Adeptes a la rebel·lió
clima
Millo eleva la violència a general en contra del que va dir Rajoy i cita “artefactes incendiaris” i “arts marcials” contra els agents
De los Cobos ataca els Mossos
Trapero viu la indefensió de ser acusat cada dia amb permís de Marchena
Si el judici del Tribunal Suprem avançava al marge de la violència que exigeix la rebel·lió –Mariano Rajoy va dir ’“assetjaments” i mai “violència”– i viatjava cap a la desobediència, ahir finalment els fiscals van escoltar l’ingredient violent necessari per al delicte del 472 del Codi Penal pel qual acusen, i els el va oferir Enric Millo, l’exdelegat del govern del PP a Catalunya, amb el valor de ser català. Engrandint la violència ja apuntada per Soraya Sáenz de Santamaría i pels responsables d’Interior, Millo va criminalitzar un sector de l’independentisme i sigles com Òmnium, l’ANC i els CDR per “desenes, desenes, desenes i desenes d’actes violents”, “artefactes incendiaris” i atacs d’“arts marcials” a agents. I el coronel Diego Pérez de los Cobos va cloure l’obra citant “la passivitat dels Mossos” i la “virulència de les muralles humanes”.
El de Millo era un relat de por personificada en els agents amb qui va parlar, perquè els ferits admet que els ha volgut veure. “Vaig sentir testimonis esfereïdors. Vaig poder veure dits trencats, fractures de cama, una armilla antibales estripada, i això no ho fa una ungla, s’ha d’utilitzar un objecte punxant. Havien caigut en la trampa del Fairy”, va dir. I cita com a violència la pintada de “Millo mort” que imputa a un independentista, però sense proves.
Ni data, ni xifra ni autor
El relat de Millo, però, no es va traduir en actes precisos, xifres, dates i autors concrets, perquè en l’1-O va haver d’admetre que no hi va haver cap baixa laboral dels agents i que el balanç dels detinguts va ser de sis persones. “Això s’hauria de preguntar als Mossos”, va etzibar Millo amb afany acusador. “La prioritat és complir la missió, no fer detencions”, eludia el coronel Pérez de los Cobos quan advocats de les defenses li feien notar l’escàs balanç de la Policia i la Guàrdia Civil en un clima extremadament violent com el descrit.
L’al·lusió de Millo al Fairy va ser rebuda al saló de plens del Suprem amb esglais i somriures per part del públic, entre ells el conseller d’Interior, Miquel Buch, Ferran Bel (PDeCAT) o els senadors Òscar Guardingo (En Comú Podem) i Jon Iñarritu (EH Bildu). “Evitar murmuris de desaprovació i fins i tot els somriures irònics no és una norma de cortesia, és un imperatiu legal”, va renyar Marchena el públic.
Assetjar comitives i seus
Millo va oferir la seva versió dels diàlegs amb el conseller Joaquim Forn, de qui va quedar preocupat perquè en la primera cita li va fer tres preguntes –la coordinació dels Mossos amb la resta de cossos, si mantenia els acords de la junta de seguretat firmats per Jordi Jané, i què faria l’1-O– i la tercera resposta no li va agradar perquè parlava de “normalitat” i de “jornada electoral”. Forn li va fer arribar la seva queixa per Whatsapp el dia 1-O per les càrregues policials, però la violència, per Millo, és dels votants, tant l’1-O com abans. “Es llançaven objectes incendiaris, s’assetjaven comitives judicials, havien de ser desallotjats els hotels on estaven els policies, s’assetjaven les delegacions del govern”, va descriure sobre la tardor del 2017.
En contrast, Millo es retratava a si mateix com el dialogant que intentava aturar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras perquè hi hagués eleccions, sense ocultar que el 155 tenia ja la via lliure al Senat. “A l’altre costat de la taula em vaig trobar una cadira buida, no hi havia resposta a res que no fos cometre un acte il·legal com un referèndum d’independència”, va dir Millo parafrasejant Junqueras.
Incriminació a Trapero
A afermar la violència s’hi afegia Pérez de los Cobos –i avui continuarà–, tot i que el coronel no admet “cap càrrega policial” l’1-O. “Precisament per l’ús exquisit de la proporcionalitat”, va lloar, en contrast amb la “passivitat” i “l’estafa” dels Mossos i del major Josep Lluís Trapero. “José Luis, que estem al mateix vaixell!”, diu el coronel que li va dir. Trapero, que no és jutjat al Suprem i que espera un judici sense data a l’Audiència, viu ara la indefensió de ser cada dia acusat i incriminat pels testimonis de l’acusació –amb la permissivitat de Marchena, que aquí sí que està tolerant el testimoni opinant que ell va dir que mai no toleraria– sense que l’al·ludit es pugui defensar. I amb l’anomalia afegida que quan Trapero vingui a declarar, ho farà com a testimoni i obligat a dir la veritat.
Menys útil a l’acusació va ser Juan Antonio Puigserver, discret funcionari balear que va fer de conseller d’Interior durant el 155. Puigserver va avalar les “discrepàncies policials” de l’Estat i la Generalitat en les cites prèvies a l’1-O perquè la prioritat de l’Estat era “complir la sentència del TC”, i per a Puigdemont “el bé superior necessari era no alterar la normal convivència”.
