Els hotelers neguen que la policia marxés per pressions veïnals

El director de l’hotel Gaudí de Reus, Alberto Fraile, que va allotjar agents de la Policía Nacional durant el setembre del 2017, va negar ahir en la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem que els piolins en marxessin per pressions dels veïns, sinó que després d’allargar-los la reserva, no tenien més allotjament. Fraile va rememorar dues concentracions de protesta “amb molta gent” a la porta de l’establiment amb càntics com “fora les forces d’ocupació” i va descartar que cap grup municipal li demanés que no deixés allotjar més els agents.

L’altre empresari turístic que va declarar ahir, l’administrador de l’hotel Travé de Figueres, Sergi Travé –que va demanar que la seva imatge no aparegués en la retransmissió–, no va saber concretar quants agents s’estaven al seu establiment, ja que durant l’any s’hi allotgen de manera habitual per les seves tasques a la frontera. Recorda dues protestes pacífiques “no gaire nombroses”, una d’estudiants contraris als piolins, i una altra de partidaris de la policia espanyola. A preguntes de l’advocacia de l’Estat, Travé va explicar que van haver de desconnectar el telèfon per la gran quantitat de trucades que rebien amb insults, i així ho va traslladar als agents, que van muntar un perímetre de seguretat.

Pel Suprem també van desfilar ahir diversos informàtics, publicistes i dissenyadors gràfics que van aclarir que mai van cobrar res de la Generalitat per cap feina relacionada amb l’1-O. Els empresaris Quim Franquesa i Vicent Nos havien de desenvolupar un sistema de vot electrònic per als catalans a l’estranger, que mai es va posar en pràctica. Van mantenir una reunió preparatòria a l’agost al Palau de Pedralbes amb almenys Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Marta Rovira, però no van tirar endavant la proposta per falta de finançament i de temps. En tot cas, la Generalitat no era qui hauria pagat el projecte: “Ens van dir que pagaria una tercera part. Qui era la tercera part? Això ja no ho sé”, va relatar Franquesa. “Vaig preguntar a qui li havíem de facturar el servei i mai no vaig obtenir resposta”, va indicar Nos. I els tractes es van frustrar.

D’altra banda, qui va crear l’anunci de la campanya del registre de catalans a l’estranger, Ferran Burriel, va constatar que aquesta feina no tenia relació amb el referèndum, però que, en qualsevol cas, la Generalitat no va pagar els 80.000 euros que valia, i després de reclamar els diners, va donar-los per perduts. El fiscal va fer notar la seva incredulitat perquè després Burriel continués treballant per la Generalitat. Al seu torn, la directora de l’oficina de Barcelona de l’agència de comunicació que va comprar espais en mitjans per a aquesta campanya, Olga Solanas, va detallar que la van facturar però que no la van arribar a cobrar mai.

Finalment, la dissenyadora gràfica del web Pactepelreferèndum.cat, Teresa Guix, recriminada pel jutge Manuel Marchena perquè no en recordava els continguts, va declarar que va renunciar a cobrar la feina, uns 2.700 euros, quan la Guàrdia Civil la va citar a declarar, per no tenir problemes.