El TC aparca els recursos sobre les presons dels líders independentistes abans del judici al Suprem
Els magistrats retiren aquest punt de l’ordre del dia del ple d’aquesta setmana
El tribunal busca la unanimitat en la primera sentència sobre les presons preventives dels líders catalans
El Tribunal Constitucional (TC) ha renunciat a pronunciar-se sobre les presons preventives dels líders independentistes abans que arrenqui el judici al Tribunal Suprem. La previsió era que els magistrats continuessin deliberant sobre el primer dels recursos –presentat per la defensa d’Oriol Junqueras- i que abordessin de nou el tema en el ple que arrenca aquest dimarts.
Fonts del TC, però, confirmen que el punt s’ha retirat de l’ordre del dia i que no s’ha fixat cap termini per tornar-ho a estudiar. No obstant, apunten que podrien abordar-lo en el pròxim ple que començarà el 12 de febrer.
Per tant, el judici al Suprem arrencarà sense que el TC s’hagi pronunciat sobre si la presó preventiva vulnera drets fonamentals. De moment, el Suprem encara no ha fixat la data d’inici del judici, que es preveu que comenci a principis de febrer.
Els magistrats del TC busquen la unanimitat en la primera sentència sobre les presons preventives dels líders independentistes. La defensa de Junqueras, a més, va demanar al tribunal que apliqués també a l’exvicepresident la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va condemnar Turquia per tenir en presó preventiva l’opositor kurd Selahattin Demirtas i li va reclamar que adoptés les mesures necessàries per acabar amb la seva situació de presó.
Després de Junqueras, el ple té sobre la taula recursos de la resta de presos preventius i, per tant, la sentència de l’exvicepresident marcarà la pauta a seguir.
Alguns dels presos també van al·legar aquest cas davant del Tribunal Suprem. En una resolució feta pública dilluns, la sala penal els va denegar la llibertat i els va dir que aquest cas no era equiparable.
En concret, el recurs que està estudiant el Constitucional és el que va presentar Junqueras contra l’acte del 2 de novembre del 2017, dictat per la llavors jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela -ara magistrada del Suprem-, que va ser la primera que va portar el cas fins que aquest va recaure en mans del jutge de l’alt tribunal Pablo Llarena.
