Macron vol més protecció
PROGRAMA
El president francès inicia la seva campanya per a les europees amb la publicació d’un article als 28 estats membres
Proposa reforçar el control de les fronteres per impulsar el “renaixement” de la UE
Emmanuel Macron sembla instal·lat en una campanya electoral permanent. El jove dirigent va iniciar ahir la cursa per a les europees a França amb la publicació d’un article en diaris dels 28 estats membres, en què desgrana les seves propostes per impulsar el “renaixement” de la Unió Europea.
Tot i que La República en Marxa (LRM)encara no ha designat el seu candidat als comicis de maig, Macron lidera la campanya del seu partit amb la publicació d’aquest article programa electoral. “Ha arribat el moment del renaixement europeu”, assegura el president francès, que pretén donar un nou impuls a la UE, sobretot en la protecció.
“Cap comunitat no crea un sentiment de pertinença si aquesta no disposa d’uns límits que siguin protegits”, afirma el president francès, que defensa que “les fronteres són la llibertat en seguretat”. Després d’haver formulat, el setembre del 2017, un extens programa de reforma de la UE en clau federal, Macron pren ara un bany de realitat. Si aleshores exaltava el somni europeu, ara reivindica la protecció europea en contraposició a la inestabilitat del “nacionalisme”, il·lustrada en l’exemple del Brexit. Per aquest motiu, proposa mesures per reforçar el control de la immigració, impulsar un incipient proteccionisme econòmic europeu i protegir els processos electorals de les ingerències estrangeres.
En concret, defensa una profunda reforma de l’espai Schengen, com ja va fer Nicolas Sarkozy el 2015. També vol crear una policia fronterera comuna i una oficina europea de l’asil. A més, aposta per establir un tractat de defensa i seguretat que impulsi un augment de la despesa militar.
En canvi, resulten força més vagues les propostes de lluita contra la injustícia social. Encara que parla de la necessitat de construir un “escut social”, es conforma a ressuscitar l’eterna promesa d’impulsar un salari mínim europeu, que s’adapti al nivell de vida de cada país. Respecte al canvi climàtic, fixa l’objectiu de reduir a zero les emissions de diòxid de carboni a Europa en l’horitzó del 2050.
“Paraules, paraules...”
De fet, en concentrar les seves promeses en la protecció i la seguretat, Macron intenta seduir l’electorat conservador. Després que la seva figura es veiés debilitada amb la crisi dels armilles grogues, la popularitat del president remunta des de l’inici del “gran debat nacional”, a mitjan gener. Aquesta iniciativa està sent una eficaç campanya de comunicació per millorar la seva imatge pública, sobretot entre els votants tradicionals del partit Els Republicans (dreta), immers en una profunda crisi interna. La publicació d’aquest article va servir perquè la formació Agir, una escissió de la dreta, oficialitzés l’aliança amb LRM en les europees.
Després d’haver recuperat la iniciativa a França, Macron espera impulsar el seu lideratge a escala europea. Des de la presidència de la Comissió Europea, van felicitar-se per la seva “important contribució al debat europeu”. La seva tribuna programa també va tenir una acollida positiva per part de Pedro Sánchez o del primer ministre belga, Charles Michel. Tanmateix, això no garanteix que prosperin les propostes del dirigent centrista.
Amb el seu discurs de la Sorbona, Macron ja havia proposat el 2017 un ambiciós programa per refundar la UE, amb una vertadera convergència fiscal, profunda reforma de la zona euro o la creació d’un impost europeu per a les transaccions financeres. Malgrat una intensa activitat diplomàtica –19 desplaçaments bilaterals per Europa–, la proposta federal de Macron va tenir poc suport. “Després del Make our planet great again, ara ens parla del Make our Europe great again, però només són paraules, paraules, paraules...”, va lamentar el líder dels verds, Yannick Jadot.
Agressió “terrorista” en una presó
Enric BonetUn detingut radicalitzat va agredir ahir amb un ganivet dos vigilants en una presó a la localitat de Condé-sur-Sarthe, al nord-oest de França. Els fets van tenir lloc al matí, quan els dos guàrdies acompanyaven el pres a la sala de visites familiars, on l’esperava la seva parella. Aleshores, Michaël Chiolo, de 27 anys, que complia una pena de trenta anys per robatori, segrest i assassinat, va atacar els dos vigilants amb un ganivet de ceràmica, mentre cridava “Déu és el més gran” en àrab. “No hi ha cap dubte del caràcter terrorista d’aquest atac”, va assegurar la ministra de Justícia, Nicole Belloubet. Una unitat d’elit de la policia nacional va intervenir a les set de la tarda i va detenir l’agressor, que s’havia atrinxerat a la sala de visites.
