PATRIZIO GONNELLA
PRESIDENT DE LA COALICIÓ ITALIANA PER LA LLIBERTAT I ELS DRETS CIVILS
“Espanya corre el risc de ser com Egipte o Turquia”
“Sembla que l’Estat espanyol no té clar que en una democràcia sempre és possible exercir el dret pacífic de protesta”
“En el judici al procés català, encara no he vist cap argument penal, tots són polítics”
“El sistema ha de demostrar que la justícia i la política estan separades”
“Hi podria acabar havent una sentència de compromís”
Vigilant dels drets
Patrizio Gonnella és president de la Coalició Italiana per la Llibertat i els Drets Civils i l’associació Antigone, fundada als anys vuitanta per vetllar pels “drets i garanties en el sistema penal”. És llicenciat en dret i, des de fa més de 20 anys, especialista en presons, drets humans i tortura. Col·labora en la càtedra de filosofia del dret a la Universitat de Roma i és un dels experts convidats per la plataforma International Trial Watch, nascuda per garantir la presència d’observadors espanyols i internacionals durant les sessions del judici al procés.
Una cosa és segura: si no hi ha violència física o moral, no és un problema penal
Durant dos dies seguits, dimarts i dimecres, Patrizio Gonnella s’ha aixecat a dos quarts de sis del matí per fer cua davant del Tribunal Suprem, a Madrid. President de la Coalició Italiana per la Llibertat i els Drets Civils, Gonnella és un dels observadors internacionals que fan torns per seguir in situ el judici al procés català tot i la negativa de la sala a reservar-los un espai per treballar i monitorar les sessions. És molt caut amb les valoracions, perquè, explica, no viu aquí i hi ha coses de “la tradició judicial” que desconeix, però com a especialista en presons, drets humans i tortura, té experiència contrastada i és contundent a l’hora d’assegurar que és un judici polític i que, en funció de la sentència, Espanya s’assemblarà a països com ara Turquia i Egipte.
El Tribunal Suprem no ha facilitat la feina dels observadors internacionals. Quin creu que és el motiu?
No ho sé, no conec prou la tradició judicial d’aquí per dir-ho, però penso que es podria haver fet en un altre espai, on hi hagués més capacitat que els 40 assistents per dia actuals. Per als observadors seria molt important seguir-lo d’una manera molt més fàcil i còmoda, perquè és un cas públic, paradigmàtic i molt important.
Per què és tan important fora de l’Estat espanyol?
Perquè aquí no només s’està discutint sobre Catalunya, sinó sobre drets fonamentals.
És un judici polític?
Durant els dos dies que jo l’he seguit des de la sala, tenia la forma d’un judici penal, però, sense entrar a discutir qui té la raó, jo no hi vaig trobar cap element característic d’un procés penal. El president del tribunal, Manuel Marchena, intentava discutir només sobre qüestions penals, però és que era impossible. La fiscalia, l’advocacia de l’Estat, Vox i també la defensa estan parlant sobre quin és el límit de l’acció democràtica. És un crim tot el que va passar? Jo penso que, si no hi ha violència, no. Que llavors és només un tema polític.
De fet, si hi va haver violència o no és una de les claus. Vostè va seguir en directe la declaració de dos dels grans testimonis de les acusacions, l’expresident Mariano Rajoy, i l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i tots dos van afirmar haver vist episodis de violència provocats pels acusats “per televisió”, sense aportar cap dada ni evidència. Què li sembla?
En el segle de la tecnologia avançada, amb mòbils i càmeres que ho graven tot, l’acusació hauria de poder demostrar mil casos de violència. En tot cas, cal recordar que, si hi ha violència d’una o dues o tres persones, és individual, i també que la violència d’una o dues o tres persones mai justifica la violència i els maltractaments de la policia.
Els observadors internacionals han alertat que les preguntes del ministeri fiscal són massa vegades “imprecises” i “capcioses o suggestives”. Com ho ha vist, vostè?
El principal problema que jo hi he vist és que no estava clar quines eren les evidències. Les preguntes de la fiscalia eren molts cops molt genèriques. Si hi ha un crim, es pregunta: on és el cadàver, on era vostè en el moment de l’assassinat? Aquí són genèriques perquè no pot ser d’una altra manera, és un procés polític i les preguntes i les respostes són polítiques.
Aquest cas s’estudiarà a les universitats de dret?
Servirà per explicar als estudiants que hi ha d’haver separació de poders entre la justícia i la política.
Què és el que més preocupa els observadors internacionals?
S’està qüestionant un dret fonamental, el dret a la protesta. Espanya sembla que no té clar que en una democràcia és sempre possible exercir el dret pacífic de protesta i, en aquest context, el risc de ser semblant a països on no hi ha democràcia com ara Turquia i Egipte és molt gran. Espanya no pot ser com aquests països i, per evitar ser-ho, ha de demostrar que la justícia i la política estan separades.
El que s’està tractant també, en el fons, és el dret o no d’autodeterminació...
Aquesta resposta és més difícil, però el que sí que puc dir és que hi ha mil maneres de protegir la llei, i la penal és la pitjor. És un problema que tracta d’autodeterminació i constitucionalisme, però una cosa és segura: si no hi ha violència física o moral, no és un problema penal. I també és clar que drets com ara el de manifestació i la llibertat d’expressió són drets fonamentals recollits en la Convenció Europea i les Constitucions Europees després de la Segona Guerra Mundial. Van ser conquerits amb sang i han de ser defensats.
Com pensa que acabarà el judici?
No és fàcil de preveure, però amb l’experiència d’haver vist molts processos a Itàlia, potser condemnaran alguns dels acusats i n’absoldran uns altres, en una mena de sentència de compromís.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.