El Suprem dona pas a més judicis per l’1-O

“Cop d’estat”, “rebel·lió sense violència física” i “violència normativa.” Són alguns dels conceptes penals creatius expressats pels quatre fiscals del Tribunal Suprem que les defenses dels dotze independentistes catalans hauran de desmuntar a partir d’avui en els seus informes, en els quals demanaran la seva absolució en considerar que no van cometre ni rebel·lió ni sedició. I, demà, l’últim dia dels quatre mesos de judici, és previst que tots els acusats facin ús del torn a l’última paraula.

El final de la vista al Suprem, però, implicarà la reactivació d’altres judicis, aturats en espera de la sentència de l’alt tribunal per evitar contradiccions jurídiques. És el cas de la cúpula dels Mossos a l’Audiencia Nacional, de cinc exmembres de la mesa del Parlament i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya al TSJC, i dels cinc membres de la sindicatura electoral de l’1-O, als quals el jutjat penal 11 de Barcelona té previst jutjar a partir de l’octubre que ve. I és que la sentència del Suprem s’espera abans del 16 d’octubre, data en què, si res no canvia, es compliran dos anys que els Jordis són en presó preventiva, i la llei estableix que en aquest termini s’ha de celebrar una vista per revisar aquesta situació que legalment es pot prorrogar fins a dos anys més. A banda d’això, hi ha almenys una vintena de causes en investigació pels fets de l’1-O contra alcaldes, mossos, i contra els cossos policials espanyols, que mantindran viva la judicialització de la política a Catalunya un parell d’anys més.

En la sessió d’avui al Suprem, i seguint l’ordre de totes les sessions, el penalista Andreu van den Eynde, defensor dels republicans Oriol Junqueras (a qui la fiscalia demana 25 anys de presó) i de Raül Romeva (16 anys de presó), serà el primer a exposar l’informe final. Té dues hores de temps, segons les normes fixades per la sala: una hora d’intervenció per acusat.

Van den Eynde, segurament, tornarà a insistir al tribunal que, a banda de respectar la Constitució, és essencial la protecció de drets fonamentals i polítics, amb els quals asseguren que van actuar els membres del govern i els líders d’ERC per complir el mandat sobiranista sorgit de les eleccions, drets que el penalista ja considera vulnerats en aquest procés penal i que segurament reivindicarà al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). I tothom espera que el penalista català faci una estirada d’orelles al fiscal Javier Zaragoza per haver criticat l’exvicepresident amb qualificatius personals i no jurídics, en titllar de “cinisme sense precedents” el seu interrogatori on només va contestar a la seva defensa. És evident que Junqueras era el “motor” del procés independentista, com sosté la fiscalia, igual que tot el govern de Puigdemont, en aprovar fulls de ruta, lleis en seu parlamentària i difondre-ho en actes públics. I també és cert que el Departament de la Vicepresidència de Junqueras va assumir les competències dels processos electorals, tot i que en l’acusació de malversació de fons públics no s’ha demostrat cap despesa, a banda de publicitat des de Presidència i un suposat encàrrec de paperetes a Unipost no registrat en el sistema de la Generalitat.

Els següents a intervenir-hi seran Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior, Quim Forn (16 any de presó), i els penalistes Jordi Pina i Anna Bernaola, defensors dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull (16 anys per a cadascun) i de l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez (17 anys de presó). La intervenció de Melero s’esperà que sigui concisa i contundent, tal com ha demostrat en el judici. El fiscal Zaragoza va acusar l’exconseller Forn de “liderar un pla dels Mossos” perquè fossin passius l’1-O, i alhora destacava que la cúpula policial els insistia del perill de mantenir l’1-O. L’advocat de Forn tindrà una llarga llista de testimonis i de proves que contradiuen la tesi fiscal, i segur que podrem escoltar la seva fina ironia.

Per la seva part, Pina, tal com recull el seu escrit de conclusions modificat, exposarà les limitacions que han viscut en el judici per exercir el dret de defensa, com ara no poder contrastar els vídeos amb alguns dels testimonis, sobretot policials.

Dimecres serà el torn de l’advocada Marina Roig, que ha liderat l’equip de defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart (17 anys de presó), amb els penalistes Benet Salellas i Àlex Cuixart. La seguiran la resta de lletrats. Cap s’oblidarà de recordar al tribunal que convocar consultes està despenalitzat des del 2005, malgrat que la fiscalia ho obvia.

L’última paraula dels independentistes catalans, especialment la dels presos polítics, marcarà la nostra història, com aquest judici.