Del Toro s’inventa dades de Forcadell i dels escorcolls
La lletrada de l’administració de justícia declara que va sentir la presidenta del Parlament el 20-S, quan és fals
Admet que el jutjat de Barcelona investigava la rebel·lió abans d’entrar a Economia
La lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, en la seva declaració com a testimoni al Suprem, ahir, va afegir informació fins ara desconeguda sobre els escorcolls al Departament d’Economia el 20 de setembre del 2017, que ella dirigia. En certes afirmacions, per alguns juristes, Del Toro podria haver incorregut en fals testimoni. En d’altres casos, la funcionària va admetre certes irregularitats de la investigació del seu jutjat vers l’1-O, amb material acusatori aprofitat a les causes del Suprem i a l’Audiencia Nacional.
Els delictes
Una de les afirmacions més reveladores ahir de la lletrada de l’administració de justícia és que va confirmar que el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, amb la querella de Vox que ampliava la primera denúncia, investigava els delictes de rebel·lió i sedició, tal com constava en les resolucions del magistrat per registrar el 20-S unes quaranta seus oficial i domicilis de 20 càrrecs públics i funcionaris. És a dir, abans de la gran manifestació pacífica i de rebuig als escorcolls –que la fiscalia qualifica com el primer fet violent per sostenir la rebel·lió– ja s’investigava aquest delicte.
El penalista Jordi Pina, defensor dels exconsellers Jordi Turull, Josep Rull i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, va informar-la que aquest delicte havia estat descartat pel TSJC. A més, segons l’Audiencia Nacional, és competència seva, i quan hi ha aforats i amb accions a l’estranger del Suprem. Una competència que qüestionen les defenses.
Veu de dona
En el relat d’ahir, a més, la secretària judicial va assegurar per primera vegada que de l’exterior de l’edifici d’Economia va sentir “la veu d’una dona”, que cridava “votarem”, i que aquesta li semblava que era la de la llavors presidenta del Parlament. “Em va semblar que era la veu de Forcadell i també m’ho va dir un dels agents”, va sostenir Del Toro. La penalista Olga Arderiu va aclarir-li que Forcadell no havia intervingut pas, aquella nit, a l’escenari muntat a la Gran Via, on van intervenir una periodista i una diputada d’ERC. Forcadell, darrere la seva advocada i al costat de l’exconsellera Dolors Bassa, totes dues en presó preventiva per aquests fets, feien cara de no donar crèdit al que sentien, i s’ho comentaven.
Cuixart i Sànchez
En aquest afany acusatori, la lletrada de l’administració de justícia també va citar els noms de Sànchez i Cuixart. “El guàrdia civil em deia Sànchez diu això, Sànchez diu allò”, per donar a entendre que el llavors president de l’ANC era qui controlava la seguretat de la zona. També va fer sortir el nom del president d’Òmnium, i per primer cop va explicar al Suprem que es va reunir amb els agents de la Guàrdia Civil i Sànchez en una sala. Cuixart, en la seva declaració, va dir que només va entrar a l’edifici per acomiadar-se dels agents i donar-los la mà.
La funcionària també va sostenir que els agents de la Guàrdia Civil que custodiaven la porta es van haver de “refugiar” a l’interior de l’edifici pel “tumult”, afirmació que Pina desmenteix amb els vídeos del carrer que enfoquen l’edifici i estan aportats a la causa.
Els despatxos
La penalista Mariana Roig va agafar en fals Del Toro quan va explicar que la resolució del jutge ordenava l’escorcoll de quatre despatxos. En el cas del responsable de l’oficina de processos judicials, la comitiva va ampliar els escorcolls a taules adjuntes, i la funcionària va assegurar que el magistrat “li havia donat permís per telèfon”, però no ho va recollir a l’atestat, va alertar Roig.
Els “«destroyers»”
Andreu van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, sempre ha qüestionat la imparcialitat de la secretària judicial, ja que a les xarxes socials ha donat suport a comentaris de Cs contra independentistes. Marchena no li va deixar preguntar si feia likes en comentaris d’altres, però sí si era autora d’un d’ells. “Què es pot esperar d’uns destroyers?”, afirmava Del Toro. “Això ho deia contra Esquerra?”, va preguntar-li Van den Eynde, i la funcionària va aclarir que eren contra uns que havien fer “actes vandàlics” al seu poble.
Els caps de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil, avui
El coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, va insistir ahir al Tribunal Suprem que els plans d’actuació de la Policía Nacional i de la Guàrdia Civil per aturar el referèndum a Catalunya van ser supervisats pel comissari Sebastián Trapote, llavors cap de la Policía Nacional a Catalunya, i pel general Ángel Gozalo, responsable de la Guàrdia Civil en aquelles dates. Tots dos declararan avui, en la tretzena sessió del judici contra els dotze independentistes catalans.
De los Cobos va explicar que els dos cossos es van dividir el territori català tal com el tenien abans del desplegament dels Mossos. Trapote i Gozalo hauran de detallar com es van escollir els centres on havien d’intervenir i qui va escollir els que hi anaven a votar càrrecs públics, com el del president Puigdemont. Pérez de los Cobos va precisar que “els caps d’unitat d’intervenció” decidien si actuaven o avortaven l’entrada. Avui també declararan com a testimonis els comissaris Manuel Castellví, exresponsable de la comissaria d’informació dels Mossos, i Emili Quevedo, de seguretat.