Política

IGNASI GIMÉNEZ ELS NOSTRES AJUNTAMENTS

ALCALDE DE CASTELLAR DEL VALLÈS (PSC) CASTELLAR DEL VALLÈS

“La gent no entén què ha passat als plens”

acords

“Que puguin pactar partits que en l’àmbit nacional estan molt confrontats és molt positiu”

“Em preocupa la qualitat democràtica que deixarem als nostres fills”

“Castellar vol ser un referent de vila verda”

M’he tornat a donar d’alta al PSC perquè amb la moció de censura es va iniciar una nova etapa, més relaxada
A Catalunya, el gran problema és que fa dos anys i mig que anem amb pressupostos prorrogats: és impossible de gestionar
És evident que, pel que fa a competències, els ajuntaments tenim molt a dir en la lluita contra el canvi climàtic

El de Castellar del Vallès va ser un dels pocs alcaldes socialistes que es va oposar frontalment al 155 i fins i tot va abandonar la militància, en rebuig al suport que el seu partit hi va donar. Abans de començar l’entrevista, Ignasi Giménez vol deixar clar que no va estripar el carnet socialista sinó que va ser una “suspensió temporal”.

Fa poques setmanes que s’ha tornat a donar d’alta. Per què?
Com deu passar amb molts alcaldes, jo no estic completament d’acord amb tot el que acaba decidint un partit polític, encara que sigui el meu. Només faltaria. Entenc que represento una sensibilitat determinada dins del PSC i l’havia de manifestar. El partit sempre m’ha representat però estava i estic en desacord amb el 155, i vaig trobar la fórmula per expressar aquesta sensibilitat. Torno quan veig que amb la moció de censura es recondueix la situació i s’inicia una nova etapa, que relaxa les coses.
Quina ha estat la diferència entre l’expresident Mariano Rajoy i l’actual, Pedro Sánchez, a l’hora d’abordar el conflicte català?
Sánchez ha estat els darrers mesos molt condicionat pel cicle electoral. Necessitem molta més tranquil·litat i calma per poder abordar amb profunditat aquest problema. El que és evident és que ha de retornar al terreny de la política i hem de ser tots generosos per poder donar resposta a les diferents sensibilitats que en aquests moments trobem al país.
Quina creu que ha de ser la solució?
Una solució política consensuada entre les diferents administracions, i que després sigui validada a través d’algun referèndum. D’entrada, aprofundir en la divisió de la societat catalana a través de la convocatòria d’un referèndum per poder arribar a un 50-50 o un 45-45... No és aquest, el camí. El camí hauria de ser primer construir una solució, i després, en tot cas, que hi hagi una validació del que s’acabi pactant.
Però veu realista que arribin a una proposta pactada, tenint en compte els extrems des dels quals es parteix?
Sembla que hàgim oblidat que la principal feina dels polítics és arribar a grans consensos. A vegades sembla que es dediquin a tuitar, però el que han de fer és dialogar amb calma, sabent que a vegades s’ha de cedir i a vegades no, i sempre amb una actitud empàtica.
Insisteixo. Veu factible aquest consens? Sánchez va fer un pas amb el relator i es va fer enrere per les pressions.
S’ha de generar un clima de confiança, i és veritat que hi ha hagut gestos i circumstàncies que no ho han afavorit. Quan parles de diàleg i presentes una esmena a la totalitat d’uns pressupostos de l’Estat que són absolutament beneficiosos per a una administració, la catalana, que fa anys que està escanyada... Això no afavoreix en res. Era important que el govern català donés senyals que s’estava en consonància amb aquesta voluntat d’asseure’s que Sánchez va demostrar. Per a mi, hi va haver un abans i un després: la moció de censura que va recollir els acords tant d’ERC com del PDeCAT. Crec que és molt bona base per començar a construir en positiu aquesta solució i tot i que aquest cicle electoral pervers ho ha dificultat, no preveig cap altre escenari que seguir reconduint la situació.
Com creu que marcarà la sentència al procés, que s’està a punt de dictar?
És evident que el judici no ha afavorit en res i tampoc l’aplicació de la presó preventiva. I ara, segons quin sigui el sentit de la sentència, tornarà a generar tensió. Encara que no serà una decisió del govern de l’Estat perquè hi ha separació de poders, serà el que ho haurà de gestionar de la millor manera possible.
Després de l’1 d’octubre, va demanar a Sánchez, a través d’un tuit, que presentés una moció de censura. Per què?
Entenia que canviar el govern de l’Estat era l’única manera de no aprofundir en la ferida. El govern del PP només posava benzina a una situació molt delicada. Finalment es va fer la moció per altres causes, però el canvi va ser possible.
Com creu que afecta la lluita per l’hegemonia de l’independentisme que mantenen ERC i JuntsxCat?
És una rivalitat, una espiral que no ajuda en res a trobar aquesta situació de calma que ens permeti trobar interlocutors disposats a ser valents i generosos per trobar una solució, al contrari. Mostra d’això és el que ha passat a molts municipis i ajuntaments. A mi hi ha imatges de la constitució dels plens que m’han preocupat molt. És la visualització de fins a quin punt hi ha una ferida.
Què sent quan es qualifica un acord entre el PSC i independentistes com “el pacte de la vergonya”?
És complicat. El que va passar a Santa Coloma de Farners em va semblar tan lamentable i vergonyós... La política local es fa mirant al fons dels ulls de la gent, des la voluntat de contribuir en la millora de la teva realitat més propera. Que es facin servir aquestes denominacions, es falti al respecte i no s’entenguin les diferents sensibilitats d’un poble em preocupa en relació amb la qualitat democràtica que deixarem als nostres fills. Sembla que l’adversari polític s’hagi convertit en l’enemic i que haguem deshumanitzat les persones que es dediquen a la política local. Les direccions dels partits haurien de contribuir a generar calma, no es pot posar més benzina a l’incendi.
Hi ha fractura?
Jo no la veig passejant pels carrers i places del meu municipi. Crec que hi ha fractura en els representants polítics però que la ciutadania està bastant per sobre del que ha passat als plens de constitució dels ajuntaments. La ciutadania està per sobre d’aquesta fractura i tampoc no acaba d’entendre el que ha passat al seu municipi. Cada cop més, els pactes locals s’han d’entendre en clau local.
És un altre món, la dinàmica local?
I així ha de ser. Que puguin pactar partits que en l’àmbit nacional estan molt confrontats és molt positiu, perquè assenyala que des d’un àmbit de proximitat són capaços de poder obviar les diferències i aprofundir en els projectes i models de municipi que generen consens. Pactar entre iguals no és pactar, es pacta amb els diferents, és una de les essències de la política.
El PSC ha aconseguit 89 alcaldies, una trentena menys que en l’anterior mandat. El 155 ha passat factura?
Crec que hem superat l’etapa del 155. S’ha votat diferent en les eleccions municipals i les europees: la gent ha votat en clau local. Crec que, en general, els resultats del PSC han estat bons, s’ha anat recuperant vot. Són 89 alcaldies, però el 58% dels ciutadans de Catalunya estan governants per un alcalde socialista, i això és important.
Parlava ja en el mandat passat d’una política més expansiva. Castellar ha superat la crisi econòmica?
Aquí vam passar una doble crisi, en l’àmbit de l’ajuntament i en el de la societat. Pel que fa a inversions en programes i equipaments, està superada, però les ferides de la crisi són molt profundes. Cada cop tenim societats més precàries i desiguals, i és el que hem de revertir. Les administracions hem de treballar conjuntament perquè ningú es quedi enrere.
Com molts alcaldes, lamenta que els ajuntaments se senten massa sols.
A Catalunya, el gran problema és que fa dos anys i mig que anem amb pressupostos prorrogats. Això és impossible de gestionar. A l’Ajuntament hem posat diners, per exemple, perquè hi pugui haver vetlladors a l’escola. També hem hagut de complementar les beques menjador. Entenc que hi ha d’haver corresponsabilitat entre administracions, però cada cop hem d’assumir més coses. No és que no empatitzi amb la Generalitat, si no ho fa és perquè no té els recursos, però tot plegat evidencia que calen uns pressupostos per donar respostes. Demostra també que desestimar els pressupostos de l’Estat va ser un greu error.
Vol fer de Castellar un referent en la lluita contra el canvi climàtic.
Molts ja parlem d’emergència climàtica. Per lluitar-hi, cal tractar temes com la gestió de la mobilitat, les renovables i la generació de residus, així que, pel que fa a competències, els ajuntaments hi tenim molt a dir. Els nostres equipaments municipals han de ser energèticament autosuficients, per així donar exemple. I volem canviar el sistema de recollida de residus per augmentar el percentatge de reciclatge. Volem ser referent, i hi haurà un gran debat per aconseguir-ho.
Molts barcelonins expulsats de la ciutat marxen cap al Vallès i això està fent pujar molt els preus de l’habitatge, també a Castellar. Com hi fareu front?
El preu mitjà d’un lloguer ja arriba aquí als 650 euros. Amb potenciar l’oficina local d’habitatge, que ja ho hem fet, no n’hi ha prou. Per això s’està parlant amb la Generalitat per fer noves promocions d’habitatge de protecció oficial. De tota manera, a Berlín ara han congelat el preu de l’habitatge i Nova York ha augmentat l’àrea protegida. Les administracions superiors han de ser agosarades i aplicar mesures valentes, perquè el preu de l’habitatge és el que més exclou socialment.
Solucionar els problemes de mobilitat entre Castellar i Sabadell és un dels grans deures pendents.
Per a nosaltres és importantíssim. Hem de poder resoldre dos temes que són històrics i afecten Castellar i Sabadell, però de retruc tota la comarca, la ronda Vallès i la ronda Nord a la ciutat de Sabadell. Aquesta última legislatura hi havia disparitat de criteris sobre quina era la necessitat d’aquesta infraestructura i el traçat que havia de tenir, però el nou govern a Sabadell afavorirà que es pugui generar aquest consens necessari. Confiem que amb el nou govern de l’Estat i la comarca en sintonia ho aconseguirem. Tenim quatre anys per trobar una solució.
Està aparcat el projecte de l’allargament dels Ferrocarrils de la Generalitat, que havien d’arribar a Castellar el 2020?
Va arribar la crisi i la Generalitat ens va dir que el perllongament dels Ferrocarrils no era prioritari. Està en stand by. En algun moment es podria recuperar, però ara ens sembla prioritari i estratègic per al municipi el tema de la carretera. També és més senzill i barat.

Dibuixar, l’afició que el fa desconnectar

Li agrada córrer, llegir i, amb la boca petita, confessa que, des de fa quatre anys, també pintar amb aquarel·la. A Ignasi Giménez li costa mostrar les quatre creacions seves que té penjades al despatx de l’ajuntament perquè diu que és una afició que li encanta però que no li surt “gaire bé”, però finalment ens mostra quatre bonics dibuixos de Castellar, el Senegal –on va anar de viatge–, i del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, zona on estiueja. Explica que pintar l’ajuda a desconnectar. “En aquest món de velocitat imparable és un luxe tenir temps per poder mirar les coses, fixar-t’hi, veure què és essencial, posar-hi color...”. “N’estava fart, de fotos i més fotos, dibuixar és una manera de no passar pels llocs sinó d’estar-hi”, reflexiona. Pare de dos fills, de 5 i 7 anys, Giménez va estudiar filosofia i periodisme i després de treballar a la ràdio i a diversos gabinets de comunicació, el 2003 li van oferir formar part de la llista socialista per entrar a l’Ajuntament del seu poble. Convergència va tornar a obtenir la victòria i ell va anar a l’oposició, però ja és el quart mandat que governen els socialistes, amb ell al capdavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Exteriors presenta un llibre blanc per dotar Catalunya de “veu pròpia” a Europa

Barcelona

Edimburg deixa lliure Ponsatí

Barcelona

Cuixart presenta un recurs de nul·litat contra la sentència

Girona
LLUÍS PUIG
EX-CONSELLER DE CULTURA A L’EXILI

“Prefereixo lluitar judicialment lliure que empresonat”

Brussel·les

Guerra pel vot del ‘Brexit’

Londres

ERC manté el no a Sánchez i el repta a dialogar i no reprimir

madrid

La sentència del TS és una “violació massiva” de drets

madrid

Denuncien 54 persones pels talls de trànsit a l’AP-7

barcelona

Les “factures al calaix” de l’època Masquef creixen

FIGUERES