Política

El judici de l’1-O, vist per a sentència després de quatre mesos

A la sessió d’avui han intervingut els acusats per donar el seu últim al·legat al tribunal

El procés ha tingut un total de 52 sessions per on han passat 422 testimonis

El president del tribunal que jutja l’1-O al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència. Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena.

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

**********************

L’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras ha fet ús del darrer torn de paraula per demanar que la crisi catalana retorni “al terreny de la bona política, d’on mai hauria d’haver sortit”, i ha assegurat que continuarà defensat les seves “conviccions cristianes i republicanes”. Junqueras ha defensat el diàleg. “Parlar i escoltar és base de qualsevol enteniment”, ha afirmat.

L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva ha apel·lat a “tots els demòcrates” a construir una realitat on “no hi hagi judicis polítics”. “Avui som nosaltres, demà pot ser qualsevol”, ha advertit. Per això, espera que la sentència del Tribunal Suprem sigui una “magnífica oportunitat pel bé de tots”.

L’exconseller d’Interior Joaquim Forn ha defensat que no ha comès cap delicte i també per negar que hi hagués cap ordre als Mossos. “Puc haver comès errors però mai he obrat comprometent la seguretat dels ciutadans”, ha afegit. També ha criticat la “falta de diàleg” de l’Estat. “Si avui sóm aquí és pel fracàs de la política i com a càstig pel desafiament polític que va ser el referèndum”, ha manifestat. L’exconseller ha negat que la gent anés “abduïda pel Govern” a votar l’1-O.

L’exconseller de Presidència, Jordi Turull, ha dit que “decapitant” els acusats per rebel·lió “no es decapitarà l’independentisme ni la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya”. Turull ha dit que acaba el judici encara més compromès amb les seves idees, i creu que està en presó preventiva perquè no va renunciar a la seva carrera i idees polítiques.

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha defensat la possibilitat que Catalunya esdevingui una república “on sigui impossible que ningú estigui a la presó per defensar pacíficament els ideals”. “Després de nosaltres sempre en vindran més, no hi ha suficients presons per tancar l’anhel de llibertat d’un poble, així de simple i així de transcendent”, ha afirmat. Rull s’ha qüestionat l’actuació de la fiscalia i ha dit que ha actuat sovint d’una manera que “no és pròpia d’un estat de dret solvent i homologable, és inadmissible”.

L’expresident de l’ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez ha denunciat “l’abús de la presó preventiva” que es fa a l’estat espanyol, “una enorme injustícia que hauria de canviar-se”. Sànchez ha demanat una sentència que “no agreugi la crisi política”, sinó que ajudi a resoldre aquesta crisi davant “la incapacitat” dels dirigents polítics.

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha criticat que li demanin 17 anys de presó per rebel·lió mentre que els seus companys de Mesa estan processats per desobediència, i ha dit que va actuar sempre en els mateixos termes que ells. Per això, creu que se l’acusa per “ser qui és”. “Estic jutjada per la meva trajectòria política i no pels fets, però espero que aquesta situació es repararà”. Forcadell també ha criticat durament la fiscalia per voler-la “situar” en els fets i connectar-la amb el Govern. “Ha fet un esforç extraordinari per incriminar-me”, ha lamentat.

L’exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa ha explicat que no hi ha cap prova contra ella, sinó “errors o falsedats comprovables” per part de les acusacions, i ha sostingut que sempre ha rebutjat la violència. Per això, ha dit que la sentència serà important pels acusats, però encara més per les futures generacions.

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha defensat el dret de continuar protestant i de lluitar pel dret d’autodeterminació. Cuixart ha alertat que de la sentència en depèn “la qualitat democràtica de l’Estat” perquè, segons Cuixart, es jutgen drets fonamentals que són igual “a Barcelona que a Madrid”. Cuixart ha reconegut que no es penedeix de res i que ho tornaria a fer. Com ja va fer en l’interrogatori inicial, ha dit que la seva prioritat no és sortir de la presó –tot i considerar-la “il·legítima”– sinó “lluitar per avançar en la resolució del conflicte polític”. Ha reconegut que el 20-S va fer crides a la “mobilització permanent”. “Clar que sí, i ho torno a fer”, ha dit, pronunciant en català: “Catalans, catalanes, mobilització permanent, cívica, que sempre sigui aquesta la nostra voluntat de millora de la societat”. Ha defensat el dret d’autodeterminació, s’ha referit al discurs del rei el 3 d’octubre i ha dit que va ser un discurs “d’enorme decepció”. “El rei va renunciar al paper de concòrdia i va perdre l’oportunitat de denunciar la brutalitat policial”, ha afirmat. Per contra, ha dit que es va “alegrar” quan va escoltar en l’informe final el fiscal Jaime Moreno parlar dels 1.000 ferits que van votar l’1-O. “Ja era hora que reconeguin també els ferits, és un exercici de responsabilitat de la fiscalia”, ha afirmat.

L’exconseller d’Empresa Santi Vila ha explicat que fins “l’últim minut” es va estar negociant un possible acord legal, que passava per les eleccions anticipades, però una ministra li va admetre que no s’havien donat les “condicions de confiança”.

L’exconsellera de Governació Meritxell Borràs ha demanat que el tribunal i també als poders polítics que tinguin en compte que el conflicte polític a Catalunya no es resoldrà amb aquest judici. Borràs ha defensat que Catalunya és una nació i que té dret a decidir el seu futur.

L’exconseller de Justícia Carles Mundó ha explicat que “traslladar els temes polítics als tribunals fa un flac favor a la política i en res ajuda a la justícia”. Mundó creu que el judici “és resultat del fracàs de la política” i un “fracàs col·lectiu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LA CRÒNICA

I el rum-rum es va girar contra Colau

POLÍTICA

El Suprem, contra la retirada de l’ordre d’arrest a Puigdemont

NÚRIA MARÍN
ALCALDESSA DE L'HOSPITALET DE LLOBREGAT

“Les obres del tren han de començar l’any vinent”

l’hospitalet de llobregat

Suspenen deu hores el ple, a Santa Coloma de Farners

girona

ERC, el PSC i la CUP posen fi a 32 anys de JxCat a Sant Cugat

sant cugat del vallès

De Colón a l’alcaldia de Madrid

madrid

Ballart trenca amb 40 anys de governs del PSC a Terrassa

Terrassa
Barcelona suma cent mossos més a l’estiu
POLÍTICA

Barcelona suma cent mossos més a l’estiu

“Curtíssim parèntesi”

Barcelona