada bàsica, ja que una de les condicions essencials des que es van començar a promoure el 1993 és que els plans siguin públics i amb base a una àmplia participació social. Per a això s’obriran diferents vies de participació, ja sigui per mitjà de tallers temàtics pel territori en col·laboració amb entitats civils o d’un qüestionari en línia perquè la gent opini sobre les principals mancances en l’àmbit dels drets humans, i també les fortaleses, oportunitats i recursos disponibles.
El procés de debat i consulta, que es preveu que s’allargui del febrer al juny, ha de culminar al juliol en un document definitiu que resumirà les recomanacions i propostes sorgides de la societat civil. Segons el calendari previst, el pla de drets humans de Catalunya serà sotmès al setembre a la consideració del Parlament i el govern, a fi que guiï la seva acció a curt, mitjà i llarg termini tot concretant-se en lleis i polítiques públiques.
