Els lletrats parlen del fons
L’Cexlletrat major del Parlament Antoni Bayona va declarar ahir al Suprem que la mesa del Parlament pot inadmetre a tràmit proposicions legislatives “per motius de fons”. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, va puntualitzar al tribunal que la mesa pot tramitar qualsevol iniciativa dels grups si està ben formulada, però que pot entrar en el fons i evitar qualificar-la si va en contra de la Constitució de forma “palmària i evident”, tal com recull jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional (TC).
Les afirmacions dels dos lletrats contradiuen les fetes també com a testimonis pel president del Parlament, Roger Torrent, i els expresidents de la cambra Ernest Benach i Núria de Gispert, que ahir i en sessions anteriors del judici van assegurar que només es podien inadmetre per motius de temps o de forma.
En resposta al fiscal Fidel Cadena, Bayona va afirmar que la llavors presidenta, Carme Forcadell —en presó provisional i que escoltava el lletrat amb molta serietat, darrere la seva lletrada—, no va fer canvis en resolucions que desenvolupaven la del 2015, anul·lada pel TC, tot i els advertiments dels seus informes, que no són vinculants. Interrogat per l’advocada Olga Arderiu, defensora de Forcadell, Bayona va recordar que entre els anys 2009 i 2011 el Parlament va inadmetre iniciatives legislatives popular (ILP) relacionades amb el dret a l’autodeterminació perquè era més complicada la seva tramitació.
Sobre el 27-O, l’exlletrat major va constatar que només es va votar la part dispositiva i que és la “praxi” parlamentària habitual. “Al Parlament de Catalunya no es voten les parts explicatives de les propostes de resolució”, va assegurar. Tant Bayona com Muro van coincidir a indicar que la tramitació parlamentària de les lleis de desconnexió va ser “excepcional”. Com a novetat, el secretari general, com a màxim responsable jurídic, va explicar que va ser ell qui va impedir que la declaració simbòlica d’independència es publiqués.
