Puigdemont retreu a Tajani el silenci al vet d’eurodiputat
Participa com a exiliat en el Crans Montana Fòrum amb mandataris internacionals per denunciar la violació de drets a Catalunya
El Suprem decideix mantenir vacants el seu escó i el de Comín
El 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va tornar a aprofitar ahir un nou aparador internacional, la sessió inaugural de la 30a edició de l’ONG Crans Montana Forum, que reuneix diversos mandataris d’arreu del món, per posar en relleu el que per ell és “una violació dels drets fonamentals” a Catalunya, però també a Europa, perquè “hi ha el risc de deixar més de dos milions de ciutadans europeus sense els representants escollits”, en al·lusió als impediment que l’Estat espanyol posa a Oriol Junqueras, Toni Comín i a ell mateix per poder ser investits eurodiputat el dia 2 de juliol a Estrasburg. Per aquest motiu, va lamentar que, malgrat enviar cartes al president de l’eurocambra, Antonio Tajani, perquè intervingui en la resolució del conflicte i els garanteixi els drets com a diputats electes, actua “en la línia habitual: «Ni ho sé, ni responc... silenci»”. Ahir mateix Tajani va explicar que avui enviaria una carta a tots dos assegurant-los que no podran intervenir en la qüestió.
I la demanda de l’expresident de la Generalitat la va fer el mateix dia que el Tribunal Suprem mantenia vacants el seu escó i el de Comín en rebutjar la petició que van formular perquè se suspengués de manera urgent aquesta decisió que havia pres la Junta Electoral Central (JEC) després que no es presentessin a Madrid a jurar la Constitució. La defensa dels dos eurodiputats electes demanava al tribunal que suspengués l’acord del 20 de juny que rebutja la fórmula d’acatament de la Constitució que va registrar el seu lletrat, Gonzalo Boye, on tots dos prometien la Constitució davant notari a Bèlgica. El Suprem retreu a tots dos que hagin esperat sis dies a sol·licitar les mesures urgents i hi afegeix que mantenir en vigor l’acord de la JEC “no crea una situació irreversible”.
Precisament el líder de JxCat va exposar davant l’auditori que tenien raó en el fet que no havien anat a jurar la Constitució, però va remarcar també les contradiccions de les autoritats espanyoles en haver permès a Oriol Junqueras sortir de la presó per jurar-la dos mesos abans en la constitució del Congrés dels Diputats i, en canvi, impedir-li que ho fes per poder ser investit eurodiputat. A més, Puigdemont, que va recordar que anar a Madrid podria haver suposat la seva detenció, hi va afegir que des del Tractat de Lisboa del 2007 “els diputats europeus no són els representants d’un estat, sinó de tota la ciutadania europea” i que, per tant, “no té sentit jurar una constitució i oblidar totes les altres”.
El president va cloure la seva intervenció, al costat de presidents i primers ministres com ara els d’Armènia, Guinea, Tuvalu, l’Afganistan, el Congo i Kosova, entre d’altres, dient que poder ser presents a Estrasburg en la constitució de l’eurocambra “serà important per a nosaltres”, però també “un test de resistència de la democràcia a Europa”. Puigdemont va reblar que serà una tria sobre si “es continua afeblint la seva autoritat moral” o si s’opta per donar “una lliçó al món” i demostrar que, “malgrat la divergència política, hi ha una cosa més important: la voluntat d’un poble”.
Segon any al Fòrum
Convidat per segon any a aquest fòrum constituït el 1986 amb l’objectiu de “construir un món millor” en col·laboració amb l’ONU, la Unesco, o l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació (FAO), entre d’altres, el seu fundador, Jean-Paul Carteron, el va presentar com un exiliat i va justificar la seva presència com a líder d’un moviment independentista que “no ha robat, matat ni està corromput”, al qual demanen presó perquè “no pensa com el poder central”. Per això hi va afegir: “Tenim un problema a la Unió Europea”, ja que “no és acceptable que hi hagi presos polítics”, a més de destacar que “el poble ha parlat” i amb un milió de vots, hauria de ser eurodiputat.
Puigdemont també va criticar en un discurs de poc més de deu minuts “el silenci de la Unió Europea” davant l’existència de presos polítics i exiliats per haver fet un referèndum d’autodeterminació i la seva “tolerància” davant la “persecució vergonyosa dels dissidents polítics i les minories nacionals”. Va lamentar que l’Estat espanyol no hagués respectat l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides de feia tres setmanes, en el qual denunciava que havien violat la declaració dels drets fonamentals i reclamaven la llibertat dels presos. I per això va preguntar a l’auditori què pensaria si el país que hagués violat aquesta resolució no fos europeu.
LA FRASE
LA DATA
Contra la immunitat de Junqueras
La fiscalia s’oposa a la possibilitat que el Tribunal Suprem (TS) presenti una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per preguntar-li sobre l’abast “dels privilegis i les immunitats” d’Oriol Junqueras a la Unió Europea com va demanar la defensa del vicepresident en presó preventiva. El Suprem havia donat tres dies a la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, a Vox i a la defensa perquè raonessin si calia presentar-la al tribunal amb seu a Luxemburg i la seva “incidència en la concessió del permís” sol·licitat per l’exvicepresident per assistir a la Junta Electoral Central (JEC) i fer els tràmits per ser eurodiputat jurant la Constitució, fet que li va negar el mateix Suprem. Segons el ministeri públic, no és necessari perquè “no hi ha dubtes” sobre l’aplicació de la legislació, ja que en l’espanyola el Suprem ja ha delimitat la immunitat, i en el cas de la normativa comunitària, hi ha “jurisprudència constant” sobre la qüestió, que ja aclareix la possible solució.
