Política

Marchena ‘vs.’ Marchena

El president del judici de l’1-O s’enfronta al seu tarannà procliu a perdre la calma exhibit el 2017 amb Homs

Fa dos anys va etzibar: “Això no és casa seva” a l’únic acusat pel 9-N i ara jutjarà dotze acusats durant tres mesos televisats

L’última experiència d’un judici amb l’atrezzo del Tribunal Suprem, que és un tribunal acostumat a resoldre recursos però que celebra molt pocs judicis, és propietat de Francesc Homs. L’aleshores diputat del PDeCAT al Congrés i actualment coordinador de les defenses dels líders del procés va ser jutjat el febrer i març del 2017 per la sala segona del Suprem i per un tribunal presidit per Manuel Marchena. L’experiència d’Homs és que en un judici breu i amb un sol acusat que era ell per desobediència i per prevaricació Marchena va perdre la calma. “Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem”, va esclatar en la primera sessió de la vista oral del judici per la consulta del 9-N. Dos anys després, Marchena s’enfronta ara al seu tarannà procliu a perdre la calma en un macrojudici en el qual ara tindrà al davant dotze acusats i durant uns interrogatoris que duraran almenys tres mesos i que seran televisats, amb el poder magnificador de les sortides de to que té la retransmissió en directe.

El breu judici a Homs va demostrar els problemes fonètics que el jutge canari té amb la llengua catalana. I això que era el seu únic acusat, perquè el president Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau van ser jutjats pels mateixos fets al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però en el cas del conseller de Presidència es va imposar la seva condició de ser un polític aforat pel fet de tenir l’acta de diputat al Congrés a l’hora del judici. “Quico, tu tindràs l’honor de ser el primer...”, li traslladava aquells dies el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, amb la sintonia de compartir l’auguri que hi hauria condemna.

Incapaç de dir bé Homs

Tot i tenir al davant un acusat i no dotze com ara, el president de la sala segona –o penal– del Suprem va ser incapaç de pronunciar el nom del jutjat amb una fidelitat mínima. El càstig fonètic va incloure fórmules com ara “Francés Os” en la lectura de les qüestions preliminars.

Més enllà de la dificultat amb els noms en català, el judici del 9-N és recordat per la lluita interna de Marchena a l’hora de voler presentar-se com a cordial i amfitrió sense renunciar a l’estirabot descontrolat quan el desenllaç de la breu vista oral li feia perdre la calma. “L’article 685 de la llei d’enjudiciament criminal exigeix respondre al fiscal dret, però si està més còmode assegut, assegui’s”, li va voler concedir Marchena d’entrada a l’aleshores portaveu del PDeCAT com a signe de cortesia.

L’interrogatori més dur d’aquelles sessions –el partit ultra Vox no exercia l’acusació particular com fa ara– va correspondre al fiscal Jaime Moreno, portaveu de les posicions de l’Estat sota el govern conservador de Mariano Rajoy i el fiscal també en el cas del procés. Moreno va destacar per interrompre constantment la resposta d’Homs a les qüestions que ell li feia i, sense perseguir-ho, va propiciar la cèlebre sortida de to de Marchena. “Prossegueixo amb la resposta a la pregunta anterior o...? Com vulgui!”, es va molestar repetidament l’exconseller de Presidència. “A casa meva, i jo intento practicar-ho, em van ensenyar que cal esperar que qui parla hagi acabat abans de repreguntar”, va ironitzar Homs. I aquella va ser l’espoleta verbal que va empènyer Marchena a enterrar la cortesia desplegada fins aleshores per alertar de qui mana a la sala segona: “Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem.”

El precedent de Murillo

Dos anys després, Homs recorda que va aconseguir l’efecte desitjat. Què pot succeir ara que Marchena es veurà obligat a escoltar pausadament els llargs interrogatoris a Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila?, es pregunta l’equip d’advocats de les defenses. I els exabruptes i les sortides de to del jutge resulten determinants a ulls internacionals pensant en el que Homs anomena el “partit de tornada”: sense anar més lluny, a Arnaldo Otegi el 2018 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) li va reconèixer que no havia tingut un judici just –en la vista per l’homenatge al membre d’ETA Argala– perquè la jutgessa Ángela Murillo va incórrer en parcialitat quan va exigir a Otegi si condemnava la violència d’ETA i ella mateixa es va respondre: “Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta...”.

Buscar toga per al perdó

Conscient que l’abrupta relliscada desdibuixava la imatge de cordial amfitrió que havia volgut cultivar –i que avui accentuarà en el judici del procés sabent que serà transmès en directe per la televisió i en diferit en el futur pel Tribunal d’Estrasburg–, Marchena va voler suavitzar l’episodi del febrer del 2017 amb una obsessió per cuidar el vestuari de l’acusat. “Com a advocat que és, d’acord amb l’article 38.3 de la llei d’advocacia, té la possibilitat de seguir el judici al costat del seu advocat i vestit amb toga. Li proporcionaran una toga!”, va dir Marchena a Homs. Per a desesperació del jutge, Homs no va voler la toga.

L’endemà d’interrogar Homs, el jutge va rebre Artur Mas, acusat i jutjat al TSJC i que al Suprem hi acudia en qualitat de testimoni a causa del desdoblament del cas 9-N entre Barcelona i Madrid. “Que tingui bon viatge!”, li va desitjar Marchena obrint la porta al doble sentit: Mas tenia un vol a Londres, però qui li ho desitjava era un jutge que tenia al seu full de serveis dues inhabilitacions, la de l’expresident del Parlament basc, Juan Mari Atutxa, per no haver dissolt el grup de Sozialista Abertzaleak, i la del magistrat Baltasar Garzón per unes escoltes il·legals en la investigació de la trama Gürtel. “I vostès, bon judici!”, li etzibava Mas abonant el doble sentit de tenir seny.

Homs seria inhabilitat per una condemna de 13 mesos per desobediència que ja ha complert. “A mi no se’m permet continuar com a diputat, però el procés engegat a Catalunya no el podran inhabilitar”, va dir Homs el matí del dimecres 29 de març del 2017 en què la presidenta del Congrés, Ana Pastor, no va tenir ni la cortesia parlamentària d’esperar a la finalització del ple per comunicar al portaveu del PDeCAT que acabava de rebre l’executòria del Suprem i que havia de ser expulsat immediatament. Dos anys després, el Suprem jutjarà la inhabilitació de tot un procés al qual el jutge Pablo Llarena ha donat forma delictiva de rebel·lió i sedició. I el Marchena del 2019 dirimirà el seu torcebraç amb el Marchena del 2017.

LES FRASES DEL JUTGE PEL 9-N

L’article 685 de la llei d’enjudiciament criminal exigeix respondre al fiscal dret, però si està més còmode assegut, assegui’s
Això no és casa seva, això és el Tribunal Suprem
És advocat i, d’acord amb l’article 38.3 de la llei de l’advocacia, té la possibilitat de seguir el judici al costat del seu advocat i vestit amb toga
[A Artur Mas] Que tingui bon viatge!

El vet a Cosidó evita el tràngol del “des del darrere”

En un judici hi ha testimonis incòmodes per a la defensa o per a l’acusació, però en el de l’1-O es dona la circumstància insòlita d’un testimoni molt molest per al president del tribunal i de la sala segona –o penal– del Suprem, Manuel Marchena. És el portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.

Quan el PP, ja presidit per Pablo Casado, va acordar el novembre del 2018 amb el PSOE de Pedro Sánchez la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el popular Cosidó va enviar un correu de Whatsapp en què explicava als seus la virtut d’entronitzar Marchena com a president del Suprem en substitució de Carlos Lemes, que presideix l’òrgan de govern dels jutges i el tribunal amb el mandat caducat des del 4 de desembre. “Posem un president excepcional (...), un gran jurista amb una capacitat de lideratge i auctoritas perquè les votacions no siguin 11-10 sinó properes al 21-0. I a més controlant la sala segona des del darrere”, raonava Cosidó en el polèmic correu. Arribat el judici, Marchena no troba oportú ara escoltar l’autor del “des del darrere” i veta la petició de la defensa d’Oriol Junqueras d’escoltar el testimoni de Cosidó, que va ser director de la policia espanyola del 2012 al 2016 amb Rajoy. Com que la sala 61 –la que resol les recusacions– ja va rebutjar la recusació de Marchena i aquest no va ser apartat del judici, ara Marchena utilitza això per dir que el de Cosidó és un tema “absolutament tancat” i evitar-se el tràngol personal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JOAN IGNASI ELENA
PORTAVEU JURÍDIC D’ERC

“Junqueras no respon a qui el persegueix per idees polítiques”

Barcelona

Torra: “La manifestació és un canvi d’actitud”

barcelona

Rivera vol fer del tema de l’“indult” als presos el centre de la campanya

Barcelona

L’hidra antisemita reneix

París
Vilablareix

JxCat escull candidat

Trump demana a Europa que es faci càrrec de 800 combatents d’Estat Islàmic

washington

Suport als presos polítics a Brussel·les i Sant Sebastià

BARCELONA
veneçuela

Guaidó busca voluntaris per dur l’ajuda dels EUA

israel

El govern congela fons que recapta en nom de l’ANP