Cap conxorxa entre Mossos i govern
Dos comissaris de la policia catalana sostenen al Suprem que van demanar dos cops al govern que desconvoqués l’1-O
Desvinculen l’exconseller Forn del dispositiu policial del referèndum
-
Cap conxorxa entre Mossos i govern Arxiu. -
Cap conxorxa entre Mossos i govern Arxiu. -
El penalista Melero, defensor de l’exconseller Forn, al seu darrere, en la sessió d’ahir. A la dreta, el comissari Emili Quevedo Càrregues a l’Escola Industrial Observadors a Tarragona l’1-O Daniel Baena, tinent coronel EFE / ACN J. RAMOS J.F J. LOSADA. -
Cap conxorxa entre Mossos i govern Arxiu. -
Cap conxorxa entre Mossos i govern Arxiu.
El cos de la policia catalana no es va conxorxar amb el govern de Puigdemont ni s’hi va supeditar perquè celebrés el referèndum d’autodeterminació de l’1-O i després declarés la independència de Catalunya. És la conclusió que s’extreu de la declaració com a testimonis dels comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo, ahir al Tribunal Suprem, en la cinquena setmana del judici contra els independentistes catalans.
El comissari Quevedo, excap de la comissaria de Planificació i Seguretat, va reiterar al tribunal, tal com havia fet Castellví dijous passat, que en dues ocasions, el 26 i el 28 de setembre del 2017, van demanar al president de la Generalitat que desconvoqués l’1-O atesa la gran mobilització que s’esperava i els possibles “incidents”. La resposta, ja coneguda, és que Puigdemont els va dir que havia de complir el “mandat del poble”, i els comandaments policials li van respondre que complirien el “mandat judicial”, segons Quevedo. El comissari va exposar que els comandaments policials “no estaven d’acord amb la prevalença que feia el govern d’uns principis sobre els altres, ja que no eren elements que es contraposessin”, referint-se al principi de mantenir la convivència ciutadana i al de fer complir un mandat judicial, com la magistrada del TSJC havia ordenat el 27 de setembre del 2017 per escapçar l’1-O. Aquestes afirmacions desmuntarien, doncs, la tesi de la rebel·lió de les acusacions, ja que sostenen que, per dur-la a terme, el govern va usar la mobilització ciutadana i els 16.000 agents dels Mossos armats.
Els comissaris Quevedo i Castellví –aquest darrer tenia pendent ahir contestar les preguntes de les defenses– hi van afegir que, davant aquesta doble negativa del govern, no en van alertar pas la magistrada del TSJC, ni van canviar el seu pla d’actuació, ni ho van denunciar públicament ni van dimitir, en resposta a les preguntes del penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn. El llavors cap de seguretat dels Mossos va deixar ben clar que, tot i que “no els van agradar”, i ho van comunicar, unes manifestacions de Forn en què deia que l’1-O seria una jornada com unes eleccions, també va dir que l’exconseller no va interferir pas per organitzar o modificar el dispositiu policial de l’1-O.
Quevedo va respondre les preguntes de totes les parts, malgrat que es podia acollir al dret a no fer-ho, ja que, com tots els caps de la prefectura, és investigat al jutjat d’instrucció 3 de Cornellà de Llobregat per presumpta “passivitat” dels agents l’1-O. Contra aquesta investigació s’ha presentat recurs a l’Audiència de Barcelona i, de moment, cap comissari ha declarat com a investigat.
Pel que fa al dispositiu policial del 20 de setembre, en els escorcolls que va fer la Guàrdia Civil al Departament d’Economia i a una quarantena de llocs més, el comissari Quevedo va assegurar que hi van actuar uns 300 agents de seguretat dels Mossos. Hi va afegir que van anar a preguntar a la lletrada de l’administració de justícia Montserrat del Toro què volia fer i si volia marxar, ja que els missatges que els donaven eren “contradictoris”. En aquest sentit, i responent les preguntes de l’advocada Marina Roig, defensora de Jordi Cuixart, el comissari Castellví, més tranquil que dijous passat, també va aclarir que les convocatòries de l’ANC i d’Òmnium “sempre són pacífiques”.
El dispositiu Àgora
A més a més, el comissari Quevedo va revelar ahir que el 20-S van activar un helicòpter quan la Guàrdia Civil els va informar que hi havia armes llargues als seus cotxes del carrer, i van veure que algunes persones hi entraven, i des del cel ho vigilaven. El coronel de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, en la seva declaració de la setmana passada, va treure importància a aquest oblit dels seus agents, i va assegurar que les escopetes a l’interior del cotxe eren de bales de goma, no de foc.
L’excap de Planificació i Seguretat dels Mossos també va voler deixar clar que el dispositiu policial dissenyat per a l’1-O, i batejat amb el nom d’Àgora, va ser el més “extraordinari del cos”. El comissari Quevedo va explicar que aquest dispositiu es va començar a posar en pràctica a mitjan setembre, quan la comissaria general d’informació, encapçalada per Castellví, els va alertar que aquell dia “hi podria haver incidents entre grups antagònics i que calia protegir institucions i persones”.
Quevedo va exposar que per executar l’ordre de la fiscalia de tancament dels centres de votació “haurien calgut entre 30.000 i 40.000 agents”, segons un estudi tècnic que van dur a terme. I per això, hi va afegir, era “important” la col·laboració dels 6.000 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil per “intentar dissuadir” els concentrats. També va detallar que, “per ordres del major Trapero”, es van activar el màxim d’agents i, dels 7.800 efectius del dispositiu, n’hi havia uns 800 que procedien d’unitats no uniformades i que no feien carrer, com ara Assumptes Interns. El pla dels Mossos era ser presents, amb un binomi o tres agents, en els 2.300 punts de votació existents. “Deixant els carrers buits i sense servei [l’1-O], hauríem pogut mobilitzar 12.000 agents”, va detallar Quevedo.
Les acusacions retreuen a la policia catalana que no va activar els 11.000 agents que sempre destina a unes eleccions habituals, tot i que els del dispositiu Àgora van treballar més, amb jornades de fins a 12 hores. I ahir el fiscal Javier Zaragoza, amb to sorneguer, va preguntar a Quevedo per què no va enviar part dels 900 agents antiavalots (Brimo i Arro) que té el cos contra els concentrats als locals de l’1-O com van fer la policia espanyola i la Guàrdia Civil. El comissari va indicar que dues terceres parts de les unitats d’antiavalots eren l’1-O a Barcelona, ja que havien de controlar una manifestació anarquista, una de contrària a l’1-O a la plaça Catalunya, una altra de la Falange davant la Generalitat i el partit de futbol entre el Barça i Las Palmas, que al final es va fer a porta tancada. “Calia deixar una reserva de forces”, va manifestar el comissari, a més de no desvestir tot el servei policial (com ara les unitats de trànsit i criminologia, va dir).
“Malauradament, el mandat judicial no es va poder complir de manera íntegra”, va confessar el comissari Quevedo. Va detallar que “només van poder tancar 24 centres”, a banda del centenar clausurat per les gestions de dies anteriors, en les quals es van identificar unes 2.000 persones, va assegurar. El comissari també va sostenir que la policia espanyola i la Guàrdia Civil podrien haver anat a tancar centres abans de l’1-O, segons l’ordre de la magistrada del TSJC, que va treure la direcció a la fiscalia. La gran concentració de pares i mares i veïns, però, ho hauria fet impossible. Responent les preguntes del lletrat Andreu van den Eynde, Quevedo va confirmar que les convocatòries d’entitats per l’1-O eren per fer “resistència passiva”.
L’actuació dels Mossos tindrà el seu moment àlgid dijous, quan està citat a declarar com a testimoni el major Josep Lluís Trapero, destituït pel 155 i que després de les eleccions no va voler tornar al càrrec per poder-se defensar de l’acusació de rebel·lió en el judici a l’Audiencia Nacional, pendent de data. Trapero vol declarar al Suprem, tot i que, amb una petició d’onze anys de presó, se li desaconsella.
LES XIFRES
Sense albarà ni ordre judicial a Unipost
Tres excaps de producció d’Unipost –empresa desapareguda fa un any després d’un concurs de creditors– van declarar ahir com a testimonis en el judici al Suprem que no van veure cap albarà de les 45.000 cartes que la Generalitat volia enviar a ciutadans per l’1-O i que van ser interceptades per la Guàrdia Civil, el contingut de les quals també desconeixien. Responent les preguntes del penalista Jordi Pina, van assegurar que agents del cos armat van escorcollar dues seus de l’empresa, a Terrassa i a Barcelona, sense ordre judicial, el 19 de setembre del 2017, i que els van mirar i clonar mòbils i ordinadors, sense avisar-los que s’hi podien negar.
Els tres treballadors es van encarar amb els fiscals Consuelo Madrigal i Jaime Moreno quan no podien detallar accions econòmiques o de l’administrador d’Unipost, Pau Raventós, que la setmana passada es va acollir al seu dret a no declarar, ja que està sent investigat pel jutjat 13 de Barcelona. La fiscalia xifra en uns 970.000 euros l’encàrrec que la Generalitat va fer a Unipost per les cartes i certificacions a membres de les meses, que l’administradora concursal de l’empresa ha negat que sigui un deute pendent. Els tres exempleats van explicar que els grans clients, com la Generalitat, usen una aplicació online de l’albarà i que, si no és executat –és a dir, pagat–, ells no ordenen el repartiment de les cartes.
Francisco Juan Fuentes, exresponsable de les operacions d’Unipost a Catalunya i les Balears, va admetre que dos transportistes que anaven en una furgoneta blanca li van lliurar, un dissabte al mig del carrer, els tres palets amb unes 45.000 cartes. Ho va fer per fer “un favor” a la Generalitat, ja que era un client amb el qual tenien un acord marc important i Unipost estava en concurs de creditors, va dir. Fuentes i un altre cap de l’empresa, Albert Planas, van declarar que l’enviament de 45.000 cartes de l’1-O no es podia fer perquè no tenia albarà ni ordre de treball. Hi van afegir que no sabien si eren cartes ordinàries o certificades (el cost varia força) ni tampoc a quin departament ho havien de facturar. Antoni Santos, coordinador de l’àrea de Barcelona i Badalona, va negar que intentés “silenciar” la feina, com li va preguntar la fiscal Madrigal. “Com vol que ho silenciï si ho vaig enviar per escrit a la resta?”, li va etzibar.
S’eleva a 37 el nombre d’agents i caps de la policia investigats
El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona ha citat a declarar com a investigats tres comandaments de la Policía Nacional el dia 22 de març per les càrregues policials l’1-O a l’escola Estel del Guinardó, on van resultar ferits divuit votants. Són tots els comandaments que van actuar al centre, on la policia va fer una incursió ràpida que va dificultar que els votants poguessin prendre imatges, cosa que ha obstaculitzat la investigació. Amb aquests comandaments, un inspector cap de nucli i dos subinspectors, tots de l’equip Orca, ja són 37 els policies espanyols investigats per les càrregues policials a Barcelona. Els tres comandaments podran declarar per videoconferència. La setmana passada, l’Audiència de Barcelona va reobrir aquesta causa, després del recurs de l’Ajuntament de Barcelona, que és acusació popular, contra l’arxivament que havia fet el jutge al·legant que no hi havia imatges.
Dos observadors internacionals de l’1-O declararan al Suprem
El Suprem també ha acceptat la declaració com a testimonis d’un diputat alemany i una diputada del Quebec, a través de videoconferència, el 27 de març. Són el diputat alemany al Bundestag Felix von Grünberg, de l’SPD, i la diputada al Parlament del Quebec Manon Massé, del partit Quebec Solidari. Tots dos van ser observadors internacionals en diversos col·legis electorals durant la jornada del referèndum d’autodeterminació, i han estat proposats per la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i pel lletrat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller Raül Romeva. Aquestes declaracions seran les primeres que evidenciaran la internacionalització de l’1-O. Les acusacions, però, ho consideren malversació al·legant que van suposar un cost, amb el Diplocat.
S’ajorna la declaració del tinent coronel Baena al 26 de març
El Tribunal Suprem ha ajornat la declaració del cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, que és l’instructor d’una trentena d’atestats que en bona part han estat la base de les querelles contra els independentistes catalans. La seva declaració i la del secretari dels atestats estaven previstes per avui, però les defenses van presentar un escrit la setmana passada en què demanaven més temps per preparar-se. Així, la seva intervenció s’ha ajornat fins al 26 de març. Ahir, el tribunal va avançar el calendari de testimonis de les properes setmanes, entre els quals hi ha més de 30 agents de la Guàrdia Civil que van participar en escorcolls el setembre del 2017 i cinc mossos ferits en un d’aquests escorcolls a Sabadell. Entre els agents del cos armat, hi ha els dos caps del dispositiu del 20-S, que van estar en contacte amb la secretària judicial, Montserrat del Toro.