Política

Jordi Sànchez i Toni Morral, escollits president i secretari general de la Crida per 93,7 % dels vots

El moviment polític reivindica el “diàleg” amb l’estat espanyol per celebrar un referèndum acordat i adverteix que “mai” renunciarà a l’autodeterminació

El document aprovat no renuncia “a cap via pacífica i no violenta per fer efectiva” la “república” catalana

El president Quim Torra demana candidatures unitàries a l’Ajuntament de Barcelona i a les europees

El congrés fundacional de la Crida Nacional per la República ha escollit Jordi Sànchez i Toni Morral com a president i secretari general, respectivament, per un 93,7% dels vots dels assistents. En concret, han rebut 2.417 vots vers els 115 que ha sumat la candidatura de Jordi Ferrés i Oriol Izquierdo.

Pel que fa al plenari del govern, ha resultat escollida gairebé tota la candidatura impulsada per l’exlíder de l’ANC. D’aquesta manera, s’incorporen a la direcció de la Crida les conselleres Elsa Artadi i Laura Borràs, i el conseller Damià Calvet; el portaveu de JxCat, Albert Batet; la portaveu adjunta, Gemma Geis; el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, i l’exconsellera Marina Geli, entre d’altres.

També formen part del govern de la Crida el catedràtic Josep Ferrer Llop; l’exsecretari nacional de l’ANC Jordi Pairó; l’alcalde de Montblanc (ERC), Pep Andreu; i el secretari d’Administracions Locals, Miquel Àngel Escobar. També s’hi suma la qui va ser candidata de JxCat el 21-D i portaveu dels presos quan estaven en vaga de fam, Pilar Calvo. Al mateix temps, de la candidatura de Jordi Farrés i Oriol Izquierdo han sortit escollits dos membres per formar part del Govern de la Crida pilotat per Sánchez i Morral: Rosario Palomino i Gerard Sesé.

El congrés fundacional de la Crida Nacional per la República ha aprovat aquest dissabte per una àmplia majoria la ponència política, que advoca per avançar en l’objectiu de la independència donant prioritat al diàleg però sense renunciar a cap altra via pacífica.

Així doncs, la Crida reivindica el “diàleg” amb l’estat espanyol per celebrar un referèndum acordat i adverteix que “mai” renunciarà a l’autodeterminació.

El moviment polític insisteix també en remarcar la importància de la “pluralitat ideològica”, motiu pel qual preveu la confluència i el reconeixement de diversos corrents interns d’opinió.

La ponència organitzativa remarca que el “president impulsor” de la Crida és Carles Puigdemont, a qui senyalen com a “president legítim de Catalunya”, i destaca que és ell qui “lidera” l’acció política del nou moviment.

Al mateix temps, l’organització interna defineix que la Crida s’estructura en una Assemblea, un Govern de Direcció Política i el Consell de Representants.

El representant del corrent liberal Marc Guerrero ha presentat la ponència ideològica davant els 4.200 participants al congrés fundacional de la Crida, que té lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

El text ha sumat 1.280 vots a favor, 8 en contra i 13 abstencions, recollint menys suports que la ponència organitzativa (2.125 sís, 11 nos i 63 abstencions) perquè part dels congressistes ja havien sortit de la sala per votar en urna els candidats a la direcció.

El document aprovat no renuncia “a cap via pacífica i no violenta per fer efectiva” la “república” catalana i, per a aquest objectiu, aposta “pel diàleg com a via política preferent, que no exclusiva”. Fixa a més com a vies de solució al conflicte català “el referèndum d’autodeterminació vinculant, efectiu i acordat”, i “la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”.

Després d’aquesta votació, l’historiador Agustí Colomines, que va ser cessat pel 155 com a director de l’Escola d’Administració Pública, ha presentat l’informe de la coordinadora que ha portat la Crida des de la convenció inaugural del passat 27 d’octubre a Manresa (Bages).

Colomines ha considerat que és “saníssim” que hi hagi més d’una candidatura a la direcció de la Crida -la candidatura A i la B- perquè, sinó, això seria “Corea del Nord”. Però ha deixat clar que “la cara A i la B són del mateix single”, ja que encara que hi hagi dues maneres diferents “d’entendre” la Crida això no significa que hi hagi divisió.

“No hi ha divisions a la Crida perquè això seria un oxímoron”, ha subratllat Colomines per posar èmfasi en el fet que el nou moviment persegueix precisament la unitat del sobiranisme. “Així que tots els qui entenen aquest projecte des de les exclusions no són dels nostres, són els nostres adversaris”, ha dit.

Torra vol unitat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha reclamat aquest dissabte “unitat” i ha fet una crida a acceptar “tots els papers incòmodes que calguin” per “avançar cap la república”. Torra ha fet aquestes declaracions després de demanar una llista unitària independentista tant a l’Ajuntament de Barcelona com a les eleccions europees.

Així mateix, Torra ha fet una crida a “la màxima mobilització” de cara al judici als presos independentistes. “Contra tota aquesta gent de les querelles preventives” i contra les amenaces, ha apostat per una recepta formada per unitat, llibertat i república.

El president també ha assegurat que amb les paraules d’unitat, llibertat i república s’ha enfrontat “el repte” del diàleg amb l’estat espanyol. “Sempre hem dit el mateix, bilateralitat, solució política i dret a l’autodeterminació. Si no hi ha un reconeixement al dret a l’autodeterminació ens quedarem amb el ’no’ als pressupostos”.

De fet, ha apuntat que el judici va sobre el dret a l’autodeterminació dels catalans. També ha assenyalat que si el fan escollir entre el PSOE i el tripartit de PP, Ciutadans i Vox, escull independència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia