Política

L’Argentina investiga l’apagada

El govern de Macri diu que trigarà quinze dies a saber les causes del tall d’electricitat, que va afectar també l’Uruguai

Dues empreses de distribució de l’energia estan en el punt de mira de l’executiu

L’Argentina va suportar diumenge l’apagada més gran de la seva història. I també la més inesperada. La demanda estava sota mínims la matinada d’un dia fred i plujós, en el qual les famílies es preparaven per celebrar el Dia del Pare. Però a les 7.07 h del matí, tot el país es va quedar sense electricitat. El tall va ser tan gran que va afectar l’Uruguai. El desconcert va ser enorme i el sistema va trigar tot un dia a tornar a la normalitat. El govern de Mauricio Macri va admetre ahir que trigarà quinze dies a saber què va passar. I va prometre que no tornarà a passar una cosa així.

“Hi ha zero possibilitats. No pot tornar a repetir-se”, va dir el secretari d’Energia, Gustavo Lopetegui. “Diumenge la demanda [d’electricitat] era molt baixa. És molt extraordinari que això s’hagi produït. Mai havia passat en la història de l’Argentina”, va explicar. Les empreses generadores d’energia i les responsables de la distribució tenen ara 72 hores per presentar els seus informes. Hauran de dir a l’Estat què va passar a les 7.07 h de diumenge perquè tot el sistema elèctric de l’Argentina es desconnectés de forma automàtica, sense avís i sense intervenció humana. Tot apunta a un error en una línia d’alta tensió a les rescloses de Yacyretá i Salto Grande. Aquests errors són habituals i el sistema està preparat per aïllar el problema de la xarxa nacional. Per algun motiu encara desconegut, un ordinador va decidir que el risc era massiu, i va apagar tot el servei.

Com que es va tractar d’una decisió automàtica, van caldre unes quantes hores per restablir l’electricitat, perquè es va haver de fer per etapes. Cap a les set de la tarda de l’Argentina, el 95% dels usuaris ja tenien electricitat. L’apagada hauria pogut ser una catàstrofe, però el govern va tenir sort. El tall va deixar Buenos Aires sense trens, servei de metro i sense semàfors durant almenys dotze hores, però la ciutat estava buida. No és difícil imaginar què hauria passat si el fet s’hagués produït un dia feiner i en hora punta, quan es concentra el gruix dels quatre milions de persones que cada dia entren a la capital per treballar.

Al dia festiu s’hi va afegir que diumenge els argentins van celebrar el Dia del Pare. Les famílies van canviar plans de sortida per menjars ràpids a casa. I el servei de missatgeria per a mòbils va ser l’estrella a falta d’altres mitjans millors per comunicar-se. Els grans perjudicats van ser els restaurants. “Teníem reserves per a 90 persones i només vam tenir 25 coberts”, es queixava la propietària de La Promesa, un establiment situat en una cantonada de Colegiales, un barri de classe mitjana de Buenos Aires. Als supermercats, els veïns compraven espelmes i aigua envasada, atents al fet que l’apagada va afectar també el servei d’aigua, per la caiguda de les bombes elèctriques d’Aysa, l’empresa estatal que presta servei a la capital.

Passada la tempesta, és l’hora de passar comptes amb els polítics. El president Macri no va abandonar les seves vacances (va aprofitar que dilluns era festiu per prendre’s un descans), i va ordenar a Lopetegui que informés i investigués els fets. “Ha estat una cosa inèdita”, va dir Macri des del seu compte de Twitter. “Inesperat”, va dir Lopetegui. Totes les mirades apunten a Transener i a Camesa, la primera privada i la segona estatal, que gestionen el sistema argentí d’interconnexió (SADI). És responsable de transportar l’electricitat que produeixen les grans plantes generadores, com Yacyretá i Salto Grande, i lliurar-la a les companyies que després tracten amb els usuaris, com són Edenor i Edesur. El govern no s’explica com els operadors no van aconseguir aïllar el problema a la zona del litoral, on es va produir, i evitar així que s’estengués a tot el país.

Cal remuntar-se a l’any 2002, en ple col·lapse econòmic de l’Argentina, per registrar una gran apagada. Aquell any, set milions de persones es van quedar sense electricitat a Buenos Aires i vuit províncies, però tot va durar menys de tres hores. Aquest cop l’abast ha estat massiu i ha afectat tota la població argentina i bona part de la uruguaiana, que està connectada al sistema elèctric dels seus veïns.

LES XIFRES

12
hores
almenys va durar l’apagada a l’Argentina, la més gran que hi ha hagut mai en la història del país.
72
hores
tenen les empreses generadores d’energia per presentar els informes sobre l’apagada de diumenge.

Una mala notícia per al govern

L’apagada ha estat una mala notícia per a les aspiracions de Mauricio Macri a la reelecció a l’octubre. Des de la seva arribada al poder, el 2015, el govern ha multiplicat per deu les tarifes dels serveis públics, un procés que va buscar recuperar l’endarreriment heretat de la gestió de Cristina Fernández de Kirchner. Amb ingressos renovats, les empreses van tornar a invertir en el sector energètic, i avui la Casa Rosada pot celebrar que el país torna a exportar gas i té superàvit elèctric. El tall massiu de diumenge, el va enxampar amb la guàrdia baixa i a mercè de l’oposició, que no va dubtar a destacar l’asimetria entre els augments tarifaris i els resultats. Alberto Fernández, candidat a president al costat de Fernández de Kirchner, va ser el primer a reaccionar. “Fa només sis dies es vantaven d’exportar energia. Retornin la llum a les cases dels argentins.” Un altre líder opositor, el peronista Sergio Massa, va recordar l’encariment del preu de l’energia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catalunya En Comú titlla d’“aberració jurídica i política” la decisió del TC sobre la reprovació al rei

Lloret de Mar

Alcanar exigeix al govern espanyol transparència en la investigació dels atemptats del 17-A

Alcanar

El PSC arriba a un acord de govern amb Badalona en Comú Podem

Badalona

Cs demana la suspensió de Forn com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona

Barcelona

Torrent avisa que la reprovació del Parlament a la monarquia no desapareixerà “per més resolucions que anul·li el TC”

El TC anul·la la reprovació del Parlament a Felip VI i la seva petició d’abolició de la monarquia

Aragonès diu que la carta de Torra a Sánchez respon als “debats interns” de JxCat

Torra defensa votar ’no’ a Sánchez si no accepta un diàleg que inclogui l’autodeterminació

Colau vol que ERC sigui soci “prioritari” i “protagonista” de grans acords de ciutat