Política

Santamaría afirma que mai va parlar amb ningú del Govern del referèndum

L’exvicepresidenta del govern espanyol diu que no van considerar “adequat” declarar l’estat d’excepció per no “vulnerar drets” dels ciutadans

“Si no s’hagués cridat massivament la gent a impedir l’acció de la justícia algunes imatges no s’haurien produït”, apunta

Diu al Suprem que “no sap” si la declaració d’independència es va publicar

L’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha afirmat que mai va parlar amb ningú del Govern sobre l’1-O i si volien per un referèndum calia modificar la Constitució “i no intentar negociar una cosa a la que mai es va prestar” el govern de Mariano Rajoy. A preguntes de Vox, ha defensat per què van apostar pel 155 i no per declarar de l’estat d’excepció. Segons Santamaría, consideraven que era més “adequat” en “defensa de la convivència”. Segons ha assenyalat, l’estat d’excepció suposava “vulneració de drets fonamentals” dels ciutadans i, per això, creien que s’ajustava més la Constitució el 155 perquè “actuava contra els responsables”. Ha afegit que van advertir el Govern que no podien seguir amb el referèndum i ha parlat “d’estratègia concertada”. “Sabien que després de la violència del 20 i 21 de setembre es podia tornar a produir i van seguir endavant”, ha assenyalat.

Sobre l’aplicació de l’article 155, l’exvicepresidenta ha assegurat que es va tirar endavant perquè van considerar que la declaració d’independència del 27 d’octubre “no va ser simbòlica”. “Estava en risc greu l’intent de derogació de la Constitució, s’havia declarat unilateralment la independència i s’havien vist els esdeveniments dels dies previs”, ha dit, “hi havia una vulneració molt greu de l’ordre constitucional”.

En respostes a l’advocat de Vox Javier Ortega, Sáenz de Santamaría ha explicat que “mai” va parlar sobre l’1-O amb cap membre del Govern de la Generalitat i ha explicat les tres reunions que va mantenir amb l’exvicepresident Oriol Junqueras. Una a l’abril del 2016, on Junqueras li va plantejar la celebració d’un referèndum. L’exvicepresidenta ha remarcat que “mai va voler entrar” a parlar d’aquest tema perquè “no és una disposició del govern espanyol, sinó que forma part de la sobirania del conjunt del poble espanyol”. “Li vaig dir que sobre això no tenia res a parlar”.

La segona reunió va ser al juny del 2016 per abordar la situació “dramàtica” de les finances de la Generalitat, i la tercera el gener del 2017 on, segons ha relat, Junqueras només volia abordar el referèndum i li va donar la mateixa resposta que a l’abril anterior. “Sobre el referèndum no hi havia res a parlar, no hi havia ni diàleg ni capacitat d’entesa”, ha dit, i ha afegit que la Junta Electoral Central va afirmar que el 4 d’octubre del 2017 va afirmar que el referèndum “no es va produir”.

També ha dit que mai es va reunir amb cap membre del Govern al despatx que tenia a la delegació del govern espanyol a Catalunya, amb qui es va reunir amb representants de partits com el PSC, el PP, Cs i col·lectius de la societat civil. “Hi havia molta gent que estava tenint molts problemes per la tensió que vivien”. “Sí vaig poder reforçar la presència de l’Estat i el govern espanyol creia molt important que estiguéssim i fer-nos presents” a Catalunya, ha dit.

Lloa la “professionalitat” de la policia

Sáenz de Santamaría ha responsabilitzat el Govern de la violència de l’1-O i ha lloat la “professionalitat” de la policia espanyola que, segons entén, van evitar “circumstàncies molt més greus”. Ha reconegut que ha vist en la seva trajectòria política imatges de “disturbis” i que “no són agradables a la vista” però ha acusat novament la Generalitat. “Si no s’hagués cridat massivament a la gent a impedir el que havia de fer la policia per ordre d’un jutge doncs algunes imatges no s’haurien produït”, ha manifestat. A més, ha aprofitat per assenyalar que hi va haver 93 policies espanyols ferits i el lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, li ha recordat que l’endemà de l’1-O el govern espanyol va parlar de més de 431.

Saénz de Santamaría ha dit en nombroses ocasions que hi va haver “violència” tant el 20 de setembre com l’1-O i ha dit que va veure les imatges “per televisió” i que també va tenir informació per part del delegat del govern a Catalunya, Enric Millo. A preguntes del lletrat de Junqueras, li ha demanat que concreti els “fets violents” i ha dit que “es va impedir sortir” la comitiva judicial.

Preguntada sobre l’operació Copèrnic –que va enviar 6.000 policies a Catalunya- s’ha limitat a dir que havia “llegit” sobre ella però que no era la seva competència ni està “capacitada” per dissenyar aquests operatius policials. Així mateix, tampoc ha valorat quina xifra de policia calia destinar per a l’1-O. També ha explicat que van decidir enviar els policies el dia 22 de setembre, després de veure els fets “violents” del 20 de setembre. En aquest punt, el lletrat Jordi Pina li ha exposat que el vaixell ’Piolín’ va demanar permís per atracar al port de Palamós el dia 19 de setembre.

Llavors, l’exvicepresidenta ha canviat la versió i ha dit que calia “anticipar-se” per mantenir l’odre públic a Catalunya perquè estaven “preocupats” pel canvi a la Conselleria d’Interior amb la sortida de Jordi Jané i l’arribada de Joaquim Forn. “Un govern ha de preveure tots els escenaris i calia tenir-los previstos”, ha remarcat.

També ha dit que ningú la va informar que les càrregues policials paressin a partir del migdia. “No tinc cap informació al respecte”, s’ha limitat a respondre al lletrat Van den Eynde. A més, ha fet una precisió lingüística i ha dit que no vol parlar de “càrregues policials” sinó “d’actuacions policials sota mandat judicial”.

A més, ha defensat que van tractar de conservar la convivència ciutadana durant aquest temps i que, segons sosté, això no ho va fer la Generalitat. “Per això vam aplicar el 155, per conservar la convivència”, ha manifestat.

L’exvicepresidenta ha fet seva l’expressió de la fiscalia i ha parlat de “muralles humanes” durant l’1-O. Ha assegurat que la Generalitat va mobilitzar els ciutadans perquè “anessin amb temps” als col·legis electorals. “Jo el que vaig veure eren muralles humanes, i llançament d’objectes”, ha remarcat. Unes imatges que, novament, ha dit que va veure per televisió. Segons Santamaría, aquestes “muralles humanes” estaven “impedint que es complís una decisió judicial”.

L’exvicepresidenta del govern espanyol ha qualificat “d’assetjaments violents” les protestes que durant el setembre i octubre del 2017 hi va haver a hotels o casernes que allotjaven agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. “Jo sé el que és un escratxe, i el que es va viure a Catalunya és un assetjament violent”, ha assegurat. També ha hi havia “amenaces i coaccions” a alcaldes contraris al referèndum.

Van den Eynde també li ha preguntat per l’expressió que va dir en la campanya del 21-D on es ventava “d’escapçar l’independentisme”. Santamaría ha dit que es referia a l’aplicació del 155 i de l’efecte que va tenir per “treure d’una organització o expulsar d’un càrrec” els responsables. “Vam expulsar els que havien fet mal a la convivència”, ha defensat. A més, ha apuntat que l’expressió no és seva sinó que l’havia llegit en un mitjà de comunicació.

Tanmateix, ha dit que “no li consta” que hi hagués resistència per part dels consellers d’acceptar el seu cessament. Un extrem que ha aclarit a preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero.

La defensa de Forn pressiona l’exvicepresidenta

Un dels interrogatoris més exhaustius és el que ha fet Xavier Melero, advocat defensor de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, que ha fet diverses preguntes directes i concretes sobre els operatius policials a l’exvicepresidenta. Melero ha preguntat a Sáenz de Santamaría si coneixia els continguts de les directrius del secretari d’Estat de Seguretat o de la Fiscalia, com va conèixer la xifra dels 6.000 efectius policials estatals desplaçats que ella mateixa ha xifrat o bé perquè es van suspendre les reunions de coordinació entre cossos policials previstes per al mateix dia 1-O.

Sáenz de Santamaría s’ha excusat en diverses respostes que ella “no és experta” en matèria de seguretat i que tampoc era qui s’encarrega de dissenyar ni de dirigir els operatius policials. També ha respost que no recordava o que no tenia constància d’algunes de les qüestions plantejades per l’advocat de Forn, i s’ha limitat a respondre en diverses ocasions que els efectius policials van anar a Catalunya per donar “compliment a un mandat judicial” quan li ha preguntat si aquests anaven a donar “suport” als Mossos o a substituir-los perquè els consideraven “deslleials”. Davant de les respostes, Xavier Melero s’ha queixat al tribunal que Sáenz de Santamaría estava fent de “testimoni indòcil” perquè considerava que no li estava responent a preguntes concretes.

Sáenz de Santamaría ha deixat en mans de la instrucció que es feia al jutjat 13 de Barcelona la investigació sobre els preparatius del referèndum i ha respost a Melero que “en absolut” va qualificar de deslleials els membres del CNI per no haver detectat les urnes.

La declaració d’independència

Santamaría ha reconegut al Tribunal Suprem que “no sap” si la declaració d’independència del 27 d’octubre es va publicar. Ha estat la lletrada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, qui li ha llençat la pregunta després que ella en un moment de l’interrogatori afirmés que una decisió d’un govern “no té efectes jurídics si no es publica”. Quan Arderiu li ha fet la pregunta directa sobre la declaració, Santamaría ha vacil·lat i ha optat per dir que “no sap” si es va publicar. Durant el judici, tots els acusats s’han limitat a parlar d’una “resolució policia” i li han tret valor jurídic a la DUI pel fet d’estar només al preàmbul i no haver-se votat. A més, han posat de manifest que no s’havia publicat ni al BOPC ni al DOGC.

Santamaría ha afirmat durant el judici que si una resolució d’un govern no es publica “no té efectes jurídic”. Així ho ha dit mentre responia a les preguntes del lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que li demanava sobre si coneixia el nomenament del comissari Ferran López en substitució del major Josep Lluís Trapero al capdavant dels Mossos d’Esquadra en aplicació del 155. “Crec que es va publicar al BOE i al diari oficial de la comunitat autònoma”, ha dit Sáenz de Santamaría, “si no es publica no té efectes”.

A final de l’interrogatori a Santamaría -que compareix com a testimoni- la lletrada de Forcadell ha agafat el guant i li ha preguntat, doncs, si la declaració d’independència no tenia efectes jurídic per no haver-se publicat. En aquest punt, l’exnúmero 2 de Rajoy s’ha remès als fets posteriors al 10 d’octubre quan Carles Puigdemont deixa en suspens la declaració i a les posteriors cartes que li envia el president del govern espanyol. “Puigdemont podria haver dit si s’havia declarat la independència o no”, ha remarcat.

Com que el president del tribunal, Manuel Marchena, ha considerat que no havia contestat a la lletrada de Forcadell, ha estat ell mateix qui ha repreguntat a Santamaría. Ha estat llavors quan l’exvicepresidenta ha dit que no sabia si s’havia publicat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Irene Montero assegura que els ministres d’Unides Podem no coneixien la decisió de Joan Carles I

Barcelona

ERC acusa el govern espanyol d’haver “ajudat a marxar” Joan Carles I: “Han estat còmplices”

Barcelona

Ernest Maragall demana per carta a Borrell que condemni l’espionatge polític 

Barcelona

Pengen una foto del Suprem cap per avall al Pont de Pedra de Girona en protesta per la retirada del tercer grau

Girona

El sobiranisme insta la justícia a evitar la fugida

barcelona

Nou contenciós pels danys al pavelló de Sant Julià l’1-O

sant julià de ramis

Calvo irrita Podem amb una reunió per mimar Cs

madrid

Joan Carles I fuig d’Espanya

madrid

Figueres retira la medalla d’or al rei emèrit i la hi reclama

FIGUERES