Política

JORDI ARMADANS

DIRECTOR DE FUNDIPAU

“La mobilització pacífica és la via per avançar”

El director de Fundipau , Jordi Armadans, va participar ahir a L’illa de Robinson, d’El Punt Avui TV

Va declarar al Suprem el 25 d’abril. Com ho va viure?
Vaig deixar constància un cop més que es poden tenir valoracions diferents sobre el procés i el projecte polític de la independència i de com es van fer les coses, però el que no es pot fer és negar els fets i tergiversar la realitat, inventant un escenari de violència. Satisfet de poder haver expressat algunes coses, tot i que no deixa de ser un judici complex amb una certa tensió amb el que pots dir o deixar de dir.
Va parlar de la iniciativa En Peu de Pau.
Qualsevol analista sense implicació en el procés pot valorar que són set anys de mobilitzacions massives en escenaris diferents i mai hi ha aparegut una dinàmica de conflictivitat, de violència, de tensió o d’incidents. Pensem que és un valor en positiu, el caràcter pacífic de les mobilitzacions. I la iniciativa En Peu de Pau el que va voler és tenir en compte els esdeveniments que passaven, destacar-los; és la via necessària per avançar.
Els votants donen una versió diferent del relat dels policies sobre l’1-0
S’ha de recordar que hi havia vora 2.000 col·legis i en molt pocs hi va haver incidents. Només n’hi va haver on la policia va actuar d’una manera no lògica en termes de seguretat. La major part de la gent que va participar l’1-0 té una experiència totalment positiva. En el judici vaig voler deixar clar que havia passat per cinc col·legis i en cap d’ells hi va haver incidents. Ho va dir per trencar la percepció que a tot arreu hi va haver una batalla campal. El judici és una foto fixa molt concreta i des d’una perspectiva ideològica molt concreta.
Dos dels punts clau del judici són la violència i la vulneració dels drets fonamentals.
Per mi és molt inquietant. Aquest judici pot afectar en el futur molts ciutadans. És inquietant que fets que han passat des del 1978, amb la visió d’ara, com ara qualsevol protesta, mobilització, poder-la lligar a una rebel·lió violenta o un alçament tumultuari podrien ser jutjats d’una manera molt més severa; estem parlant de la insubmissió, l’objecció de consciència, l’objecció fiscal, l’aturament dels desnonaments Amb aquesta visió tan exagerada, més enllà del dret, clarament política, és un perill per a la mobilització de la ciutadania i la reivindicació social. La desobediència civil ha estat històricament una eina perquè les societats avencessin. No ha fet retrocedir drets i democràcia, sinó que ha permès de guanyar drets i democràcia. És una eina que la ciutadania pot fer servir per fer aflorar conflictes oblidats i invisibilitzats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sánchez: “Ara que veiem rebrots, no abaixem la guàrdia, però no ens deixem atenuar per la por, cal sortir al carrer”

Barcelona

El Consell per la República crida als ciutadans a “preparar-se” per la confrontació amb l’Estat i “culminar el procés”

Perpinyà

Macron assumeix plens poders

París

El TSJC manté la segona acusació contra Quim Torra

barcelona

El PDeCAT s’aferra a la sigla de JxCat i manté el diàleg obert

Barcelona

El Suprem ja cita Borràs com a investigada a final de mes

madrid

Els EUA, obligats a recular en la reobertura

Washington

Els demòcrates de Hong Kong organitzen un nou parlament a l’exili

Tòquio

Sense acord per trobar recursos contra la Covid-19

Barcelona