La degana de Barcelona demana ampliar la Ciutat de la Justícia
Mercè Caso creu que el risc de fuga s’hauria de contenir amb mètodes “menys penosos” que la presó provisional i sol·licita complir els estàndards del TEDH sobre presó preventiva davant l’absolució de Rosell
Lamenta que els partits no debatin sobre el model judicial
La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha reclamat aquest dijous començar a pensar en l’ampliació de la Ciutat de la Justícia. Segons ella, el complex judicial, que té diversos edificis, és gran i funcional, però ja està començant a tenir problemes d’espai que obliguen a barrejar en el mateix edifici jutjats de jurisdiccions diverses. Així, en dos o tres anys caldran fins a cinc nous jutjats civils, que no hi caben on hi ha la resta, i les sales d’espera pels judicis socials també han quedat petites. Tot i que hi ha un espai de reserva a l’edifici F, el de la fiscalia i la jurisdicció de menors, Caso preferiria no barrejar-hi altres jutjats. Per això, Caso creu que s’ha de començar a plantejar la possibilitat de reaprofitar espais dedicats ara a altres usos, o ocupar nous espais, sense concretar quins.
D’altra banda, Caso creu que l’absolució de Sandro Rosell després de passar gairebé dos anys en presó preventiva hauria de qüestionar aquest instrument i veure si l’estat espanyol compleix els índexs i estàndards en matèria de presó provisional que marca la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Així, Caso creu que s’haurien de buscar mètodes “menys penosos” per contenir el risc de fuga, abans de dictar una presó preventiva. En tot cas, ha recordat que la decisió de la magistrada Carmen Lamela va ser demanada per la fiscalia i avalada per la sala d’apel·lacions, perquè és un “sistema de garanties”, i la decisió ha estat revocada posteriorment pel tribunal que ha jutjat el cas, “posant en valor la seva independència”, “actuant en consciència” i sense veure’s influït pel llarg període de presó preventiva.
En tot cas, Caso creu que la llei fa una definició “estreta” dels possibles casos que poden ser objecte de reclamació, tot i que ha recordat que el Tribunal Constitucional està revisant aquests criteris.
El model de justícia i debat
Caso també ha lamentat aquest dijous que els partits polítics no hagin debatut, en aquesta campanya electoral, sobre el model de justícia que volen i la falta de mitjans que pateix. “No se sap on anem, què busquem ni què necessitem”, s’ha queixat. Per això, ha advertit que les associacions judicials, que en els últims mesos han fet diversos actes de protesta, estan “contingudes en les seves reivindicacions” a l’espera que el nou govern espanyol afronti la remodelació del sistema, dissenyat al segle XIX i que Caso creu que hauria de tendir cap a la “superespecialització”.
Caso creu que hi ha “desigualtats terribles” segons el territori, perquè per exemple Barcelona té jutjats especialitats en assumptes de família i L’Hospitalet de Llobregat, no. Comparant-ho amb la medicina, creu que cal una organització més horitzontal, més especialitzada i no tant territorialitzada.
