Salvini devora el M5E
FORT
El líder xenòfob, flamant vencedor de les eleccions regionals dels Abruços, encapçala tots els rànquings de popularitat
El poder desgasta el partit de Di Maio, que havia reunit suports jugant amb l’ambigüitat ideològica
Fins ara, que la Lliga de Matteo Salvini s’havia cruspit el seu aliat de govern, el Moviment 5 Estrelles (M5E), era una sensació ben estesa que, però, no s’havia plasmat en cap resultat electoral.
A l’executiu, els grillini hi van arribar com a socis majoritaris; a les eleccions generals de l’any passat, la Lliga havia quedat molt per sota. La visibilitat que ha obtingut Salvini en aquests set mesos i mig de govern, però, ha estat estratosfèrica. I, des de diumenge passat, que es va votar a la regió dels Abruços, ja hi ha la prova d’allò que fa temps avisaven tots els sondejos: Salvini ha esclafat els seus aliats.
La coalició entre la dreta i l’extrema dreta va fregar el 50% dels vots en les regionals dels Abruços, al centre d’Itàlia. Els grillini, amb un 20%, no es van prendre gaire bé els resultats. “És culpa de la ignorància i de la llei electoral”, han dit alguns dels seus exponents.
Algunes tímides veus crítiques dins del moviment alerten que, potser, haver-se situat tan a la dreta, ells que pretenien “no tenir ideologia”, no els surt tan a compte com creien. Quan la teva feina, des que has arribat al poder, ha estat alimentar l’extrema dreta i pactar-hi un programa de govern –compartint-hi totes les polítiques, també les més xenòfobes–, és comprensible que els electors prefereixin el producte original. L’ambigüitat, a més, es pot vendre en campanya, no pas un cop ja s’ha tocat poder i que, per tant, s’han pres decisions polítiques.
Els qui manen dins del moviment no volen ni sentir a parlar de replantejar-se la línia ideològica. D’altra banda, les tries dels 5 Estrelles, a l’hora de la veritat, han estat sempre aquestes: al Parlament Europeu s’havien aliat amb el partit d’extrema dreta britànic UKIP, de Nigel Farage. Ara que l’UKIP està en hores baixes i sense lideratge, els grillini estan penjats a Europa. Salvini ja s’ha espavilat a buscar altres aliances en l’àmbit europeu, de l’hongarès Viktor Orbán a la francesa Marine Le Pen.
El dilema del TAV
Els 5 Estrelles necessiten marcar perfil propi, i una manera és aprofitar-se de moviments socials. L’intent matusser d’apropar-se a l’ala més dretana i marginal dels armilles grogues de moment no ha donat resultats concrets, més enllà de crear una crisi diplomàtica amb el govern francès i acaparar l’atenció de la premsa europea, que només té ulls per a Salvini.
Un altre moviment amb què el M5E havia flirtejat abans d’arribar al poder és el dels contraris a la línia del TAV, el tren d’alta velocitat que ha d’unir Torí amb Lió. Aquesta macroinfraestructura ha tingut un fort rebuig al territori des dels anys noranta. Molts la consideren innecessària, desproporcionadament cara i, sobretot, nociva per a la salut i el medi ambient.
Ara el M5E té un fort dilema. La base els exigeix que s’oposin a la construcció, tal com havien promès. Però han de trobar la manera de fer-ho sense fer enfadar massa Salvini, que hi està a favor. Un referèndum al territori podria salvar-los la pell.
El líder de la Lliga, per la seva banda, observa l’espectacle amb fruïció. Salvini aquests problemes no els té: ningú no l’ha votat pensant que votava una altra cosa. La seva posició de força és tan gran, que es permet tractar amb paternalisme el M5E. “Els meus socis poden estar ben tranquils, no hi haurà cap crisi de govern, estem molt ben avinguts”, respon a qui li pregunta si aprofitarà la debilitat dels socis per convocar eleccions. I és que Salvini ho té tot massa de cara per precipitar-se.
Abans de tornar a les urnes, li convé que les contradiccions del poder continuïn desgastant els 5 Estrelles i que la Força Itàlia del seu mentor, Berlusconi, acabi de desinflar-se. Salvini, impulsat per l’empenta de l’extrema dreta arreu, aspira a poder obtenir una majoria absoluta.
Una ferida que cou als ‘grillini’
Alba Sidera GallartEn les eleccions regionals dels Abruços, celebrades diumenge passat, va guanyar per golejada (amb un 48% dels vots) la coalició entre la dreta i l’extrema dreta, amb un cap de llista del partit postfeixista Germans d’Itàlia, Marco Marsilio. Dins la coalició, en què també hi havia la Força Itàlia de Silvio Berlusconi, el partit més votat, amb diferència, va ser la Lliga (27,5%). La coalició de forces i llistes cíviques que donaven suport al candidat de centreesquerra va obtenir el 31,3%, tot i que el partit principal, el Demòcrata, només va obtenir un 11% de vots. La majoria, per tant, eren llistes de ciutadans lligades al territori. El gran perdedor, però, va ser el Moviment 5 Estrelles, que només va aconseguir recollir el 20% dels consensos.
