Torrent descarta la unilateralitat
El president del Parlament refusa la DUI si hi ha una condemna dels presos i exigeix a Madrid la llei de claredat del Canadà per a un referèndum
“Ja no sé com dir no”, diu Borrell
Sánchez es vanta de triomfs a la justícia europea
La unilateralitat no serà una opció ni la resposta a una eventual condemna del Tribunal Suprem al presos polítics a la tardor. Aquest és el missatge que Roger Torrent, president del Parlament, va portar a Madrid, on va exigir una llei de claredat com la del Canadà sobre el Quebec per posar regles a un referèndum pactat. “Si estem d’acord que en certes circumstàncies seria injustificable retenir una part de la població contra la seva voluntat, hem de clarificar les condicions i les circumstàncies a partir de les quals els catalans i les catalanes podran decidir mitjançant un referèndum l’estatus polític i jurídic del seu país”, va dir. Si bé la fórmula de Torrent no s’adiu amb la ponència política que la militància d’ERC va aprovar amb el 96% dels vots el juliol del 2018 a La Farga de L’Hospitalet, perquè no descartava una nova DUI si l’Estat rebutja el referèndum acordat i preveia la “desobediència” si la negociació no començava a “curt termini”, la mera al·lusió a la llei canadenca del 2000 va merèixer una negativa rotunda per part de Pedro Sánchez i del seu encara ministre d’Afers Exteriors i futur alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell.
La llei de claredat –Loi sur la clarté référendaire o Clarity Act– que Torrent va exigir en un esmorzar del Fòrum Nueva Economía ha estat defensada per En Comú Podem i el 2016 fins i tot pel PSC, que la va enterrar per l’enuig del PSOE i no va arribar a ser debatuda en el 13è congrés. Es tracta d’una llei federal aprovada pel Parlament del Canadà que era la resposta que el primer ministre canadenc Jean Chrétien va donar el 2000 –prèvia consulta al Tribunal Suprem del Canadà el 1998 i copiant després el dictamen– al referèndum del Quebec el 1995.
Llei poc clara tot i el nom
Tot i que professors com Ferran Requejo ironitzen amb la inconcreció d’un text que no fa honor al seu títol, la llei dicta la claredat de la pregunta, que hi hagi una “majoria clara” que no és concretada –s’entén que no val la meitat més un dels vots com en el cas d’Escòcia– i que serà la Cambra dels Comuns federal –a Espanya seria el Congrés– l’òrgan que decidirà si el resultat reflecteix la “majoria clara” a favor de la secessió o no, a més d’obrir un termini de trenta dies a la negociació. Tot i que els sobiranistes del Quebec van contraatacar amb la llei 99, el que és cert és que des de l’aprovació de la llei de claredat –per a les deu províncies canadenques però pensada per al Quebec– no hi ha hagut cap referèndum en dinou anys.
A l’hora d’importar el model canadenc a Espanya, la paradoxa és que un independentista republicà com Torrent reivindica la llei i és el govern espanyol qui la combat, tot i que la història prova que és un antídot als referèndums del 1980 i del 1995, que no s’han repetit.
Mobilització persistent
Si el Madrid oficial creu que el bloqueig i la presó durà a l’abatiment, el president del Parlament va augura una “mobilització persistent” fins a tenir el dret de votar. “Si l’actitud de l’Estat és el bloqueig permanent, la persecució judicial i el menyspreu cap a les reivindicacions d’una majoria molt àmplia de la societat catalana, la resposta del sobiranisme no serà la resignació o l’abandó de les seves posicions, sinó la mobilització persistent per fer que el que avui sembla impossible sigui inevitable”, va avisar en al·lusió al referèndum.
El missatge de Torrent diferia del que dotze hores abans i també a Madrid oferia el vicepresident, Pere Aragonès. que després d’inaugurar l’exposició Azorín i Catalunya allargava la mà al desbloqueig sense mirar al Canadà i recordava que la Declaració de Pedralbes va provar que “és possible canalitzar el conflicte polític des de la política”. “Hem de sortir tots de la nostra zona de confort i apostar clarament pel diàleg”, va aconsellar Aragonès.
Borrell s’esmena i opina
L’endemà de proclamar que ja no opinaria més de Catalunya perquè “el representat de la UE per a política exterior no s’ocupa dels problemes interns dels Estats”, el ministre Josep Borrell s’esmenava i va entrar en el cos a cos amb Torrent i la llei de claredat. “Jo ja no sé quantes vegades s’ha de dir i el president ha de repetir l’evidència. No existeix cap possibilitat constitucional de fer un referèndum de secessió a Catalunya. I en això a Espanya no som rars. Això passa a tots els països democràtics, amb alguna excepció. Es pot dir que el Quebec és una excepció? No. Al Quebec mai hi ha hagut un referèndum de secessió pactat amb el govern, n’hi ha hagut d’unilaterals”, va rebatre Borrell amb cansament i desdeny.
El futur alt representant diplomàtic de la UE, que retindrà el ministeri fins a l’1 de novembre, va negar els paral·lelismes: “Al Regne Unit hi va haver un acord, però en el cas espanyol com en l’alemany, l’italià, el francès, el dels Estats Units, aquesta possibilitat constitucional no existeix.” “No hi ha res en el dret internacional, i ara és el ministre d’Afers Exteriors qui parla, no hi ha res que empari un referèndum de secessió de Catalunya”, va alertar. “Podran continuar demanant-lo, però Sánchez ja no deu saber com repetir-ho”, va reblar.
Imatge judicial exemplar
En una entrevista a Tele5, Sánchez va elevar el to. “Als independentistes els costarà assumir el que els diré, però el món no gira al voltant de l’independentisme català. El món cada cop mira més a coordenades molt diferents de les de l’independentisme. La UE el que fa es integrar-se i cedir sobirania”, va opinar.
Després d’esquivar la qüestió de si indultarà els presos si són condemnats, el president va elogiar els jutges del Suprem: “Jo no vull interferir en la tasca dels jutges, han fet una tasca extraordinària amb Marchena com a referent del judici, hem donat una imatge exemplar a Europa i al mon.” I es va vantar de l’orgull patriòtic pels triomfs judicials a la UE: “Els independentistes parlen molt de la qualitat democràtica d’Espanya però totes les sentències que el Tribunal de Justícia Europeu ha dictaminat sobre el procés han validat el que ha dit i fet el Tribunal Constitucional i el poder judicial espanyol. I a mi això, com a president i com a ciutadà espanyol, m’omple d’orgull.”
LES FRASES
Iglesias: “El PSOE no cedeix ni mig seient”
Pedro Sánchez es disposa a protagonitzar una nova tanda de contactes dimarts a les dotze del migdia amb Pablo Iglesias, d’Unides Podem. Ahir, però, Sánchez va haver d’escoltar el retret d’Iglesias, que ja no dissimula que l’únic obstacle a una entesa és que ell sigui ministre en un govern de coalició. “Això no va ni de seients grans ni de seients petits. Però és veritat que hi ha una certa obsessió per part del PSOE amb els seients, perquè és que no vol cedir ni mig seient!”, va reprotxar Iglesias a Sánchez.
El president espanyol es reunirà dimarts a les cinc de la tarda amb el líder del PP, Pablo Casado, però no amb Albert Rivera, que el plantarà. “El rei fa tandes de consultes i hi anem. Senyor Sánchez, vostè no és el rei. Vostè no fa tandes de consultes. Deixi de fer teatre”, va etzibar Rivera.
