“La mobilització de l’1-0 i del 3-O és clau per fer-nos valer”

Doncs es fa amb confiança, amb col·laboració, amb diàleg, intentant donar continuïtat als projectes d’un govern de transformació com és el nostre.

No ho sé explicar gaire bé... Per compromís amb la ciutat, amb el territori. No saps ben bé com, el col·lectiu, perquè el projecte de l’Entesa per Sabadell, d’on vinc jo, de la Crida ara, és col·lectiu, et porta a ser a l’Ajuntament. Primer sent l’últim a arribar a un ple municipal, a un mes de les municipals del 2015 i, després, encapçalant el projecte de la Crida, que sorgeix de la voluntat de dur l’esquerra transformadora al govern de la ciutat.

Si això és el que vol la ciutadania i si, d’aquesta manera, representem millor la pluralitat, sens dubte que aquest és un valor afegit. Què diverses forces polítiques s’entenguin, compateixen projectes, mirin de tirar endavant projectes comuns i un projecte de transformació de la ciutat de Sabadell, és una cosa de la quals ens hem d’alegrar. Hem tingut la sort que, a més, a Sabadell, aquesta opció ha sumat majoria absoluta i ens ha permès tirar endavant els projectes polítics. Hi ha hagut diferències entre els socis de govern, però això ho hem integrat i també ens ha aportat coses positives.

Si hi ha un element en què no ens posem d’acord però és important per a la ciutat, l’afrontem, encara que ens porti un esforç, una dedicació. Si és un repte de ciutat, l’hem de tirar endavant, però cal tenir en compte que, si el govern fos d’un sol color i hagués de buscar pactes a l’oposició, això també passaria.

El canvi d’alcaldia es fa tres mesos abans de l’1-0 i, més que fer trontollar el pacte, el que provoca és que es valori tot. Hi havia forces que el que volíem era que l’alcalde, fos qui fos, tingués un compromís sòlid amb la celebració del referèndum. A mi el que m’agrada destacar és que al ple de l’Ajuntament de Sabadell, amb 27 regidors, hi va haver un moment en què 20 estaven compromesos amb la defensa d’elements fonamentals que avui estan sobre la taula, com ara la llibertat, la democràcia o condemnar la violència.

Jo ho visc pensant en la gent que és a la presó. La meva condició d’investigat, òbviament que té una transcendència jurídica i política i no cal negar-ho, però el que cal és la defensa de la capacitat de mobilització, de la llibertat d’expressió, de la democràcia, que sembla que es vulgui posar en dubte quan s’acusa a un alcalde per haver facilitat la celebració d’aquest referèndum. Nosaltres creiem que el dret a l’autodeterminació s’ha de poder exercir a Catalunya i això s’ha de poder defensar de totes totes.

Sí, però ara el focus està en un judici a Madrid i ja veurem com acabarà tot. Ens preocupa això més que no una causa contra l’alcalde de Sabadell.

El no declarar obeeix a diversos factors, al fet que enteníem que el focus aquests dies ha d’estar a Madrid. Obeeix també a un punt de vista jurídic, però cal veure com va a Madrid per no interferir de cap manera i després avaluarem la defensa política i jurídica que es farà.

L’estil Bustos té molts efectes. Un és aquest aspecte jurídic i judicial que afecta unes persones concretes, i que la justícia haurà d’anar dirimint com acaba. L’ombra encara és llarga, nosaltres com a Ajuntament i com a la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció anem fent-ne el seguiment, això és lent però estem convençuts que hi haurà més sentències que presumiblement aniran contrastant allò que durant la fase d’instrucció hem pogut llegir en els atestats policials. L’estil Bustos, però, té un efecte sobre la xarxa d’entitats, amb una actuació clientelar, en les empreses subministradores que ens donen serveis, en l’estructura administrativa de l’Ajuntament, en la forma de fer, en les pors, en l’obediència insana respecte a les decisions polítiques, en la capacitat crítica dels 1.700 treballadors respecte a les relacions entre cos tècnic i polític i ciutadania. Tot això afecta la confiança, la relació entre classe política, treballadors i ciutadania, i solucionar això costa temps. Entenem que hem fet molta feina, una feina que potser encara no es veu, però que genera dinàmiques positives entre institució, política, carrer, ciutadania... estem generant noves maneres de fer.

Els que s’han llegit les milers i milers de planes de la instrucció, diuen “uff”, encara queda... hi haurà coses que no es podran acreditar, malauradament, hi haurà línies d’investigació que no es podran seguir... però entenem que en algunes peces, com ara la de l’empresa de recollida de brossa, es podran acreditar alguns dels delictes que s’han anat apuntant. Ens agradaria una justícia més ràpida però entenem que s’ha volgut ser molt escrupolós.

Després d’una reflexió individual i col·lectiva, entenem que aquest no és un projecte a quatre anys, sinó que és un projecte a vuit anys, que també és el límit que ens marquem com a codi ètic. Aquesta voluntat de donar continuïtat m’ha motivat per acabar de posar la meva part del que jo puc aportar, i a la Crida perquè l’equip actual pogués continuar i donar el relleu.

Nosaltres apostem clarament per poder tenir un govern de transformació de la ciutat i creiem que nosaltres en som garantia. En fem una valoració positiva, però també crítica; hem hagut d’aprendre molt i superar entrebancs, entrebancs en forma de denúncies que alguns acumulem per haver fet el que vam dir que faríem, lluitar contra la corrupció, per exemple. Però aquests entrebancs els hem de saber explicar, que la gent entengui que encara que nosaltres ho volíem tot, i no ho hem aconseguit, això forma part del que és aquest sistema, de les dificultats que té governar una ciutat com Sabadell venint d’on veníem. Nosaltres ho volíem tot, vam impulsar compromisos polítics molt ambiciosos, alguns del quals no els hem pogut tirar endavant, però demanem aquesta confiança per a un projecte de transformació d’esquerres de la ciutat de Sabadell.

Actualment no es pot fer política sense parlar d’això. Per nosaltres hi ha un vincle entre procés, autodeterminació, llibertats, democràcia, pobresa, tot el nostre programa és un de sol, i el component nacional forma part d’aquest objectiu i, de fet, entenem que la República ens permetria poder superar algun dels elements restrictius. Ara per ara, però, no volem que aquest sigui l’únic element, no és un element que tapi, sinó que forma part del nostre projecte per a la ciutat de Sabadell.

Sens dubte, l’1-O i el 3-O es van viure amb un nivell de mobilització que avui no és present, i això és claríssim. El país, la ciutadania, tenia una força en la mobilització al carrer que és molt difícil d’aguantar en el temps i que, segurament, és un element clau que un país que viu en aquesta situació necessita per fer-se valdre quan hi ha una posició per part d’un estat que limita, que agredeix... aquella mobilització que ara trobem a faltar, l’haurem de tornar a aconseguir, sens dubte.

Estem una mica millor; l’economia, l’ocupació... estan una miqueta millor. Però hi ha un seguit de temes estructurals que des de la política municipal són molt difícils de revertir. Un exemple és l’habitatge, una de les nostres polítiques principals, en què hem d’anar més lents del que ens pensàvem. Estem batallant cada dia per fer-les efectives, per exemple en l’aplicació en matèria de pobresa energètica. Tenim comptabilitzats 1.100 habitatges, unes 3.000 persones, que viuen ocupant i en aquest context la nostra capacitat d’adquirir o construir habitatge ha estat molt limitada. Ara ja tenim un pla a les portes, però el problema el tenim avui. Els desnonaments augmenten de nou, 1.700 persones s’han d’alimentar del Rebost... La valoració és que hi ha una tendència positiva, però també hi ha elements estructurals sobre els quals costa molt actuar des del mon municipal.

Les companyies continuen recorrent contra les multes. Alguna ha canviat, però nosaltres també hem hagut de canviar i engrandir-nos per gestionar expedients. Estem en una fase de judicialització entre el que nosaltres defensem i el que defensen elles. Hi ha sentències diverses, algunes ens donen la raó i d’altres no. Però nosaltres defensem el dret a l’energia, no pot haver-hi gent que passi fred o que no tingui aigua a casa seva. Després les companyies defensen que ho paguin les administracions i d’altres pensem que el volum de negoci fa que puguin assumir-ho elles, repeteixo, només per a qui no pugui pagar-s’ho.

Jo crec que molts ajuntaments de l’àrea del Vallès estem d’acord en la pèrdua d’oportunitats actual perquè l’estructura administrativa no és l’adequada. Tenim dos consells comarcals, una part del Vallès forma part de l’àrea metropolitana, tenim una realitat potentíssima en un àmbit econòmic, unes necessitats de mobilitat que són compartides, uns espais naturals o agrícoles que no entenen de limits, universitats, oferta cultural... Som una àrea metropolitana, això ningú ho nega, amb diferents identitats, certament, però tenim uns elements en comú i això s’ha de veure reflectit en una estructura administrativa que els doni resposta. Si estem d’acord en això, posem-nos a treballar. Això no treu que hem de reflexionar sobre quin paper tenen els consells comarcals i per això hem demanat una reunió amb la consellera Elsa Artadi per saber quines iniciatives es poden tirar endavant per donar una resposta a situacions concretes.