Política

Puigneró afirma que l’Estat espanyol fa el ridícul prohibint el groc

Pel conseller, els llaços “no representen cap partit polític” sinó que denuncien “una situació de repressió”

- El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha valorat la petició de la Junta Electoral Central al Govern perquè retiri els llaços grocs de les institucions públiques tot afirmant que l’Estat espanyol “fa el ridícul” amb aquest requeriment. Puigneró també ha assegurat que aquests símbols “no representen cap partit polític” sinó que denuncien “una situació de repressió”. “L’Estat faria bé de sortir d’aquesta bogeria de prohibir el groc perquè fa el ridícul”, ha dit. A més, el conseller ha apuntat que l’executiu català està analitzant jurídicament les “connotacions” darrere el fet que els magistrats de l’organisme que ha enviat la petició formin part del Tribunal Suprem, institució que, al seu torn, està jutjant els líders sobiranistes encausats per l’1-O.

Un judici que, per Puigneró, “no s’hauria d’haver celebrat mai” i que ha definit com un “escarni injust i immoral” a l’inici de la conferència, que s’havia de produir el 13 de febrer, i que es va ajornar perquè, precisament, coincidia amb la segona sessió del procés judicial contra els seus excompanys de Govern.

En una intervenció d’una hora, el conseller ha considerat que els drets polítics i civils no estan “garantits” a l’Estat. “Per molts encara som el problema català quan ens haurien de veure com la salvació democràtica d’Espanya”, ha lamentat. Segons Puigneró, la justícia pels presos i “exiliats” passarà per l’estranger. De la mateixa manera, ha afirmat que la solució al conflicte polític amb l’Estat vindrà del “diàleg, de la mediació internacional i de la justícia estrangera”. “El cas català és ja un assumpte intern europeu”, ha dit.

A més, el conseller de Polítiques Digitals ha estès les seves crítiques a l’àmbit de la tecnologia, tot afirmant que l’Estat espanyol està “ancorat a l’era analògica” i “manlleva” eines que permetrien a l’executiu català competir en la cursa global per liderar la indústria 4.0.

Per defensar aquest punt de vista, ha recordat els ciberatacs que van patir els sistemes que gestiona la Generalitat el novembre de 2014, coincidint amb el procés participatiu del 9-N, i la “ciberguerra” que es va produir durant la celebració del referèndum de l’1-O, quan “es van tancar pàgines web amb més celeritat del que s’eliminen webs jihadistes”.

Segons ha afirmat, la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública està preparant “la batalla digital” i emprendrà accions per esclarir qui són els responsables i exigir responsabilitats per aquests atacs. En aquest sentit, ha recordat que el Govern està desplegant l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, tenint present que aquestes intervencions de sistemes informàtics són “una amenaça cada cop més preocupant” per les societats del segle XXI.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La via alemanya de Puigdemont

Brussel·les
opinió

La mentida d’un guàrdia civil

Portaveu del PDeCAT a L’ajuntament de Terrassa
JOSEP RIBA
ADVOCAT DE CARLES MUNDÓ

“La violència no s’ha acreditat i penso que no s’acreditarà”

Barcelona
ANÀLISI

La legislatura que trontolla

Crida d’Òmnium a desobeir per defensar drets i llibertats

BARCELONA

Un milió de persones exigeixen a May un nou referèndum

Londres

ERC de Girona revela tota la seva candidatura

GIRONA

Guanyem Girona presenta la llista de la “Girona d’ara”

GIRONA

Pressió perquè l’informe del Russiagate es faci públic

Nova York