el contrapunt
“Virulència” ciutadana
Els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil justifiquen les càrregues per la resposta “activa” dels veïns per protegir els centres de l’1-O amb els seus cossos
Els Mossos van alertar el govern de “risc” de violència
Van dissenyar un pla B per actuar a banda dels Mossos i el van executar
Els màxims comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil a Catalunya van tornar a criticar la “passivitat” dels Mossos d’Esquadra per no ajudar-los a aturar el referèndum d’autodeterminació, malgrat que alhora van admetre que “seria molt complicat” executar-ho. Ho van exposar ahir, en la tretzena sessió del judici al Tribunal Suprem, i per tapar la seva actuació policial desproporcionada i mantenir el relat de violència a Catalunya, van culpar els veïns concentrats als punts de votació de l’1-O, dels quals van assegurar que en certs casos la seva actitud es va convertir en “virulenta” quan arribaven les unitats policials. Un comissari dels Mossos, però, va assegurar al tribunal que van alertar tant el govern de Puigdemont com els responsables espanyols que dur antiavalots a les escoles era una provocació i un xoc, com va passar en un centenar de centres.
El llavors comissari de la policia espanyola a Catalunya i ara jubilat, Sebastián Trapote, i el general de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo, ascendit a tinent general després de l’1-O, van coincidir a relatar un exagerat ambient de confrontació a les ciutats i pobles catalans dies abans de l’1-O, i tots dos van usar la paraula “virulència”. El general Gozalo va arribar a qualificar de “llenguatge prebèl·lic” els lemes amb la paraula “defensa” dels centres de votació.
Per primer cop, tots dos comandaments van desvelar que, per encàrrec del secretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, van fer un pla B, “en el cas que els Mossos no actuessin, i intervenir sols”, i, és clar, d’amagat de la policia catalana. Van detallar que tots dos cossos es van repartir Catalunya “per les demarcacions que tenien antigament” abans del desplegament de la policia catalana. A dos quarts de set del matí de l’1-O, en veure força veïns concentrats als punts de votació (vigilància feta per unitats d’informació i que també espiaven els Mossos, als quals han denunciat de fer-ho contra ells), els comandaments van trucar a Nieto i aquest els va donar el vistiplau d’entrar a les escoles, amb els antiavalots, equipats amb escuts i porres. “Era molt difícil conjugar la seguretat col·lectiva i el mandat judicial. Els Mossos van prioritzar la seguretat ciutadana”, va admetre el comissari Trapote al Suprem.
El balanç de la policia espanyola, segons Trapote, va ser l’entrada en cinquanta punts de votació, que no van poder tancar, com també ordenava la magistrada del TSJC. La seva distribució va ser: 27 centres a Barcelona, 9 a Girona, 7 a Lleida, 7 a Tarragona, un a Sabadell i un a l’Hospitalet de Llobregat. Precisament, d’aquesta població l’advocat Jordi Pina va preguntar al comissari si sabia que la policia va marxar després de parlar amb l’alcaldessa socialista, i Trapote, és clar, ho desconeixia.
Pel que fa a lesionats, el comissari va indicar que un total de 65 agents de la policia espanyola van patir contusions i va explicar que davant la resistència trobada a l’escola FEDAC d’Horta de Barcelona van desistir d’entrar-hi. Pina va recordar-li que l’acció en aquest centre està sota investigació judicial per excés policial. També va preguntar al comissari si van intentar entrar en una escola privada, no recollit en el mandat judicial, i si ho van fer perquè era on anava a votar l’expresident de la Generalitat Artur Mas. El penalista tampoc va obtenir una resposta clara. A preguntes de l’advocat Andreu van den Eynde, el comissari va assegurar que no van intentar fer tasques de mediació en cap centre perquè l’actitud dels concentrats era hostil i estaven “organitzats”.
El general de la Guàrdia Civil també va relatar el dispositiu dels seus agents com si fos una odissea, i no pas que s’enfrontaven a ciutadans no armats i que posaven els seus cossos per fer les ja popularitzades per la fiscalia “muralles humanes”. Gozalo va indicar que podien escollir entre “1.503 punts de votació” i –va admetre– que sabien que “arribar a tots era una utopia”. Va precisar que 55 agents van patir contusions, i va relatar “maniobres actives” contra els agents a Sant Esteve Sesrovires, Sant Carles de la Ràpita i a Igualada, “on hi havia bombers uniformats” al costat dels ciutadans.
Interrogat per Pina “si algun membre del cos armat va usar gas pebre contra veïns amb mans alçades”, el coronel Gozalo ho va negar i es va ofendre, tot assegurant que no està en l’equipament de la Guàrdia Civil aquest material. En citar-li el cas d’Aiguaviva, el comandament va aclarir que hi ha unitats que tenen gas lacrimogen que s’usa en casos de defensa, tot i que va validar que el fessin servir contra els ciutadans concentrats en aquella població gironina, actuació que també està denunciada als jutjats.
La gran mobilització ciutadana per l’1-O era esperada per tots els responsables policials. Els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil eren coneixedors de l’ambient que es respirava a Catalunya, i van admetre que tenien una unitat que controlava les xarxes socials. El comissari Manel Castellví, llavors cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, en dies previs a l’1-O també havia informat de la gran mobilització ciutadana els cossos espanyols, com va detallar ahir en la seva declaració al Suprem.
Castellví, amb una intervenció massa dubitativa (sobretot a parer de les defenses), va exposar als set magistrats que es van reunir amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Quim Forn, a finals de setembre del 2017 i els va exposar els “riscos” de mantenir l’1-O. “Vaig exposar-los que hi havia el perill que integrants de l’independentisme radical es barregessin als centres i hi hagués trencadissa de vidres i així.” Va afegir que d’aquella reunió en va sortir “frustrat” en no convèncer els líders polítics. “El president de la Generalitat em va dir que tenia un mandat popular que havia de complir, i nosaltres vam dir-los que compliríem l’ordre judicial”, va exposar Castellví en una clara defensa del cos policial català. Per segona vegada, el major Trapero ho va tornar a intentar, segons el comissari.
Castellví també va deixar clar al Suprem que va comunicar als responsables espanyols el xoc que es produiria si els concentrats als centres de l’1-O veien aparèixer agents, sense mediadors com tenen els Mossos des del 2012, i amb antiavalots. “Tots ens vam equivocar en els pronòstics; i hi va haver una gran mobilització ciutadana”, va admetre el comissari, que ha de tornar dilluns al Suprem per respondre a les preguntes de les defenses.
Trapero, citat al Suprem el dia 14
El major dels Mossos, dijous que ve
El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha estat citat a declarar com a testimoni al Suprem dijous vinent. Trapero està processat a l’Audiencia Nacional per rebel·lió pels fets del 20-S i de l’1-S, i es podria acollir al seu dret a no declarar per no patir indefensió. El mateix dia també hi està citat a declarar com a testimoni el jutge Santiago Vidal, que alhora és investigat al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, i es pot acollir a no declarar. Precisament Vidal ha demanat tornar a declarar en aquest jutjat, i la magistrada l’ha citat pel 22 de març.
Baños i Reguant, citats al TSJC
El lletrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha citat per al pròxim 19 de març els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant per comunicar-los la multa de 2.500 euros que els va imposar el Suprem per haver-se negat a declarar com a testimonis a les preguntes de Vox. Segons va informar ahir el TSJC, aquell dia se’ls advertirà que tenen cinc dies per presentar recurs a la mateixa instància. A més, el Suprem va acordar concedir cinc dies de termini als dos testimonis perquè reconsideressin la seva posició, sota l’advertència que, si no ho fan, es deduiria testimoni contra ells per un delicte de desobediència.
Del Toro, al jutjat per les seves imatges
La lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona Montserrat del Toro va denunciar ahir al jutjat de guàrdia la difusió de les seves imatges a les xarxes.
Cançó trista de Trapote i Gozalo
David PortabellaL’endemà d’una pel·lícula de por que tenia com a protagonista Montserrat del Toro a la recerca d’un helicòpter a l’Eixample, el Suprem va programar ahir una pel·lícula de gènere policíac d’aquelles en què els personatges no tenen matís: o són bons o són dolents. Com en la Cançó trista de Hill Street que als anys vuitanta acostava la vida dels agents al públic que no viu amb el so de les sirenes, el cap policial Sebastián Trapote i el cap de la Guàrdia Civil Ángel Gozalo van relatar el dia a dia a l’oficina per evitar el referèndum de l’1-O com a bons de la trama davant d’un dolent oficial i absent contra el qual val tot gràcies a la permissivitat del realitzador Manuel Marchena: el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. “Ens la tenien votada; vam tenir 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil”, va dir Gozalo en una frase melancòlica però que és absolta pel Codi Penal perquè cap article obliga a professar afecte.
La cançó trista de Trapote i Gozalo només té un altre bo, Ferran López, però és un bo instrumental: no ho és per ell mateix sinó en la mesura en què permet accentuar la dolenteria del seu superior Trapero. “Afirmatiu”, responien els dos bons de la pel·lícula al fiscal com si parlessin a través d’un walkie talkie quan els preguntaven per un indici contra el major dels Mossos. Per a qui va ser un dia difícil era per a Javier Ortega, l’advocat de Vox, a qui el guió li reservava restar assegut i fer preguntes als testimonis quan el seu personatge està creat per abraçar els uniformats sense necessitat de diàleg.
Fidel al gènere, la pel·lícula policíaca de l’1-O tenia un final hollywoodià en què els bons –Trapote i Gozalo– volen substituir els dolents –els Mossos. “Escolta, que posem en marxa el pla B”, els va dir Diego Pérez de los Cobos a Trapote i Gozalo a les vuit del matí de l’1-O com si fos Charlie parlant als seus àngels. I els actors del pla B no escatimen girs escènics per fer plorar. “Si cal perquè la situació ho requereix, s’utilitza material antidisturbis”, va dir el policia Trapote quan Jordi Pina li preguntava per l’ús de pilotes de goma. “No era gas pebre, era un esprai de defensa, i la seva funció és incomodar el ciutadà per apartar-lo”, revelava el guàrdia civil Gozalo sobre l’atac amb gas de l’1-O a Aiguaviva. Al final de la pel·lícula sortia el mosso Manel Castellví i aviat vindrà Trapero, però la pel·lícula del Suprem no deixa passar un dia sense decantar l’empatia del públic.
