Política

Socialistes i liberals fan pinça

La caiguda dels populars dona ales als partits de centreesquerra en la cursa per ocupar els alts càrrecs a Brussel·les

Pedro Sánchez serà el “negociador principal” de la família socialdemòcrata europea

En la cursa iniciada ahir per ocupar les cadires més cobejades de la cúpula de la Unió Europea (UE), socialistes i liberals han optat per córrer plegats, almenys en aquesta fase.

Dos dies després de veure com les eleccions deixaven un panorama més fragmentat a l’eurocambra, els caps d’estat i de govern del bloc es van reunir ahir per primer cop per iniciar les negociacions sobre el futur lideratge de les institucions comunitàries. Veient la pèrdua d’hegemonia dels democratacristians, aquests dos grups polítics van reclamar ahir a Brussel·les un repartiment més equitatiu del pastís entre tots tres i van reivindicar el seu rol com a força “centrista” i “moderada”.

Com a escalfament, els líders van començar a moure fils i a reunir-se entre ells i amb els partits europeus per calibrar les forces abans de la partida. Un dels més actius va ser el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que va arribar a Brussel·les amb la moral pujada gràcies als bons resultats electorals que l’han situat com al líder fort del socialisme a Europa.

Per això va presumir orgullós d’haver estat escollit pels seus companys de la família socialdemòcrata com a “negociador principal” en les converses sobre la renovació de la cúpula política de la UE. A la sortida de la cimera, va reconèixer, però, que aquest paper l’haurà de compartir amb el portuguès, António Costa. Tots els socialistes defensaran la candidatura de Frans Timmermans per presidir la CE perquè, segons Sánchez, “ara mateix és la millor”.

Per afrontar la pugna, Sánchez es va reunir primer amb els primers ministres de Bèlgica, Holanda, Portugal i amb el president francès, Emmanuel Macron, després de mitja hora amb la cancellera Angela Merkel, per acabar les trobades prèvies a la cimera amb els líders socialistes i el primer ministre grec, Alexis Tsipras.

Cartes amagades

Més enllà d’algunes declaracions de suport als seus candidats naturals com la de Sánchez, els líders van amagar ahir les seves cartes assegurant que primer cal marcar quines seran les prioritats de la nova legislatura i quina serà la coreografia per triar els alts càrrecs.

Per exemple, Macron va assegurar que es volien centrar en el “fons” de la nova agenda política, i no va voler parlar de noms, si bé va mencionar que tant el popular Michel Barnier, la liberal Vestager com el socialista Timmermans són “competents” per dirigir la CE.

Per la seva banda, Merkel va donar suport amb la boca petita al cap de llista del seu partit, el gris Manfred Weber, i va admetre que hauran de discutir tots els socis de manera “constructiva”. La CDU és el membre amb més eurodiputats en el grup popular, però el poc carisma del bavarès Weber ha despertat un rebuig palpable a la capital europea.

L’actual president del Consell Europeu, on seuen els estats, Donald Tusk, té la intenció de presentar una proposta “paquet” amb els cinc candidats als alts càrrecs de la UE (Comissió, Parlament, Consell, Banc Central Europeu i Alt Representant per a Afers Exteriors) a la pròxima reunió de líders, a finals de juny. Tusk va anunciar que mantindrà consultes amb l’eurocambra i els estats membres per confirmar aquesta llista en la següent cimera.

Diferències pel sistema

Encara no s’ha arribat a la disputa pels noms concrets i ja hi ha discrepàncies només pel mètode d’elecció. El Parlament Europeu ja va reclamar ahir que es respecti el sistema de candidats principals (Spitzenkanditaten), és a dir, que algun dels que han fet campanya sigui l’elegit. Ara bé, la tercera força a la cambra, els liberals, se’n va desmarcar, malgrat que una de les seves candidates, la danesa Margrethe Vestager, fins ara comissària de la Competència, sona cada cop més en les travesses.

Les capitals tampoc prometen respectar aquest sistema ad hoc, però asseguren que haver fet campanya “pot augmentar” els punts per aconseguir la presidència de la Comissió Europea. “No es pot excloure cap candidat”, va alertar Tusk, defensant les prerrogatives dels estats per fer la seva proposta.

LES XIFRES

5
presidències
estan en joc: de la Comissió, del Parlament, del Consell i del BCE; també el/la cap de la diplomàcia.
29
eurodiputats
ha tret la CDU-CSU, el membre que n’aporta més al grup popular, però el seu líder és poc carismàtic.

Prometen més dones, “si es pot”

Natàlia Segura Raventós

El predominant mandat masculí que impera a la Unió Europea (UE) ha provocat fortes crítiques en la darrera part de la legislatura. La falta de paritat en la direcció política del bloc és una de les assignatures pendents d’una organització que fa gala del seu respecte per la diversitat.

Per això el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar ahir que entre els líders hi ha una “majoria molt visible que està determinada” a garantir un equilibri de gènere al capdavant de les institucions de la UE. En la darrera etapa, només hi ha hagut una dona ocupant un dels cinc alts càrrecs de la Unió. Es tracta de l’alta representant per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, la italiana Federica Mogherini, qui, de fet, ha estat una de les dirigents comunitàries més actives.

Ara l’objectiu dels mandataris és que hi hagi “com a mínim” dues dones en alguna d’aquestes cobejades cadires. “Si és possible”, va matisar, per curar-se en salut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Solé lamenta que la “causa general” contra l’independentisme “no s’atura”

Barcelona
Coronavirus

Torra reclamarà a Sánchez 15.000 milions d'euros per fer front a la crisi del coronavirus

Masnou
Coronavirus

El govern espanyol manté l’1 de juliol com a data per a la reobertura al turisme internacional

Madrid

El TSJC obre judici oral contra el conseller Bernat Solé per desobediència per l’1-O quan era alcalde d’Agramunt

barcelona

El TSJC cita Buch i un sergent de Mossos com a investigats el 16 i 18 de juny pel servei d’escorta a Puigdemont

barcelona

El Consell de Ministres dona llum verda a la sisena i “última” pròrroga de l’estat d’alarma fins al 21 de juny

Madrid

La CE aposta per mantenir la prohibició de les entrades no essencials a la UE fins a “principis de juliol”

Brussel·les

La fiscalia diu que el sou d’expresident de Mas no vulnera la pena d’inhabilitació per a càrrec públic pel 9-N

Barcelona

La subcomissió de DDHH de l’Eurocambra condemna l’assassinat de George Floyd i la “violència policial de tipus racial”

Brussel·les