“La Generalitat estava intervinguda, però tenien intenció de pagar l’1-O”
L’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, amb la seva declaració com a testimoni ahir en el judici al Suprem, va obrir encara més dubtes sobre la malversació de fons públics de què s’acusa l’exgovern de Puigdemont per finançar el referèndum de l’1-O. La fiscalia la xifra en 3,6 milions d’euros i l’advocacia de l’Estat, en 1,6 milions. I ahir Montoro va assegurar que la Generalitat no es va gastar ni un euro perquè “estava estrictament intervinguda i el que tenia és la intenció de pagar l’1-O”, fet que va qualificar de delictiu, és a dir, d’administració deslleial, tot i que per això calen partides i factures pendents de pagament, que no s’han trobat.
Primer, l’exministre va declarar a l’advocat de l’acusació popular del partit d’ultradreta Vox, ja que la fiscalia no el demanava. Montoro va explicar que des del 2015 el control de la despesa de les finances catalanes era ferri, i que el 2017 va ser “absolut” ja que amb l’aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum, del setembre, van decidir controlar tota la caixa i pagar directament els proveïdors del govern català. El dirigent popular, però, va precisar: “Una cosa és el control del pressupost i una altra la investigació judicial”, i va afegir que una cap d’Hisenda havia assessorat la Guàrdia Civil per detectar les irregularitats, que consten en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, transferides a la causa al Suprem. Va detallar que s’han presentat quatre denúncies a la fiscalia general de l’Estat i també a la fiscalia del Tribunal de Comptes.
La interventora de la Generalitat sempre ha mantingut, en informes, que no s’ha gastat ni un euro dels comptes de la Generalitat en l’1-O, tal com va dir Montoro en un diari madrileny i al Congrés. Ahir va insistir que certament en aquelles dates “la Generalitat no tenia pressupost públic”, tot i matisar que es referia a “les urnes xineses i a la manutenció de Puigdemont”, a l’exili.
A preguntes del fiscal, Montoro va detallar que les irregularitats detectades van ser sobre la publicitat institucional, el material, obrir locals i els observadors internacionals, a través del Diplocat. L’advocat de l’exconseller Carles Mundó, el penalista Josep Riba, va preguntar-li sota quin concepte obrir locals públics pot ser malversació, i l’exministre va respondre: “Obrir locals públics per a actes il·lícits és un delicte, com sinó!” El lletrat Jordi Pina va exposar-li la contradicció de parlar de material malversat quan la mateixa advocacia de l’Estat inclou un informe de l’administradora concursal d’Unipost que certifica que no té cap factura pendent de cobrar de la Generalitat, i menys els 980.000 euros, que en proforma sortien repartits en quatre departaments. Montoro va parlar llavors de la “intenció” de fer-ho.
