Política

Quevedo revela que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués l’1-O

L’exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat explica que van advertir de la preocupació pel “clima de tensió”

L’exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat, el comissari Emili Quevedo, ha revelat que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués l’1-O, preocupats pel clima “de tensió” i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l’excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Com que la reunió no havia tingut “èxit”, segons ha dit, Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per “mostrar la unitat d’acció” del cos. Es va produir el 28 de setembre. “Són reunions sense precedents”, ha reconegut. Llavors, van tornar a advertir el Govern que era “incompatible” que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l’1-O.

El comissari Emili Quevedo ha explicat que el dia 26 de setembre es van reunir Trapero, López i Molinero amb Carles Puigdemont i Forn. Segons li a traslladar Trapero, la reunió va servir per constatar la preocupació del cos per la “situació general de tensió al país” i per dir que “indubtablement” els Mossos complirien amb la seva “obligació” d’actuar com a policia judicial i impedir l’1-O. També va servir per demanar al Govern que desconvoqués. “El fi últim era dissuadir els responsables del Govern que el referèndum no es fes”, ha explicat.

Com que la reunió no va tenir “èxit”, va ser l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, qui va demanar una altra reunió al Govern. Quevedo ha destacat el caràcter “poc habitual” d’aquestes reunions, ja que els comandaments despatxen amb el conseller però no amb el president ni l’exvicepresident. En aquesta nova reunió, que es va produir el 28, el major volia més presència de comandaments per mostrar “la unitat d’acció” del cos en tot el que feia referència a l’1-O. Per això, s’hi van afegir també els comissaris Castellví i ell mateix.

En aquesta nova reunió –a la que també s’hi va afegir Oriol Junqueras- els Mossos van insistir en aquests missatges ja traslladats el dia 26. Segons ha explicat Quevedo, el comissari de l’àrea d’informació, Manuel Castellví, va advertir de la preocupació del cos pel “clima de tensió i per la seguretat”. També van mostrar la “disconformitat” per expressions públiques de l’exconseller Forn, que donava caràcter de “jornada electoral normal” a una votació que havia estat “prohibit”. “No ens semblava que fos d’acord amb la realitat, no podíem actuar com en qualsevol jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida”, ha explicat.

Segons ha relatat, en la reunió del 28 de setembre Forn no intervé. Sí que parla Junqueras, que va dir que creia que no hi hauria resistència als col·legis quan intervingués la policia i que els deixaria, “pacíficament” actuar. En canvi, va ser Puigdemont qui va fer referència al “mandat” que tenia el Govern de tirar endavant el referèndum “avalat pels resultats electorals”. “Ens va dir que entenia les nostres raons però que tenien un mandat i que portarien endavant els seus plans de caràcter pol”, ha detallat.

Davant d’aquestes declaracions, els Mossos van deixar constància que era “incompatible” mantenir el referèndum i que el cos pogués actuar com a policia judicial en compliment de la interlocutòria del TSJC que els ordenava actuar per aturar el referèndum.

També ha relatat que van advertir el Govern “d’una alta mobilització de persones” i que hi podria haver “problemes de seguretat”. Un possible escenari també era que hi hagués “xocs” entre votants i policies, però no ha usat el terme “violència”, com sí va fer el comissari responsable de l’àrea d’Informació, Manuel Castellví.

A preguntes del lletrat de Forn, ha explicat que després de la reunió del 28 –tot i el missatge de Puigdemont- no van introduir cap canvi en el pla operatiu. També ha reconegut que no van comunicar aquest “sentiment de frustració i preocupació” que havien traslladat al Govern a cap instància superior com el coordinació policial de l’operatiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, o a la fiscalia. “No ho vam fer perquè la nostra posició no canviava a partir de la reunió, no hi havia cap novetat”, ha justificat.

“No es podia complir l’ordre del TSJC en la seva integritat”

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha reconegut que “desafortunadament” no van poder portar a terme un “compliment absolut i complet” de l’ordre del TJSC. “No es va poder portar a terme en la seva integritat”, ha reblat.

Ha defensat, però, que els Mossos van actuar per “intentar que no obrissin” col·legis abans de l’1-O però que no es podia aconseguir la “inactivitat” de 2.300 centres de votació a tot Catalunya ni amb la suma dels tres cossos.

De fet, ha explicat que ell mateix va elaborar un informe tècnic després de la instrucció número 6 de la fiscalia que ordenava precintes de seguretat en els centre de votació. Llavors, preveien que per portar a terme aquesta ordre (que després va quedar superada per la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC) caldrien entre 30.000 i 40.000 agents.

Forn “no va intervenir” en la preparació del dispositiu

Quevedo ha explicat que la seva unitat estava “molt centrada” en aconseguir el “màxim número d’efectius” i el “màxim número de recursos materials”. El comissari ha deixat al marge Forn de la configuració del dispositiu perquè “no hi va intervenir”, i ha explicat que Trapero tenia com a preocupació “tenir el major número d’efectius disponibles”. “Recordo que va ser el propi major qui va forçar un increment d’efectius i aquesta indicació va provocar que s’activessin efectius d’unitats no habituals”, ha afegit.

De fet, ha explicat que “per primer cop” en tota la seva etapa professional “es van activar efectius d’unitats que no actuen mai” en aquest tipus de dispositius: assumptes interns, avaluació de serveis, personal d’oficines de suport o de gabinets. Són agents, ha explicat que, “portaven molt de temps sense fer un servei policial al carrer o feia molt de temps que no utilitzaven uniformitat”. Això va permetre aportar els 800 agents extres al dispositiu, un reforç que va arribar després que ho reclamés la fiscalia en una reunió.

A més, per destacar la rellevància del dispositiu, ha revelat que es van activar altres “recursos extraordinaris” dels quals tampoc recorda “cap precedent”, com ara “llogar vehicles”. Per contra, ha remarcat que “no era realista” plantejar-se el dispositiu activant el conjunt de 16.000 mossos per complir amb la interlocutòria del TSJC. “No podíem fer servir efectius de trànsit, de sales de comandament o d’investigació criminal”, ha dit, i en respostes a l’acusació popular, ha assenyalat que no es podia abocar tota la plantilla en un dispositiu quan el cos “treballa les 24 hores i ha de preveure que abans i després hi ha efectius que han de treballar”.

Pel que fa a la Brigada Mòbil (Brimo), Quevedo ha explicat que a Barcelona hi havia convocades una manifestació de caràcter anarquista, una altra contrària al referèndum i una concentració de Falange. “Era una jornada on era plausible que hi haguessin incidents i calia reservar la força”, ha dit, motiu pel qual “no es van destinar efectius” d’aquesta unitat d’antiavalots als centres de votació.

El comissari ha relatat que es va fer una planificació per aconseguir la “major eficàcia” i que va passar per enviar “2 o 3 agents uniformats” als centres de votació, tot i ser conscients que en alguns casos que “van acabar sent molts”, “no serien capaços de portar a terme la missió”. Quevedo, però, ho ha justificat perquè d’aquesta manera podrien donar una “informació veraç i directa” de quina era la situació en cada centre i analitzar on enviar “altres tipus d’efectius per procedir a complir amb el mandat judicial”. A partir d’aquí, segons havien planificat, prendrien la decisió d’activar recursos propis del Mossos i demanar suport als cossos estatals. Quevedo ha assegurat que, en les reunions prèvies, ni fiscalia ni Guàrdia Civil ni Policia Nacional van qüestionar el binomis.

A preguntes de la defensa de Forn, ha dit que si haguessin “deixat el carrer buit” d’agents i haguessin augmentat al màxim el dispositiu podrien haver arribat als 12.000 efectius. Tanmateix, ha dit que això no hauria impedit “en la majoria dels casos” tancar els col·legis electorals. “Passar a posar un efectiu més a cada centre ja hauria suposat 2.300 efectius més i això era absolutament impossible en el nostre cas”, ha dit.

Actuacions prèvies a l’1-O

A preguntes de la defensa de Forn, Xavier Melero, el comissari ha explicat que a partir de l’ordre del 27 de setembre del TSJC estaven “igualment obligats” els Mossos i els cossos de policia espanyola d’actuar per evitar el referèndum. En canvi, ha dit que la policia espanyola no van fer res prèviament a l’1-O. “Que jo conegui no”, ha remarcat.

Sobre l’actuació dels Mossos, ha dit que no es va tancar cap centre perquè van confirmar que les activitats que es feien no tenien relació directa amb el referèndum. I que així ho establia la interlocutòria del TSJC. A preguntes de l’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, Quevedo ha explicat que en les reunions de coordinació ningú va plantejar posar en marxa efectius des de la nit anterior de l’1-O.

Sobre el 20 de setembre del 2017, Quevedo ha explicat van haver “d’improvisar” un centre de coordinació per gestionar el que anava passant aquell dia, i que van rebre diversos requeriments de suport de la Guàrdia Civil per escorcolls que s’anaven produint a diversos punts de Catalunya. Quevedo ha quantificat, a preguntes l’Advocacia de l’Estat, que en el “punt àlgid” el número d’agents enviats a Economia van arribar a 300, i ha admès que fer un passadís de seguretat o coordinar la seguretat són un tipus d’actuacions que han de ser responsabilitat de la policia. “No pot recaure en persones que no siguin policies”, ha dit. Tot i això, ha preguntes de la defensa de Jordi Cuixart, ha explicat que una de les funcions de la unitat de mediació és parlar amb els convocants d’una concentració com aquesta.

Pel que fa a la sortida de la secretària del jutjat 13, Montserrat del Toro, Quevedo ha explicat que hi haver “confusió” perquè no tenien clar què volia la lletrada, però que finalment Trapero va ordenar a un inspector dels Mossos que estava a la seu del Departament d’Economia que “parlés directament” amb la secretària del jutjat 13 de Barcelona i li preguntés “què volia fer”. “A partir d’aquell moment es va arbitrar una sortida per part la part superior de l’edifici”, ha afegit. Durant la seva declaració la setmana passada, Del Toro va explicar que ella mateixa va trucar al jutge instructor per demanar que la tragués d’allà i que el magistrat va donar “mitja hora” a Trapero.

Ja passades les dues de la matinada d’aquell dia, el comissari ha relatat que hi va haver una intervenció per part d’efectius d’ordre públic dels Mossos després de veure a través de les imatges de l’helicòpter que uns individus estaven “traient objectes dels vehicles de la Guàrdia Civil”. L’helicòpter, de fet, es va activar en el moment que van saber que dins dels cotxes de la Benemèrita hi havia armes.

Des del centre de coordinació, Quevedo ha explicat que aquella hora ja s’hi veia “menys persones concentrades” amb una “actitud bastant diferent” dels que hi van ser durant tot el dia. “No és gaire diferent del que passa en moltes concentracions quan, a mesura que passen les hores, el personal que sol quedar al final normalment és més conflictiu”, ha dit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La fiscalia es querella contra l’alcalde de Collbató i l’exalcalde de Molins de Rei per l’1-O

Barcelona

Retiren les pancartes amb llaços del Palau de Generalitat

Torrent: “El que hauria de preocupar a la JEC és tenir presos polítics”

Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura

Barcelona

Maria Àngels Olmedo serà la cap de llista del PP de Catalunya al Senat per Girona

Figueres

Vicepresidència despenja llaços i Cultura no ho farà

La CUP afirma que el Govern va “malbaratar la revolució” de l’1-O i crida a centrar la lluita als ajuntaments

Via penal a Torra i acció als Mossos

Madrid / Barcelona

Dels pèsols als peixos pacífics

BARCELONA/girona