Forn defensa que la resolució del 27-O va ser una “declaració política”
El conseller d’Interior destituït assegura que el govern no va desenvolupar cap acció posterior i només contemplava dues possibilitats: convocar eleccions o el 155
Defensa que el dispositiu previst per impedir l’1-O “impossible d’assumir”
El conseller d’Interior destituït pel 155, Joaquim Forn, ha defensat aquest dijous al judici de l’1-O que la resolució sobre la declaració unilateral d’independència (DUI) que es va votar al Parlament el 27 d’octubre va ser una mera “declaració política” que no es va traduir en cap acció posterior.
A preguntes del seu lletrat durant la tercera sessió del judici al Tribunal Suprem (TS) espanyol, Forn ha assenyalat que la DUI figurava al preàmbul d’aquella declaració i no hi va haver votació sobre aquell punt.
En aquest sentit, ha negat que durant el ple en què es va aprovar la declaració es fes qualsevol menció a Catalunya com a nou Estat català, més enllà dels “discursos polítics” que es van emetre a les escales de la cambra catalana, amb la presència d’alcaldes independentistes.
A més, ha subratllat que la declaració no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ni al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC). El conseller destituït ha assegurat que un cop celebrat el ple “no es va fer cap acció més ni cap acte administratiu” per part del govern per implementar la resolució.
En aquest sentit, ha explicat que en els dies posteriors al referèndum de l’1-O el govern només preveia dues possibilitats i que així ho va explicar als càrrecs del seu departament: convocar eleccions autonòmiques, amb la qual cosa seguirien al seu càrrec, o l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, cosa que comportaria el cessament del govern. No hi havia “una tercera opció”, ha dit.
Forn ha revelat que van “apurar fins al final” abans de celebrar el ple del 27 d’octubre on es va votar la proposta de resolució sobre la declaració d’independència. I que ho van fer perquè estaven a l’espera dels efectes que tingués la mediació que, segons reconeix, van emprendre diverses persones, inclosa el lehendakari Íñigo Urkullu.
De fet, ha reconegut que a finals d’octubre de 2017 ell era partidari de convocar eleccions. “Si es podien trobar possibilitats de consens que permetés seguir parlant, valia la pena seguir donant suport a aquesta solució”, ha dit.
Forn ha recordat que el president Carles Puigdemont va decidir en un moment donat convocar els comicis i que la seva opinió era “favorable”. “A partir d’aquí moltes persones van donar la seva opinió, però van intervenir altres realitats”, ha indicat. També ha volgut recordar que no hi va haver garanties per part del govern espanyol que aplicaria el 155 tot i la convocatòria.
Nega ordre polítiques
Tal com ja ha fet durant l’interrogatori de la Fiscalia, Forn ha reiterat amb motiu de les preguntes de l’Advocada de l’Estat Rosa María Seoane que ni ell ni cap membre del Govern van donar una “ordre política” als Mossos d’Esquadra perquè “incomplissin” les seves funcions de policia judicial i permetessin la celebració de l’1-O.
En aquest sentit, ha tornat a distingir el seu suport polític al referèndum de la seva funció com a titular d’Interior, ja que en aquell àmbit va insistir davant els Mossos d’Esquadra que la seva funció era actuar com a policia judicial i complir amb les resolucions de la Fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
“Impossible assumir la instrucció del fiscal”
Durant la seva declaració, l’anterior titular d’Interior ha dit que “ni amb la suma de tots els cossos” i ni amb el “reforç” que havia enviat d’agents a Catalunya es podia assumir la instrucció de la fiscalia d’aturar el referèndum. I que tampoc tenien mossos suficients com per superar la instrucció d’enviar dos efectius a cada col·legi electoral. A més, ha explicat que es va assabentar pels mitjans de comunicació que els càlculs que feia el Ministeri de l’Interior que apuntava que caldrien 90.000 efectius, quan se’n van destinar en total uns 13.000 agents (7.000 de mossos i uns 6.000 agents de cossos espanyols).
Forn ha recordat que el govern va mostrar-se en contra del nomenament del coronel Diego Pérez de los Cobos com a coordinador del dispositiu policial de l’1-O per una qüestió “competencial”, però que tot i això “mai es va deixar d’assistir” a les reunions que convocava els dies abans del referèndum. De fet, ha assenyalat que els Mossos van assistir a la primera reunió, convocada a les 10 del matí, i que allà els van dir que s’havien suspès. En aquest sentit, s’ha preguntat perquè se’ls va comunicar la decisió el mateix dia de l’1-O.
Trucada a Millo per les càrregues
A preguntes del seu advocat, Forn ha explicat una trucada a l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, al migdia de l’1-O. Després de rebre imatges d’un col·legi de Barcelona, amb “càrregues” on hi havia gent gran, li pregunta “si això era donar compliment a les ordres” del TSJC. Un cop Millo li agafa el telèfon, van mantenir una discussió “elevada de to”, ha explicat, en què li demanava que “paressin aquestes actuacions perquè generaven violència i que era recomanable parar l’actuació que s’estava fent” i “buscar un altre tipus d’actuació sense arribar a la violència extrema”.
Segons Forn, Millo li va dir que faria una gestió i pot després li va enviar un missatge afirmant que “ja havia fet el que havia de fer”. L’exconseller no ha volgut atribuir una “relació directa” a aquesta conversa amb el final de les intervencions dels cossos estatals a partir d’una determinada hora d’aquest diumenge.
