Torra descarta comicis i repta l’oposició a ser alternativa

Ni eleccions ni qüestió de confiança. Aquest és el missatge que va donar ahir el president de la Generalitat, Quim Torra, de manera reiterada durant la sessió plenària als grups de l’oposició, sobretot davant les intervencions de la líder de Catalunya En Comú-Podem, Jèssica Albiach, i del socialista Miquel Iceta. “Tenim la majoria suficient per tirar endavant el programa de govern”, va assegurar, situant-ho en un suport del 49% de la cambra, per immediatament reptar Albiach que, si “consideren que poden tenir una altra majoria alternativa” i fer president del govern algun membre de l’oposició, “li suggereixo que formin aquesta coalició”, i va posar d’exemple una aliança amb comuns, Ciutadans i el PP.

No és la primera vegada que Torra, davant les crítiques d’inacció del govern, convida els grups de l’oposició a presentar un candidat alternatiu. Només cal remuntar-se al ple del 27 de febrer passat, quan va presentar la proposta de pressupost que va descartar aprovar per falta de suports, en què va instar Iceta a posar-se d’acord “amb els socis del 155” per fer una moció de censura. De fet, ahir li ho va tornar a repetir durant la rèplica del debat, en què va informar de la segona remodelació del govern d’aquest mandat amb l’entrada de Meritxell Budó i Mariàngels Vilallonga coma conselleres de la Presidència i de Cultura en substitució d’Elsa Artadi i Laura Borràs. Dimarts passat també ho va suggerir a l’oposició el vicepresident, Pere Aragonès.

Per Torra seria una “greu irresponsabilitat” convocar els comicis ara, malgrat que Albiach li va retreure que la irresponsabilitat era “intentar ser govern, no creure-s’ho i, a més, no governar”, i també va criticar la “inacció en el tema social i els cops de timó en el tema nacional” per estar només pendents de la gesticulació. I aquí el president li va replicar que, per inacció, la del govern de Barcelona, amb una alcaldessa “set vegades reprovada, de rècord històric” per retreure a Ada Colau que no hagués tingut la mateixa “fermesa” i “valentia” per mantenir les pancartes i els llaços grocs i defensar el dret a l’autodeterminació i a la llibertat d’expressió.

En aquest mateix torn de preguntes al president, va instar el líder del PPC, Alejandro Fernández, arran que aquest digués que la Generalitat mai havia defensat el corredor mediterrani ferroviari, a fer-se “una abraçada de comiat” augurant que desapareixeran de l’hemicicle en les pròximes eleccions.

El cos a cos amb els grups de l’oposició es va repetir en la compareixença posterior, en què es van repetir les crítiques a la “inacció”, la “improvisació” i el “desgovern”. Inés Arrimadas, de Cs, el titllava com “el pitjor govern de la història” i li augurava “poques setmanes o mesos” de vida.

Iceta insistia que aprovés el projecte de pressupost i el dugués al Parlament, tal com marca l’Estatut. “No disposen de majoria per governar ni tenen un horitzó de legislatura”, etzibava, tot i que també admetia que no hi ha cap alternativa possible i pot seguir “fent la viu-viu”. Va desitjar “sort i encerts” a les dues noves conselleres, tot i augurar un mandat “no gaire llarg”, i va preguntar a Torra si sabia quins eren els objectius de la legislatura; si fer república, desobeir o fer un referèndum. Per això li va demanar que no repetís “els errors del setembre i l’octubre del 2017”. Continuant el debat sobre la qüestió de confiança i l’alternativa de govern, el president li va recordar que Cs no el voldria, ja que demana que “dimiteixi, per allò que va dir sobre el referèndum de Catalunya”, en al·lusió a les declaracions d’Iceta sobre donar-hi una sortida si tenia el 65% de suport dels catalans. El socialista li va replicar que no creu que un referèndum per la independència sigui una solució “i encara menys en una societat dividida per la meitat”.

Les crítiques de la CUP, tot i que van defugir centrar-se en Torra, van ser potser les més doloroses. La diputada Natàlia Sànchez va acusar el govern d’excés de “retòrica i simbolisme”, i de no tenir credibilitat ni projecte, com ho demostra, segons ella, la “deserció” de les dues conselleres. “Estan instal·lats en l’independentisme del business i les cadires”, els retreia.

Des d’ERC, en canvi, Sergi Sabrià va fer una crida a formar, quan arribi la sentència, un “govern fort i compromès, de resistència”, que disposi “d’una majoria parlamentària sòlida” per guiar la resposta de país. “Necessitem tots els demòcrates al mateix costat”, instava, abans que, en la segona rèplica, lamentés que “hauria de ser més fàcil” trobar-se amb els comuns en l’actual situació de repressió, i convidava el PSC a lluitar “perquè els catalans puguin votar, i pugui guanyar el no”.

Des de JxCat, Eduard Pujol va reivindicar la centralitat del govern.