Política

Cap acusació a Sànchez i Cuixart

Un capità de la Guàrdia Civil qualifica d’“esperpèntic” que l’expresident de l’ANC participés en la seguretat del 20-S a Economia, però admet que hi intervenien Mossos

Marchena el renya per la desmemòria

L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, van liderar i animar la mobilització ciutadana per mostrar el seu rebuig als escorcolls al Departament d’Economia per escapçar l’1-O, el 20 de setembre del 2017, però no van instigar a interrompre aquest mandat judicial, encarregat a la Guàrdia Civil, que no va preveure la necessitat d’un dispositiu de seguretat especial davant la multitud de persones que s’hi concentraria, al final unes 40.000, i amb el precedent dels moguts escorcolls a Terrassa del dia anterior. És la conclusió que s’extreu de la declaració d’ahir dels dos responsables del cos armat en els escorcolls a Economia, els quals no van poder detallar ahir, en el judici al Tribunal Suprem, cap il·legalitat comesa per Sànchez i Cuixart. Només van mostrar la seva sorpresa perquè el primer proposava a la comitiva judicial fer un passadís de voluntaris de l’ANC, que es va interpretar com que “tenia poder sobre la massa”. La comitiva judicial va poder fer la seva feina, tot i que no va poder sortir fins a les tres de la matinada de l’edifici, i cap agent va resultar ferit. Per aquests fets, els dos líders civils fa un any i cinc mesos que són a la presó.

Esperonat pel fiscal Javier Zaragoza, el capità de la Guàrdia Civil, amb el numero d’identificació C57393S, que dirigia el dispositiu judicial en els escorcolls, va qualificar d’“esperpèntic” que Sànchez proposés el passadís de voluntaris per on passar els tres detinguts, mentre –assegurava– la intendenta dels Mossos, Teresa Laplana —processada per sedició a l’Audiencia Nacional per aquests fets—, “assentia”. Va sostenir que la seva declaració era “objectiva”, que no va permetre a la comitiva sortir d’Economia perquè hi veia perill, i va afegir: “Una mossa ens va dir que si sortíem, amb caixes i uniformats, ens matxucarien.”

A preguntes de les defenses, però, el llavors tinent ascendit a capità va admetre que la coordinació de seguretat la mantenia amb els Mossos, que a la zona hi havia vuit agents uniformats, que van aparèixer agents de la unitat de mediació, i que el seu superior es coordinava amb els superiors de la policia catalana. És a dir, que els Mossos, tot i que no els havien alertat de la quarantena d’escorcolls a Catalunya per controlar l’ordre públic, van respondre.

El capità va admetre que al migdia hi havia tants ciutadans concentrats a la rambla Catalunya que va ordenar que no hi traslladessin els acusats, i es va queixar que es van fer els escorcolls sense la seva presència, malgrat que la llei ho permet si hi ha la lletrada de l’administració de justícia. El president de la sala, el magistrat Manuel Marchena, va alertar el capità que estava sota jurament, davant la seva sobtada desmemòria i després de reiterats “no ho recordo”, quan les defenses li feien preguntes exculpatòries, com ara si recordava quan Sànchez va anar-li a dir que desconvocarien la protesta a les dotze de la nit. De Cuixart, només va saber dir que es va reunir un cop amb ells a la nit. I no es va oblidar de dir que va veure els dos Jordis enfilats al cotxe de la Guàrdia Civil.

Més sincer va ser el tinent de la Guàrdia Civil, amb número B35974S, responsable de la seguretat de la comitiva, amb deu agents. No obstant això, per primer cop va assegurar en el judici que els concentrats “els tiraven botelles, insultaven i es posaven la mà al coll”. L’advocat Jordi Pina, indignat, va requerir-li quants dels agents que eren a la porta van resultar ferits, de les 8 del matí a les 12 de la nit, i va respondre que “cap”.

El tinent va reconèixer que Sànchez, amb qui va parlar força, no li recriminava res ni actuava amb dol, sinó amb “companyonia”. El tinent també va contradir el general de la Guàrdia Civil, Ángel Gozalo, que havia declarat al Suprem que les armes dels cotxes eren de bales de goma, i ell va assegurar que eren dues armes llargues de foc real. El penalista Xavier Melero hi va tocar de mig a mig quan el tinent li va admetre que amb 40.000 persones no hauria servit de res cap passadís de la brigada mòbil dels Mossos i que el que “calia primer era desconvocar” la manifestació.

D’altra banda, el govern francès va afirmar ahir que a França “no li correspon interferir en procediments judicials en curs” com el de l’1-O ni en la situació a l’Estat espanyol. Així ho recull un comunicat fet públic pel Ministeri d’Afers Estrangers francès, després que 41 senadors han signat un manifest pel “respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya” demanant la intervenció de França i la UE per “restablir les condicions per al diàleg”. En el comunicat, el govern francès expressa la “plena confiança en la democràcia espanyola per dur a terme un diàleg polític pacífic, respectant la legalitat constitucional.

LES XIFRES

30
metres
i no 300, com va dir un guàrdia civil, hi havia entre la porta d’Economia i la Gran Via per fer el passadís.
22
hores
es van acabar els escorcolls i l’abocament dels ordinadors a Economia. La comitiva judicial va sortir-ne a les 3.

Arxivat el cas del mecànic de Reus

El jutjat d’instrucció 3 de Reus ha arxivat la causa contra un mecànic de Reus per un delicte d’odi, per haver-se negat a arreglar el cotxe d’una agent de la policia espanyola després de l’1-O. El jutge afirma que “no hi ha elements que permetin incloure les manifestacions de l’investigat, amb independència de la intolerància i hostilitat que reflecteixen, en el delicte d’odi”, i cita el TSJC, que exclou les forces de seguretat com a víctimes d’odi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La seguretat, eix central

Barcelona
CARLA AGUILAR-CUNILL
CANDIDATA D’EN COMÚ PODEM A TARRAGONA

“La política més avantguardista es fa a les ciutats”

tarragona

Bany de sang a Sri Lanka

colombo
Meritxell Batet
CAP DE LLISTA DEL PSC

“La solució no va ni de desempatar ni de ruptura”

Palafrugell
L’APUNT

Roges

Escridassen Arrimadas a Torroella de Montgrí

torroella de montgrí

Junqueras: “Els vostres vots ens han de fer lliures”

Cambrils
Memòria històrica

La mort de Salvadora Catà

girona

Abassegador triomf del còmic Zelenski a Ucraïna

KIEV