Política

opinió

Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany

Una cruïlla històrica

És el moment d’enfortir el sobiranisme progressista, l’esquerra sobiranista d’aquest país

Ens trobem en un moment decisiu. Un escenari

marcat per la situació d’excepcionalitat del país en què patim persecució política; un judici farsa al Tribunal Suprem, amb dirigents polítics i membres de la societat civil empresonats; l’exili de persones forçades a marxar de Catalunya, i amenaces constants per part de la dreta i l’extrema dreta de suspensió del nostre autogovern.

La demanda majoritària per exercir el dret dels catalans i catalanes a decidir lliurement el nostre futur ha estat resposta judicialitzant la política i amb una regressió dels drets i les llibertats fonamentals que tothom reconeix com a part del problema i no de la solució.

Aquesta excepcionalitat coincideix amb la llarga dècada de crisi econòmica i social que s’inicia el 2008 i en un moment de transformacions accelerades en tots els àmbits del país. Especialment a partir del 2010, la crisi a Catalunya es gestiona des d’una política d’austeritat que afebleix drets bàsics i fa perillar la cohesió social.

Aquesta estratègia d’austeritat, semblant a la que seguia el govern de l’Estat, va allunyar la gent de les institucions i de la política. És en aquest moment que la ciutadania, en vista del desmantellament del sector públic i la retallada de drets socials, pateix situacions de vulnerabilitat i se sent completament òrfena de respostes a escala institucional.

És per això que, davant d’aquesta cruïlla històrica, cal que els agents polítics i socials ens moguem perquè Catalunya no torni a estar governada per receptes velles que s’han mostrat incapaces de donar resposta a una societat amb noves demandes i reptes.

El moment que viu el país reclama noves aliances per ser més forts davant de la repressió, però no només això, sinó per ser capaços d’assolir una renovació de les polítiques públiques en diversos àmbits (fiscalitat, transició energètica, feminisme, cultura, educació, urbanisme...) des d’una perspectiva progressista.

Ara més que mai, calen àmplies majories, plurals i diverses, per construir Catalunya des d’una visió sobiranista d’esquerres.

És el moment d’enfortir el sobiranisme progressista, l’esquerra sobiranista d’aquest país. Perquè davant la regressió democràtica i l’auge de l’extrema dreta, cal ser més i més forts. És per això que les esquerres i les forces sobiranistes hem de buscar punts de trobada, treballar plegades i superar les cotilles de partit.

Iniciem aquest camí junts, perquè és el millor per respondre al moment que viu el país i per construir un futur d’esperança i il·lusió a Catalunya.

Iniciem aquest camí amb una candidatura forta entre ERC i Sobiranistes per a les eleccions generals com a primer pas per bastir el projecte de país que la gent fa massa temps que espera i que es mereix.

El 28 d’abril, ens hi juguem el present i el futur de tots i totes nosaltres. Ens hi juguem una sortida democràtica amb un referèndum vinculant, arrossegar les majories polítiques i socials per construir la república catalana i deixar enrere tota judicialització i persecució. Ens hi juguem la manera com superem la crisi que precaritza les nostres vides, construint una societat més justa que no deixi enrere ningú.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alcaldes del Baix Empordà defensen el model turístic

palamós
CARINA MEJÍAS
Exdiputada i exregidora de Barcelona

“Amb la distància del temps, fa pena veure el Parlament ara”

Barcelona
la crònica

Quan ho tornem a fer

Castigar una llengua per alta traïció

Moscou

Clima electoral als Estats Units

Washington
Història

Aeròdrom 311

CELRÀ

El PP exigeix a Sánchez que faci cessar Garzón per criticar el rei

BARCELONA

Trump tria l’antítesi de la jutgessa Ginsburg per a la vacant al Tribunal Suprem

Whashington

El govern de Mustapha Adib que havia d’aixecar el Líban cau abans de néixer

Beirut