En defensa de l’autonomia

Com ja és habitual, desenes de milers de persones es van aplegar, el 4 de juny passat, a Hong Kong per commemorar l’aniversari de la matança de Tiananmen, enguany el trentè. Ho van fer en una cerimònia emotiva, amb espelmes, en què es va denunciar, un cop més, la brutal repressió de l’exèrcit xinès contra els manifestants desarmats de la cèlebre plaça de Pequín.

Hong Kong és un dels pocs indrets de la Xina on es pot evocar Tiananmen, un record prohibit per les autoritats comunistes, que sotmeten la població a una estricta vigilància –física i virtual– per impedir tota expressió de dissidència. Colònia britànica durant 150 anys, Hong Kong va ser retornada a la Xina el 1997 sota el principi d’“un país, dos sistemes”. És a dir, l’excolònia passava sota sobirania xinesa però, alhora, conservava un “alt nivell d’autonomia” –excepte en els afers estrangers i de defensa– per un període de 50 anys. En conseqüència, el territori disposa del seu propi sistema legal i de la protecció de drets civils inexistents a la Xina continental com ara la llibertat d’expressió i de reunió. Aquest marc propi, però, s’ha vist amenaçat els darrers anys per les contínues ingerències de Pequín, sobretot des de l’arribada al poder del president Xi Jinping (2012), tal com denuncien organitzacions de defensa dels drets humans. L’exemple més paradigmàtic d’aquesta persecució va ser la repressió de les protestes prodemocràtiques del Moviment dels Paraigües, el 2014, i el segrest de dissidents, com els famosos llibreters, reapareguts a la Xina continental retent comptes a la justícia.

Una altra guspira –potser la més potent des del 1997– ha tornat a encendre ara la metxa de la protesta a Hong Kong. Una multitudinària concentració, dimecres passat, davant la seu del Consell Legislatiu (Parlament local, elegit parcialment per la població i controlat per representants proxinesos) va obligar a ajornar sine die la tramitació d’una llei que autoritzaria –per primera vegada– l’extradició a la Xina de sospitosos criminals. Pequín al·lega que la nova llei evitarà que Hong Kong es converteixi en un refugi de pròfugs, però l’oposició hi veu una porta oberta a l’entrega de dissidents polítics, que serien falsament acusats per poder ser lliurats. La nova norma “no té res a veure amb dur assassins als tribunals, i sí amb destruir el tallafocs entre l’imperi de la llei vigent a Hong Kong i el sistema judicial completament polititzat de la Xina continental”, denunciava The New York Times. La desaparició d’aquesta independència judicial també espanta els inversors occidentals i l’empresariat local, que tem la pèrdua del poder d’atracció de la principal plaça financera de l’Àsia. De moment, la pressió del carrer ha forçat l’executiu autonòmic a suspendre el polèmic projecte de llei. Una victòria de la resistència hongkonguesa al corrent d’absorció xinès.