El TSJC estreny el setge a Torra
Admesa a tràmit la querella de la fiscalia contra el president per desobediència
El cap de govern promet anar fins al final davant la repressió: “Hem decidit viure sense por”
Un magistrat proposat pel tripartit instruirà la investigació
L’engranatge politicojudicial per inhabilitar Quim Torra es va sincronitzant. El Tribunal Superior de Justícia (TSJC) va admetre ahir a tràmit la querella presentada la setmana passada per la fiscalia contra el president de la Generalitat que l’acusa de desobediència per, presumptament, haver desoït l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs i les estelades dels edificis públics, a instàncies de Ciutadans.
Torra va signar a la tarda la notificació de la querella de la fiscalia per desobediència i va piular: “Davant d’un Estat autoritari, hem decidit viure sense por. Amb la llibertat d’expressió, fins a les últimes conseqüències.”
En una interlocutòria de set pàgines, el tribunal admet a tràmit la querella i designa Carlos Ramos com a instructor de la causa. Es tracta de l’únic magistrat de la sala civil i penal del TSJC escollit a proposta del Parlament. Considerat progressista, té una carrera de vint anys com a fiscal a l’esquena. Està especialitzat en delinqüència econòmica i va investigar l’exconseller Jordi Planasdemunt, l’empresari Javier de la Rosa, l’exjutge Lluís Pascual Estevill o el cas Pallerols. Més recentment, va formar part del tribunal que va jutjar el president Artur Mas pel procés participatiu del 9-N.
El ple de la cambra va proposar una terna formada per Ramos i els advocats Ester Capella i Josep Maria Gasch, amb els vots del tripartit (PSC, ERC i ICV), l’oposició de l’extinta CiU i l’abstenció del PP. El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va triar Ramos el 2004 en substitució de Lluís Puig Ferriol, que s’havia jubilat. Va obtenir tretze vots a favor, enfront dels tres que va recollir l’avui consellera de Justícia del govern de Torra.
Una nova resolució de la JEC, la que va acordar dur el cas a la fiscalia, ordenava als Mossos d’Esquadra retirar els símbols de suport als represaliats i obrir un expedient sancionador al president.
La interlocutòria del TSJC conclou que, segons el relat que fa el fiscal Francisco Bañeres, la successió de cartells “presenta a priori una presència delictiva” que aporta “un principi de prova”, i per això l’accepta a tràmit. Contra aquesta resolució només cap recurs de súplica davant la mateixa sala civil i penal del TSJC.
En concret, Bañeres denunciava que Torra va desobeir de forma “conscient i deliberada” el mandat de la JEC i que va mantenir, “encara que fos de manera encoberta”, símbols i cartells “de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat” que els anteriors. El fiscal remarcava que el requeriment de la JEC va ser “clar i exprés” i, alhora, “reiteradament desatès”. El president va respondre amb la presentació d’una querella contra la JEC.
El portaveu adjunt de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, va denunciar una nova “regressió de drets”: “Ferms, tossuts i forts en la defensa dels drets elementals.” Va insistir que els llaços grocs no són símbols partidistes, sinó de denúncia de la vulneració de drets civils i socials que recorden l’existència de presos polítics i exiliats.
La diputada de la CUP Maria Sirvent va condemnar “qualsevol atac al sobiranisme i als drets socials i polítics del poble de Catalunya”: “Critiquem aquesta deriva autoritària i repressiva protagonitzada per les clavegueres de l’Estat”, va subratllar.
Hi va sucar pa la instigadora de la querella, la cap de l’oposició i candidata de Ciutadans a les eleccions espanyoles, Inés Arrimadas, que va piular: “Nou bany de realitat per a Torra i el separatisme. Per molt que Pedro Sánchez els degui les claus de La Moncloa, saltar-se les lleis i les resolucions judicials té conseqüències. La seva república imaginària on tindrien impunitat no existeix, l’estat de dret i la justícia, sí.”
Des de Reus, també en precampanya electoral, la cap de llista del PSC per Barcelona el 28-A i ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, va advertir Torra que el govern de la Generalitat hauria d’haver complert “des del primer moment” la resolució de la JEC i hauria d’haver-li “fet cas de manera immediata”.
