L’hidra antisemita reneix
El nombre d’insults, amenaces i agressions contra els jueus va créixer fins a un 74% l’any passat
El fenomen s’estén a molts ambients, també a la universitat
Coincideix amb l’auge ultradretà
Ilan Halimi, Mireille Knoll, Sarah Halimi... Els noms i cognoms de les víctimes dels casos més greus d’antisemitisme són coneguts de sobres a França, on viu la comunitat jueva més nombrosa d’Europa. Ara, però, és una xifra el que preocupa. El nombre d’insults, amenaces i agressions contra els jueus hi va augmentar un 74% l’any passat, segons dades oficials.
La publicació d’aquestes dades va coincidir amb la profanació, als afores de París, del memorial d’Ilan Halimi, un jove francès de confessió jueva segrestat i torturat fins a la mort l’any 2006. L’augment del nombre d’actes antisemites comptabilitzats ha posat en alerta els dirigents francesos.
“No acceptarem mai la banalització de l’odi. Per aquest motiu, demanem al conjunt dels francesos que es reuneixin en totes les ciutats de França per dir no a l’antisemitisme!”, proclama un manifest signat per gairebé totes les forces polítiques, amb l’excepció dels ultradretans França Dempeus i el Rassemblement National de Marine Le Pen.
La majoria dels partits donen suport a una manifestació organitzada contra els actes antisemites demà a París a la plaça de la República.
Present des de fa dècades, l’antisemitisme creix a França i s’escampa com un fenomen gasós que es reprodueix en múltiples realitats, com ara grups ultradretans, persones d’origen magribí mogudes per l’islamisme radical i el ressentiment originat pel conflicte entre Israel i Palestina, la burgesia catòlica que mira de reüll els seus compatriotes jueus... Segurament, el cas més mediàtic l’any passat va ser l’assassinat de Mireille Knoll, anciana jueva supervivent de l’Holocaust, que va morir apunyalada i calcinada a casa seva.
Tanmateix, els actes vandàlics recents han tornat a fer saltar l’alarma. És el cas de dos retrats de l’exministra francesa Simone Veil pintats en bústies a París que van aparèixer coberts de creus gammades. També es van fer pintades amb la paraula Juden (‘jueu’, en alemany) a l’aparador d’un local de la cadena de restauració Bagelstein a la capital.
“Tabú trencat”
Aquestes ofenses es repeteixen fins i tot a les universitats, com demostra el fet que la Conferència de Degans de les Facultats de Medicina publiqués, l’11 de febrer, un comunicat per alertar dels nombrosos actes antisemites que s’estaven produint contra professors i estudiants.
“El tabú de l’antisemitisme s’ha trencat i s’ha produït una alliberació de la paraula racista”, lamenta Martine Cohen, sociòloga experta en els jueus de França. Segons aquesta investigadora jubilada del prestigiós CNRS, cal contextualitzar l’augment del nombre d’actes antisemites de l’any passat, quan se’n van registrar 541, en les baixades del 2017 i el 2016, quan n’hi havia hagut 311 i 335, per sota dels elevats nivells del 2015 (800) i el 2014 (851). Amb tot, l’actual augment resulta simptomàtic, ja que està relacionat “amb un retorn de l’antisemitisme d’extrema dreta”, assenyala el politòleg Stéphane François, especialista en moviments ultres. “A diferència del que alguns van escriure, aquests discursos antisemites no havien desaparegut en cap moment. Més aviat al contrari: han continuat presents en blocs i publicacions més o menys confidencials i també en revistes negacionistes”, hi afegeix. En concret, assenyala com a responsables de la propagació dels missatges antisemites el còmic Dieudonné i l’assagista Alain Soral, amb el seu mitjà Igualtat i Reconciliació, un dels més influents de la fatxoesfera francesa.
“Hem vist aquest mateix missatge en algunes pancartes dels armilles grogues que recuperaven el vell discurs del banquer jueu per criticar explícitament la família Rothschild [propietària del banc de negocis on va treballar Macron]”, recorda François, que creu que “dir que és un moviment antisemita és exagerat”. De fet, els discursos racistes entre els manifestants són minoritaris i el nombre d’actes antisemites ja havia crescut un 69% en els nou primers mesos del 2018, abans que emergís el moviment dels armilles grogues. Malgrat això, segons Cohen, “l’augment de l’antisemitisme és un senyal de l’actual crisi moral, política i de representació”.
LES FRASES
Un fenomen en alça arreu d’Europa
Enric BonetL’augment de l’antisemitisme a França no és un cas aïllat. A Alemanya, l’any passat es van produir 1.646 insults i agressions contra jueus. Això representa un increment del 9,4% respecte al 2017, segons dades publicades el dia 13 de febrer.
En concret, el nombre d’accions violentes va augmentar de 37 a 62, dada que suposa el nivell més elevat de delictes antisemites dels últims deu anys. Segons un extens estudi de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE, en què es van entrevistar 12.000 jueus que viuen al Vell Continent, el 89% dels enquestats consideren que l’antisemitisme ha augmentat al seu país en els últims cinc anys. I el 28% asseguren que han estat víctimes d’assetjament. De fet, l’odi i el ressentiment envers els jueus creixen especialment en aquells països amb governs neoconservadors, com ara l’Hongria de Viktor Orbán. El 42% dels hongaresos afirmen que els jueus tenen massa influència en el món dels negocis, segons un sondeig elaborat per la cadena CNN.
