Política

Corbyn defensa Assange

OPOSICIÓ

Els laboristes demanen a May que no permeti l’extradició als EUA del periodista arrestat a Londres

Detenen un expert de Wikileaks a Quito i la fiscalia sueca estudia reobrir les causes contra l’australià

La petició d’extradició de Julian Assange ha provocat el trencament de la treva pel Brexit entre el govern de Theresa May i l’oposició. El líder laborista, Jeremy Corbyn, va reclamar ahir al govern que s’oposi a l’extradició del cofundador de Wikileaks als EUA en considerar que només “va mostrar proves de les atrocitats a l’Iraq i l’Afganistan” comeses pels nord-americans. La primera ministra havia proclamat dijous, el dia de la detenció, que “ningú està per sobre de la justícia britànica”.

Però la responsable laborista d’Interior, Diane Abbott, va recordar el cas de Gary McKinnon, un hacker britànic autor del que es considera el major assalt informàtic al sistema militar dels EUA, el 2012. May, aleshores ministra de l’Interior, es va oposar a extradir-lo. “El seu veritable crim va ser avergonyir el servei militar i de seguretat nord-americans”, va dir Abbott. Aquest cop, però, May no s’oposarà a entregar-lo.

La premier va rebre crítiques també de la mare d’Assange: “Intenta desviar l’atenció del Brexit animant a l’arrest brutal i il·legal del meu valent, torturat i premiat Julian”, va piular a Twitter.

El govern de l’Equador, per la seva banda, va confirmar la detenció d’Ola Bini, un enginyer informàtic suec, quan intentava fugir del país. Se’l relaciona amb Wikileaks i serà interrogat amb relació al cas Assange. L’activista australià té dos processos oberts al Regne Unit. El primer, per haver incomplert les condicions de la llibertat sota fiança que li va concedir el 2012 la justícia britànica mentre es decidia la seva extradició a Suècia, on era reclamat per intent de violació. El jutge el va declarar culpable dijous i s’enfronta a una pena de 12 mesos de presó. I, després, hi ha el procés d’extradició als EUA, que durarà 6 mesos com a mínim, però que es podria allargar fins a dos anys. Assange haurà de comparèixer el 2 de maig per a la primera vista.

“Precedent perillós”

La fiscalia estatunidenca l’acusa de conspiració per piratejar sistemes informàtics en col·laboració amb l’exanalista de l’exèrcit dels EUA Bradley Manning, que el 2013 va canviar d’identitat i ara es diu Chelsea Manning. Podria ser condemnat a cinc anys de presó als EUA.

“Manning i Assange van participar en discussions sobre la transmissió de documents classificats, i Assange va encoratjar Manning a proveir més informació”, va declarar un portaveu del Departament de Justícia dels EUA. Manning va ser qui va filtrar els centenars de milers de documents classificats sobre les guerres de l’Iraq i l’Afganistan.

L’advocada d’Assange, Jennifer Robinson, denuncia que l’extradició podria establir un “precedent perillós” en acusar un periodista per haver publicat informació verídica dels EUA. Ahir, quan van preguntar al Trump per Wikileaks, va dir que no en sabia res. Les filtracions del portal de notícies durant la campanya electoral del 2016 van afavorir la seva campanya i van perjudicar la de Clinton.

La situació es podria complicar després que la fiscalia sueca digués que està tornant a obrir la causa contra el periodista australià, acusat el 2010 per assetjament i abús sexual a dues dones. Suècia va demanar la seva extradició al Regne Unit, on era llavors. Assange va recórrer contra l’ordre als tribunals en considerar que, al darrere, hi havia Washington, que el volia jutjar per espionatge i traïció. Però va perdre el recurs i es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador.

L’aleshores president equatorià, Rafael Correa, li va donar asil polític. Les tensions es van incrementar amb el canvi de govern al país sud-americà, a mitjan 2017. Els crims a Suècia van prescriure el 2015 i el 2017. Una de les dones que van denunciar Assange ha dit a la premsa britànica que té por que es puguin prendre represàlies contra ella o la seva família.

Assange va exposar proves de les atrocitats dels EUA a l’Iraq i l’Afganistan
Jeremy Corbyn
CAP DE L’OPOSICIÓ BRITÀNICA
[Chelsea] Manning i Assange van acordar la transmissió de documents classificats
Portaveu
DEPARTAMENT De JUSTÍCIA DELS EUA

Asilat “descortès i agressiu”

Daniel Postico

El govern equatorià ha explicat que va decidir posar fi a l’asil d’Assange pel deteriorament en les seves relacions. L’acusa de mal comportament i d’espionatge i interferència en els afers d’altres països. Vivia en una habitació dins de la petita ambaixada, que ocupava pràcticament una tercera part de l’espai. Tenia dutxa, una cinta caminadora, un llum de rajos solars, una cuina, ordinador i internet. Va denunciar un comportament “descortès i agressiu”, l’ús d’un mòbil no registrat i insults als funcionaris, acusant-los de ser espies estatunidencs. També, “seriosos problemes higiènics”. Segons alguns treballadors, podia passar-se setmanes sense dutxar-se i, fins i tot, embrutava les parets amb matèries fecals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pendents de la resposta

barcelona

Assaig general

barcelona

Polònia ratifica el domini d la dreta hostil a Brussel·les

Berlín

Seguretat amb esquerdes

París

Turquia desafia les crítiques creixents

Istambul

Escòcia demanarà el referèndum enguany

edimburg

El PSC aparca la república i la crítica al 78 de cara al congrés

barcelona

JxCat i Cordon defensen els incentius fiscals a Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ

Immunitat: 20 minuts

barcelona