Política

La via alemanya de Puigdemont

El gir de guió pel rebuig dels tribunals alemanys a la rebel·lió va posar en qüestió el cas de l’1-O

Demà, 25 de març, es compleix un any de la detenció del president a l’exili a Alemanya mentre intentava tornar a Bèlgica des de Finlàndia

Va entrar al penal de Neumünster, d’on va sortir dotze dies més tard

Ha recorregut lliurement diverses ciutats europees
El 12 de juliol, Alemanya admet extradir-lo però per malversació

Un viatge arriscat i de pel·lícula que va fer trontollar el relat judicial i polític de Madrid sobre el procés independentista i el referèndum de l’1 d’octubre. Demà farà un any de la detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya mentre intentava retornar a Bèlgica des de Finlàndia per afrontar en camp amic la segona euroordre del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Un contratemps que, al final, va resultar clau per deixar fora de joc la justícia espanyola en la seva persecució dels exiliats independentistes a l’estranger i donar via lliure a Puigdemont i tota la resta per visibilitzar el conflicte català arreu d’Europa.

A principis del 2018 amb la primera euroordre ja retirada, Puigdemont va sortir dos cops de Bèlgica, primer a Dinamarca i després a Suïssa, fent cas omís de les recomanacions del seu advocat flamenc. Confiat per l’èxit dels viatges, el polític gironí es va aventurar a un tercer viatge a Finlàndia, que va acabar sent més mogut del que s’imaginava. En un dia d’alta tensió pel reingrés a la presó dels exconsellers a Catalunya i l’exili de Marta Rovira, també es va emetre una segona ordre europea de detenció que va enganxar en terres finlandeses Puigdemont, que immediatament va agafar un cotxe amb el seu amic Josep Maria Matamala i el seu actual cap d’oficina i assessor, Josep-Lluís Alay, juntament amb dos mossos d’esquadra, per tornar a territori segur, Bèlgica.

Com si fos un thriller d’acció, els serveis secrets espanyols van seguir la seva pista i van alertar les autoritats alemanyes, que el van interceptar el 25 de març del 2018 només de travessar la frontera a l’estat de Schleswig-Holstein, a Alemanya. El mateix dia de la seva detenció, el líder independentista va entrar a la presó de Neumünster, una petita localitat prop d’Hamburg, d’on no va sortir fins 12 dies després. A Madrid ja cantaven victòria. L’argument més escoltat entre els sectors unionistes era que Alemanya “no era com Bèlgica” i que entregaria Puigdemont.

L’eufòria germanòfila els va durar poc més de quatre mesos. En una decisió que va caure com una galleda d’aigua freda a Madrid, el 12 de juliol el tribunal de Schleswig-Hosltein va acceptar extradir Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics però va descartar fer-ho per rebel·lió. Rebotat perquè es posava en qüestió la base de l’acusació en el cas de l’1-O i perquè només podia jutjar Puigdemont per un delicte menor, el Tribunal Suprem va retirar per segon cop en bloc les euroordres contra Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Clara Ponsatí i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

Exultant i victoriós, l’expresident va tornar a Brussel·les en un dia d’estiu radiant en què va anunciar que continuaria donant guerra des de l’exili, ara amb les mans lliures per moure’s arreu d’Europa. “No és qüestió de com de llarg, curt, fàcil o complex és el camí, sinó que hi ha camí, i que té un final bo”, va dir llavors des del balcó de la Casa de la República, a Waterloo.

Internacionalització

Però, més de mig any després, el camí cap a casa encara continua. Aprofitant la fama internacional que va adquirir marxant de Catalunya, Puigdemont ha recorregut diverses ciutats europees en els últims mesos –Amsterdam, Zuric, Dublín, Berlín, Groningen, Thorshavn– per internacionalitzar el cas català. En l’àmbit judicial, els exiliats es van prendre la seva revenja personal contra Llarena denunciant-lo als tribunals belgues per presumptament haver vulnerat els seus drets fonamentals. Un cas que tot just ara s’ha posat en marxa i que implicarà un foc encreuat de retrets entre l’Estat espanyol i els exmembres del govern a Bèlgica.

Tampoc la vida política de Puigdemont està, per ara, ni molt menys morta. Com a líder de Junts per Catalunya, continua immers en els afers catalans mantenint reunions periòdiques amb el president Quim Torra i altres líders independentistes i socials. La seva presència en l’actualitat política catalana i europea encara podria créixer en funció de les competitives eleccions europees, a les quals es presenta sol per aconseguir un escó a l’eurocambra i tornar a posar entre l’espasa i la paret el sistema judicial espanyol.

LES DATES

25.03.18
Va ser el dia
en què Puigdemont va ser detingut a l’estat de Schleswig-Holstein, a Alemanya.
05.04.18
El tribunal de Schleswig-Holstein
descarta el delicte de rebel·lió; Puigdemont sortiria en llibertat l’endemà.

Tornada a Neumünster

“Dilluns menjarem moltes crispetes i ahí lo dejo”, va avisar aquesta setmana l’advocat Gonzalo Boye. Carles Puigdemont torna demà a Neumünster coincidint amb el primer aniversari de la seva detenció a Alemanya i farà una roda de premsa davant de la presó, on va estar durant 12 dies, amb els seus advocats, Boye i Jaume Alonso-Cuevillas. Puigdemont arriba avui a la ciutat alemanya i participarà en un sopar per agrair a la comunitat catalana el seu suport durant el seu empresonament. L’ANC Deutschland i l’ANC Hamburg van organitzar fa un any un sopar amb l’entorn més proper de Puigdemont i la comunitat catalana, i la intenció de l’expresident és reproduir-lo per donar-los les gràcies. En aquella ocasió, la trobada va tenir la presència del vicepresident del Parlament Josep Costa; l’esposa de Puigdemont, Marcela Topor, i el seu amic i ara candidat al Senat, Josep Maria Matamala, entre d’altres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras: “No facilitarem un govern d’extrema dreta”

barcelona
Albano Dante Fachin
Cap de llista per Barcelona de Front Republicà

“Avui ja hauríem d’estar construint el proper 1-O”

GIRONA

Prohibeixen als ‘armilles grogues’ manifestar-se prop de Notre-Dame

París

Continua l’ombra sobre Trump

Washington

Un PSOE valent espera guanyar per fer acular el sobiranisme

badalona
Josep M. Muñoz
Cap de llista del PSC a Sant Feliu de Guíxols

“Hem activat la ciutat i hem recuperat l’orgull ganxó”

SANT FELIU DE GUÍXOLS
TONI POSTIUS
Candidat de JxCat a l'alcaldia de Lleida

“Lleida ha despertat i això és un reflex de ganes de canvi”

LLEIDA

Els CDR convoquen un nou referèndum

barcelona

Madrenas afirma que un 95% del pla de govern està acabat o en execució

girona