Política

La UE crida a les urnes 420 milions de ciutadans per escollir els nous 751 membres de l’Eurocambra

El pròxim parlament es preveu “més fragmentat i menys bipartidista”, assegura el portaveu Jaume Duch

Més de la meitat dels ciutadans europeus van decidir no anar a votar en les darreres eleccions europees. La sensació que ‘Brussel·les’ és un ens aliè o fins i tot el desconeixement sobre els comicis no impedeixen que a la capital belga i entre passadissos hi hagi l’esperança que entre el 23 i el 26 de maig augmenti la participació.

Fins a 420 milions de ciutadans europeus dels 28 estats membre -davant l’atzucac del Brexit el Regne Unit s’ha vist forçat a participar-hi- són cridats a les urnes la setmana vinent per decidir qui seran els 751 eurodiputats que els representaran els pròxims 5 anys a l’Eurocambra.

Segons afirma en una entrevista el portaveu de la institució, Jaume Duch, qualsevol percentatge que estigui per sobre del 43% -l’obtingut el 2015- serà una bona xifra.

De fet, apunta que d’alguna manera el Brexit “ha funcionat com una vacuna” perquè la gent s’adoni “què voldria dir marxar de la UE” i ha fet que en països com Finlàndia o Suècia hi hagi percentatges d’adhesió a la UE per sobre del 70-75%. “Jo crec que és per aquí per on pot venir un augment de la participació”, afegeix.

A Espanya trenta-dues candidatures es disputaran 54 escons el diumenge 26 de maig, coincidint amb eleccions municipals i algunes autonòmiques. Per a Duch, el fet que coincideixin farà pujar la participació a l’Estat.

A més, explica que segons les dades de les quals disposen a Espanya “la gent coneix ara millor la UE que fa 5 anys”. “Potser perquè hi ha hagut la crisi, perquè la UE ha pres competències en temes més polítics i no només tècnics”, argumenta.

Calendari i mètodes de votació

Tot i que a Espanya i la majoria d’estats membre la jornada electoral serà el dia 26, ni tan sols en això coincideix la UE. Els primer països, Holanda i el Regne Unit, votaran el dia 23 mentre que el 24 ho farà Irlanda i el 25 Letònia, Malta i Eslovàquia.

La República Txeca permetrà votar entre el 24 i el 25 i la resta d’estats ho faran el diumenge 26. En alguns d’aquests països els ciutadans estan obligats per llei a votar. És el cas de Bèlgica, Bulgària, Xipre, Grècia i Luxemburg.

Un altre element que presenta diferències entre els 28 estats de la UE és que la legislació de cadascun difereix a l’hora de facilitar mètodes per al vot dels residents a l’estranger.

Els irlandesos, els txecs, els maltesos i els eslovacs, per exemple, no poden votar si resideixen fora del país, Estònia és l’únic estat que permet el vot electrònic i en el cas d’Espanya, com la gran majoria dels estats, poden votar per correu o al consolat o l’ambaixada.

En total s’escullen 751 eurodiputats, atribuïts per estats en funció del volum de població però garantint la representativitat de diferents opcions polítiques en tots els països. El país amb més escons és Alemanya (96) mentre que Xipre, Malta i Luxemburg són els que en tenen menys (6 cadascun). Espanya és el quart estat amb més eurodiputats (54), només per darrere d’Alemanya, França i Itàlia.

Fins ara, 9 dels 54 escons eren ocupats per diputats catalans: Santi Fisas, Francesc Gambús, Javi López, Javier Nart, Teresa Giménez Barbat, Ramon Tremosa, Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ernest Urtasun.

Els 54 escons, però, variaran quan el Regne Unit surti finalment de la Unió Europea, una data que a hores d’ara es fa difícil saber. En tot cas, la composició de l’Eurocambra després del Brexit serà de 705 escons, en comparació amb els 751 actuals. Amb la pèrdua dels escons ocupats pels eurodiputats britànics, alguns estats, guanyaran seients. En el cas d’Espanya passarà dels 54 als 59, és a dir, en guanyarà 5.

Com explica Jaume Duch, en el mateix moment que els britànics abandonin la UE, sigui d’aquí a 3 setmanes, 6 mesos, un any o dos, “l’endemà al matí, les cinc persones que hagin quedat en llista d’espera seran proclamades automàticament eurodiputats al Parlament Europeu”.

La situació, tot i que nova, s’assimila a la viscuda el desembre del 2011, quan 18 membres addicionals van unir-se al Parlament Europeu a meitats de la legislatura com a resultat de la ratificació del Tractat de Lisboa, alterant la composició de la cambra després de les eleccions del 2009.

Circumscripció i llindar mínim

En la majoria dels estats el territori nacional forma una única circumscripció electoral en les eleccions europees, amb l’excepció de Bèlgica, Itàlia, Polònia, Irlanda i el Regne Unit, on hi ha més d’una circumscripció.

El fet que a Espanya sigui única ha provocat que tradicionalment els partits petits s’hagin presentat en coalicions més àmplies per aglutinar majors percentatges de vot, tot i que per a les europees no hi ha un llindar mínim per aconseguir un escó.

Segons Duch això fa que sigui una circumscripció “en la qual precisament tots els vots compten” i no n’hi ha que “es perdin”. “Un partit pot recollir vots a qualsevol lloc del país, això facilita la participació , la presència de partits petits, i també l’arribada de partits nous”, explica, posant com a exemple l’entrada de Podem a l’Eurocambra el 2015.

A França o la República Txeca el llindar mínim és del 5%, a Suècia el 4% o a Grècia un 3%. La majoria d’estats, però, no fixen un llindar mínim. La situació, però, canviarà en les pròximes eleccions europees, el 2024, quan s’aplicarà la nova llei aprovada en aquesta legislatura europea i que suposa la imposició d’un llindar mínim de vot en els estats de circumscripció única amb més de 35 escons, com és el cas d’Espanya, deixant en mans dels governs fixar un percentatge d’entre el 2 i el 5% per obtenir representació a l’Eurocambra.

El Parlament Europeu, matisa Duch, “no es dissol mai”. Així, la legislatura actual acaba l’1 de juliol i l’endemà, el dia 2, “comença el nou”. Segons explica, la primera setmana de juliol el que fa és constituir-se i per exemple escollir el seu president o presidenta així com els 14 vicepresidents. L’elecció del president/a de la Comissió Europea està prevista per un segon ple, que també tindrà lloc al juliol, però la tercera setmana.

“Això vol dir que la negociació sobre qui serà el president i quina la majoria que haurà de donar suport a aquesta candidatura pot allargar-se fins a la tercera setmana de juliol”, assegura. Amb tot, també vaticina que pot ser que la decisió s’ajorni si no hi ha majories garantides, com va passar amb Jose Manuel Durao Barroso, que no va ser escollit fins al setembre. “No té per què però això pot passar”, admet.

Canvis en les majories parlamentàries

Segons les darreres enquestes publicades pel mateix Parlament Europeu, un dels escenaris possibles el 26-M és que els populars i els socialistes perdin la majoria a la cambra. “Segurament el primer titular és que ens trobarem en un parlament amb majoria proeuropea, però ens trobarem també en un parlament també més fragmentat que l’anterior, amb un parlament menys bipartidista en què per primera vegada les dues grans famílies ideològiques europees que són PP i socialistes per l’altre conjuntament quedaran probablement per sota del 50%”, explica Duch.

Això oficialitza, segons el portaveu, que els grups parlamentaris s’obrin a una negociació “no només permanent sinó més estructurada també amb altres grups parlamentaris de la zona més proeuropea del hemicicle”.

Sobre les possibilitats que l’augment de l’extrema dreta i l’euroescepticisme suposi un bloqueig real a la cambra, Duch creu que la “veritable influència” no vindrà tant de la possibilitat que augmenti molt el nombre de diputats “sinó de la facilitat amb la qual s’organitzin o no s’organitzin”.

“Em refereixo a què en comptes d’estar dividits en tres grups parlamentaris [...] puguin constituir per exemple dos grups i que un d’aquests sigui més influent del que era fins ara”, exposa. En tot cas, manté que com a parlament el que compta al final són les majories i per això no preveu com es podria exercir un bloqueig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra convida els partits a veure la seva proposta com una “oportunitat”

Barcelona

Un sindicat de la Guàrdia Civil relativitza l’agressió feixista a un jove

Barcelona

Uns 200 joves es manifesten a Lleida contra les detencions

Lleida

Divendres, vaga general

barcelona

Presó sense fiança per a dos dels detinguts dimecres pels aldarulls a Girona

Girona

Arxivada la causa d’un jutjat de Madrid sobre la llicència d’obres per exhumar Franco

Madrid

Milers de persones omplen la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia

barcelona

La Junta Electoral permet ara a l’Ajuntament de Girona penjar la pancarta ‘Llibertat d’expressió’

Girona

Una desena d’ultres agredeix brutalment un jove aïllat al centre de Barcelona

barcelona