Un comandant de la Guàrdia Civil assegura que l’operatiu de l’1-O va venir determinat “de dalt a baix”
L’autor de l’atestat de les actuacions a 19 centres de votació de zones rurals de Barcelona descriu agressions a agents i l’ús de “productes lliscants” per dificultar la seva tasca
L’agent acusa els Mossos de “passivitat”
El comandant de la Guàrdia Civil que va fer l’atestat de les actuacions del cos l’1-O a les comarques barcelonines ha assegurat aquest dimarts que l’operatiu va venir determinat “de dalt a baix”.
L’últim testimoni de la tarda d’aquest dimarts, divuitena sessió del judici de l’1-O, ha estat el cap de la unitat orgànica de policia judicial de la comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona. És el primer comandament d’aquest cos policial que declarar sobre els fets de l’1-O. Segons ha dit, el desenvolupament de l’operatiu policial va estar determinat “de dalt a baix i no de baix a dalt” i a ell les instruccions li van arribar del tinent coronel que era el cap d’operacions a la zona de Barcelona.
Agressions als agents
El testimoni ha descrit diversos escenaris d’incidents violents durant la jornada del referèndum on, segons ell, els agents van patir agressions, cops al cap, llançament de cadires, intents de robatoris d’armes dels agents i també l’ús de “productes lliscants” en punts on van actuar.
Segons el seu relat, en aquella jornada es van trobar “un número considerable” de concentrats i la “hostilitat” va anar en “augment”. “Érem increpats, insultats i colpejats perquè la resistència passiva evolucionava en activa”, ha assegurat.
A més, ha considerat l’actitud dels concentrats es “denotava una organització” que buscava “obstaculitzar el compliment de la interlocutòria”. Ha posat com a exemple d’aquesta organització que la gent s’avisava per telèfon de l’arribada dels agents a les poblacions i això, segons ell, va provocar que quan els agents arribaven als centres de votació no hi trobessin les urnes.
El comandament, que no va estar a cap dels centres de votació però va rebre informes de 19 actuacions, ha assegurat que hi va haver “incidents de violència” a poblacions com Sant Esteve Sesrovires, on s’hauria produït un “intent d’atropellament” a un agent per part d’una moto, una temptativa de robar l’arma a un agent i agressions a dos agents més amb cops de peu al cap. Segons ell, aquest punt es va utilitzar “productes lliscants” per obstaculitzar l’actuació de la policia. Segons el seu relat, 30 agents van requerir atenció mèdica.
A preguntes de les defenses, el guàrdia civil ha dit desconèixer si entre els votants entre els votants hi havia ferits. També ha apuntat que no li consta si hi ha agents investigats a Catalunya per “ús desproporcionat de la força”.
Segons el seu criteri, l’actuació dels agents va ser “proporcionada” i es va fer “l’ús de la força mínim i imprescindible”.
El policia ha afirmat que els Mossos van desplegar una “presència mínima” i els ha retret que van actuar amb “passivitat i falta de col·laboració”.
Segons ell, en alguns casos agents de la policia catalana van “increpar” els guàrdies civils. En aquest sentit, ha assenyalat que hi va haver alguns “enfrontaments” entre membres dels dos cossos policials i ha defensat que aquesta van ser “propiciats” pels Mossos.
Trucada anònima
El comandament policial també ha donat explicacions sobre el registre del 19 de setembre de 2017 a la seu d’Unipost de Terrassa.
Segons ha dit, la informació sobre que hi podria haver material del referèndum al magatzem de l’empresa de missatgeria els va arribar per una “trucada anònima” que els comentava que la matinada del 18 al 19 arribarien 15.000 certificats que tenien com a remitent la Generalitat.
L’advocat Jordi Pina ha preguntat al testimoni per què quan va rebre la trucada anònima no va avisar al Jutjat d’Instrucció número 13 o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tenien obertes investigacions en relació als fets. El guàrdia civil ha admès que sabia, a través dels mitjans de comunicació, que hi havia aquestes investigacions en curs, però tot i així va optar per fer l’escorcoll a partir de la instrucció que havia emès la Fiscalia per impedir els preparatius del referèndum.