Política

Massacre a Nova Zelanda

Un supremacista blanc mata a trets 49 persones en dues mesquites

El govern qualifica de “terrorista” l’atac, transmès en vídeo per l’agressor

Cap detingut figurava en la llista de sospitosos de Nova Zelanda

Nova Zelanda va viure ahir una jornada negra després que un home matés a trets almenys 49 persones en dues mesquites de la ciutat de Christchurch. L’atacant seria, segons les primeres informacions, un supremacista blanc d’origen australià.

“És clar que això només pot ser descrit com un atac terrorista. Pel que sabem, sembla que ha estat ben planejat”, va dir la primera ministra neozelandesa, Jacinda Ardern, en una compareixença en què va expressar “la condemna més forta possible contra la ideologia” dels responsables.

En els atacs, que es van produir a plena llum del dia i en moments en què centenars de musulmans participaven en l’oració dels divendres, van morir 41 persones a la mesquita d’Al Noor, molt a prop del Jardí Botànic, i set més a la mesquita de Linwood, a uns 6,5 quilòmetres a l’est de la primera. Una persona més va morir després en un hospital de la ciutat, on s’atenen unes 48 persones ferides de bala.

L’atac d’Al Noor va ser transmès en vídeo durant disset minuts per l’atacant, i en les imatges es veu com l’individu recorre les habitacions de la mesquita i dispara a boca de canó amb armes semiautomàtiques contra persones indefenses.

“Hi havia un banc, vaig posar-hi mig cos a sota i les cames van quedar fora intentant que semblés que no respirava, i ell va canviar els carregadors set vegades... Se’n va anar als diversos compartiments i va disparar per tot arreu”, va explicar Farid Ahmed, un dels testimonis dels fets a la premsa.

L’agressor, que vestia roba militar i hauria publicat a les xarxes socials un manifest amb qualificatius pejoratius contra els musulmans, es creu que és Brenton Tarrant, un ciutadà australià de 28 anys de la localitat de Grafton. El comissionat de la policia neozelandesa, Mike Bush, però, es va negar a identificar l’atacant i es va limitar a assenyalar que “té gairebé 30 anys i compareixerà davant dels tribunals demà [avui per al lector]” per respondre de càrrecs per assassinat per cadascuna de les víctimes. Bush tampoc va aclarir si la mateixa persona és l’autora del tiroteig de Linwood.

Les autoritats sí que van confirmar la detenció de quatre persones armades: tres de presumptament vinculades amb l’atac, entre les quals hi ha l’home australià, i una altra, que va ser posada en llibertat. Cap d’aquestes persones figuraven en la llista de sospitosos de Nova Zelanda. La policia va trobar armes de foc a les mesquites i dos explosius en dos vehicles vinculats als atacs, un dels quals va ser desactivat.

Després dels tirotejos, a la ciutat de Christchurch, que va quedar devastada l’any 2011 arran d’un poderós terratrèmol que va matar 185 persones, hi van decretar, temporalment, una ordre de confinament i es va elevar l’alerta de seguretat de baixa a alta arreu del país. Tot i això, Bush va assegurar que la policia no té pas constància de més amenaces.

L’atemptat, que el govern no va dubtar a qualificar de “terrorista”, va deixar el país, amb índexs de criminalitat baixos, en estat de xoc. Segons Ardern, la matança és un atac als valors de tolerància i multiculturalitat d’un país que representa “la diversitat i la compassió, una llar per a aquells que comparteixen aquests mateixos valors”. “Som una nació orgullosa de [tenir] més de 200 orígens ètnics i 160 llengües”, va remarcar la primera ministra.

Milers de ciutadans neozelandesos, de totes les creences, van expressar el seu rebuig a l’atac supremacista blanc, una condemna a la qual es van afegir governants d’arreu del món, entre els quals el papa Francesc; el president dels Estats Units, Donald Trump, i la reina d’Anglaterra, Elisabet II.

L’acció va posar en guàrdia les autoritats de diversos països, que van elevar el nivell d’alerta terrorista i van reforçar la seguretat en llocs clau. Així ho van fer l’estat i la ciutat de Nova York, que van reforçar la seguretat a prop de les mesquites i altres llocs de culte. El mateix va fer el govern francès, que va anunciar patrulles al voltant d’aquest tipus d’edificis.

Això només pot ser descrit com un atac terrorista. Pel que sabem, sembla que ha estat ben planejat
Som una nació orgullosa de [tenir] més de 200 orígens ètnics i 160 llengües
Jacinda Ardern
primera ministra de nova zelanda

Minuts de silenci de les institucions catalanes

Les institucions catalanes van expressar ahir el seu rebuig als atemptats de Nova Zelanda i la solidaritat amb les víctimes de la matança en diversos actes. El president de la Generalitat, Quim Torra, va participar en un minut de silenci a l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels, on feia una visita institucional. També van expressar el condol per la matança els diputats del Parlament de Catalunya, encapçalats pel president Roger Torrent, en un acte a l’exterior de la cambra. L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per l’alcaldessa, Ada Colau, va mostrar el rebuig a la matança a la plaça Sant Jaume.

El nom d’un neonazi espanyol, escrit en un fusell

El presumpte cervell del tiroteig contra les dues mesquites tenia inscrit en els carregadors dels fusells els noms de persones d’extrema dreta, inclòs el neonazi espanyol Josué Estébanez. Així es desprèn de les fotografies de les armes i els carregadors exhibides en el compte de Twitter del presumpte atacant, que han estat eliminades per la xarxa social, però han estat recollides per nombrosos mitjans. Estébanez, un exmilitar d’ideologia feixista, va apunyalar mortalment Carlos Palomino, un jove antifeixista, el 2007 al metro de Madrid i va ser condemnat el 2009 a 26 anys de presó amb l’agreujant de motivació ideològica.

L’equip de criquet de Bangla Desh se’n salva pels pèls

L’equip nacional de criquet de Bangla Desh es va salvar per ben poc de ser present en una de les mesquites en el moment del tiroteig, ja que “l’atac es va produir abans que arribessin al lloc” dels fets, segons va explicar el director executiu de la Junta de Criquet de Bangla Desh, Nizamuddin Chowdhury.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Secretaria de Mesures Penals ratifica el tercer grau per a Oriol Pujol

Barcelona

Una pancarta reivindicant la “Llibertat d’opinió i d’expressió” relleva la de suport als presos polítics al Palau de la Generalitat

Barcelona

La Fiscalia General de l’Estat ordena a la de Catalunya que es querelli contra Torra per incomplir els acords de la JEC

Madrid

Puigdemont creu que la polèmica pels llaços amb la JEC demostra “l’actitud de l’Estat amb els drets fonamentals”

Brussel·les

Elisenda Alamany confirma que serà la número dos d’Ernest Maragall

La fiscalia es querella contra l’alcalde de Collbató i l’exalcalde de Molins de Rei per l’1-O

Barcelona

Retiren les pancartes amb llaços del Palau de Generalitat

Torrent: “El que hauria de preocupar a la JEC és tenir presos polítics”

Mariàngela Vilallonga substituirà Laura Borràs a la conselleria de Cultura

Barcelona