Política

DAVID BOTE

ALCALDE DE MATARÓ (PSC)

“La meva és una batalla contra la desigualtat”

resultats “Sempre he dit que era possible millorar els resultats del 2015, però que es materialitzés d’aquesta manera era complicat” Pacte “Es va anar directament a parlar amb els comuns per tenir un govern fort i estable”

Ara pot haver-hi uns grups que es decantin per fer una oposició menys constructiva i que sigui més difícil arribar a acords
Quan em ve al cap la tardor del 2017, penso que nosaltres vam ser molt clars dient que tot això ens ho podíem haver estalviat
No em preocupa tenir tants regidors nous; al contrari, crec que serà una de les oportunitats del mandat
Per a nosaltres ampliar Mataró Parc és un compromís molt clar que tenim i volem que tiri endavant
La Casa de la Cultura Popular era l’equipament que es preveia al carrer Biada i això després de la sentència s’ha acabat
A llarg termini l’N-II acabarà sent un carrer més i segur que la gent anirà canviant d’hàbits i farà servir les rondes
No em rendeixo. Hem parlat més d’un cop amb El Corte Inglés perquè acabi obrint un establiment en el solar

El PSC a Mataró va acabar el mandat governant amb només sis regidors després d’anar-se’n en orris el pacte amb els convergents arran dels enfrontaments de l’1-O. En un context favorable després de la victòria socialista a les eleccions generals a Mataró el socialista David Bote arrasava i es consolidava a l’alcaldia aconseguint un dels millors resultats de la història del partit i passant de sis a tretze regidors.

S’esperava aquests bons resultats?

Un resultat tan ampli, la veritat és que no. Sempre he dit que era possible millorar els resultats del 2015, però que es materialitzés d’aquesta manera era complicat. Estem contents i satisfets. Ara ja queda enrere i no hi penso perquè estem concentrats a organitzar el nou govern.
Valorant els bons resultats, creu que és mèrit seu o s’han de tenir en compte altres factors com el canvi de lideratge a darrera hora de CiU o un PP en hores baixes?
Un resultat com el que vam aconseguir només s’explica quan s’alien diferents factors. Insisteixo que ja amb el govern constituït ens preocupa tirar endavant els objectius i l’anàlisi de les eleccions queda lluny.
Però en campanya feia bandera de la feina feta el darrer mandat, que va acabar liderant en minoria.
I és cert. La prova és que només de començar presentem un fons Feder de tres milions d’euros i dos projectes importants com són les obres que ja estan en marxa a la ronda Cervantes i l’aparcament de la plaça de les Tereses. S’ha fet molta feina els darrers quatre anys i aviat n’explicarem més, de projectes.
Va anunciar en un primer moment un govern en minoria, però a darrera hora tancava un pacte amb els comuns. Era necessari o el més còmode?
S’ha de contextualitzar. El primer és que tenir menys grups no implica més facilitat per parlar. Amb un resultat ampli com el que tenim ara pot haver-hi uns grups que es decantin per fer una oposició menys constructiva i que sigui més difícil arribar a acords. En el mandat anterior ens vam entendre amb Convergència, que ha minvat la seva força; el PP, que ja no hi és, i Ciutadans, que ha canviat el lideratge. ERC va tenir un paper molt distant, sobretot els últims dos anys.
ERC ha passat a ser la segona força. Van intentar de pactar-hi com ha fet el PSC en altres municipis?
No, es va anar directament a parlar amb els comuns per tenir un govern fort i estable i garantir l’objectiu de prendre decisions. El pacte també és una manera de demostrar a tothom que tot i els molt bons resultats som un govern dialogant i estem oberts pel bé de la ciutat. I per què amb els comuns? El 2019 vam signar un acord pels pressupostos i ja s’havien anat teixint complicitats. Als nostres programes també hi ha moltes coincidències i fem una lectura semblant del resultat de les eleccions, amb una victòria clara de les forces d’esquerra a la ciutat, i tot això donava sentit al pacte.
Tenen coincidències però també diferències en la qüestió nacional amb els comuns i la condemna que fan els seus partits del 155. Serà un problema?
Veient on som ara em ve al cap la tardor del 2017, penso que nosaltres vam ser molt clars dient que tot això ens ho podíem haver estalviat. L’angoixa dels uns i dels altres. La solució és anar a buscar una sortida perquè en conjunt puguem avançar. Això és el que vam dir i el que mantenim.
Va haver-hi alcaldes socialistes que van condemnar la repressió...
Jo vaig ser el primer a condemnar la violència de l’1-O i ho mantindré sempre. Va ser un error de gran magnitud. En el dia d’avui reitero que el que necessitem és posar fi a la política de blocs i de la confrontació.
I amb la repressió del 155?
Va ser la resposta que la llei preveia a quelcom que portava la DUI i per això nosaltres dèiem que ni una cosa ni l’altra i estalviar-nos on som ara.
I un referèndum pactat?
La solució estic convençut que és el diàleg del que és possible.
En el ple d’investidura es va dir que no defugirien temes nacionals. Serà així?
Jo en el meu discurs vaig parlar de l’orgull de classe que em va inculcar el meu pare. Han estat uns anys molt complicats per a molta gent i la meva és una batalla diferent que s’ha de lliurar contra la desigualtat. Això és el que m’anima a seguir i com més mans siguem millor. El meu pare respectava a tothom i sabia veure i entendre’s amb les persones. El seu sentiment de pertinença era el de classe. Això és el que vaig voler dir i el que em preocupa com a alcalde de la ciutat per fer que funcioni tan bé com sigui possible.
Amb el soci, però, n’hauran de parlar en algun moment, potser si es planteja penjar un llaç groc a la façana.
Quan parlo de discrepàncies penso més en projectes de ciutat en què tenim visions diferents, com el de Mataró Parc. Sobre la qüestió nacional tots dos estem d’acord que s’ha de parlar i dialogar i després tothom tindrà els seus matisos.
Serà un problema en la relació?
Les primeres setmanes ens hem centrat a treballar temes de ciutat, que és el motiu pel qual ens ha triat la gent. Fa uns dies un senyor pel carrer em demanava que fes el que pogués per treure la gent de la presó. El que li vaig poder dir és que jo no puc intercedir en cap cas perquè aquesta és una decisió a les mans dels jutges. La meva feina és portar bé la ciutat i és d’això que parlarem amb els nous socis a partir d’ara. És clar que formo part d’un partit, però no hi tinc cap responsabilitat i ja en campanya vam dir que a nosaltres els que ens uneix és Mataró. La meva feina és estar a prop del ciutadà pensi de la manera que pensi, aquest és el nostre camí.
Afronta el segon mandat amb més experiència i rodatge però amb molts regidors novells. Això resta força?
Sí que tenim un equip on hi ha una barreja d’experiència i gent nova, però molt ben preparada i amb moltes ganes. No em preocupa tenir tants regidors nous; al contrari, crec que serà una de les oportunitats del mandat. La llista estava pensada a consciència fins al número 15, on ja començàvem a comptar amb companys que eren més representatius.
Ha costat tancar el repartiment de carteres? Hi haurà canvis en l’organització del nou govern?
No ha costat gens i assumeixen Ocupació i Empresa, la segona tinència d’alcaldia i les polítiques d’habitatge. L’organigrama, però, es modernitza i es vol fer més àgil amb l’experiència que tenim dels darrers quatre anys. Definim tres grans àmbits de treball –el futur, les persones i l’economia– amb responsables i grups de treball per tirar endavant objectiu polítics molt clars. Així creiem que treballem més coordinats i ens estalviem fer créixer l’estructura administrativa per fer complir aquests objectius, i es guanya en flexibilitat.
I aquests objectius clars per als pròxims quatre anys quins són?
Volem reforçar la visió estratègica de la ciutat i la posició que té Mataró dins l’àmbit comarcal i metropolità. Continuarem amb la transformació de l’administració, més enllà dels tràmits electrònics, guanyant eficiència i millorant el servei que donem al ciutadà. Un dels temes prioritaris és el pacte fiscal, perquè tots els serveis que la gent demana es paguin. Hi ha un consens que cal més policia, més neteja i millor transport públic. Seran els tres serveis en què caldrà posar més recursos.
En els temes de ciutat n’hi ha un que s’haurà de debatre i que els distancia dels comuns: l’ampliació de Mataró Parc. Com es resoldrà?
Per a nosaltres ampliar Mataró Parc és un compromís molt clar que tenim i volem que tiri endavant. El més important és parlar del model comercial per incentivar el comerç de proximitat amb el pla d’impuls del centre històric i altres accions com ara l’aparcament a la plaça de les Tereses, on destinem uns 1,5 milions d’euros. Creiem que és compatible l’ampliació ajustada del centre comercial amb certs condicionants. Tenim una proposta de com reordenar el sector i connectar-lo amb un nou accés a les rondes, una zona verda dotant-lo de més metres comercials.
Parla del comerç del centre, però El Corte Inglés, que havia de ser la locomotora per impulsar-lo, s’ha encallat. Té una alternativa?
No m’agrada rendir-me. Estem convençuts que és necessària una activitat comercial potent en aquest solar del carrer Biada. Haurem de parlar amb ells perquè són els propietaris del solar. És clar que el projecte pensat no es podrà fer, tal com diu la sentència, i per això reclamen que se’ls retorni la llicència d’obres que van pagar, que era d’1,5 milions d’euros. En les darreres converses van mantenir que volien mobilitzar el seu actiu i que han d’estudiar les possibilitats del mercat i l’oferta comercial respecte al 2012. Hi hem parlat més d’un cop per avançar en el desenvolupament de la seva propietat a Mataró i perquè puguin acabar obrint un establiment.
Ho veu més complicat que ampliar Mataró Parc?
No necessàriament, jo no llanço la tovallola. No serà el que s’havia anunciat el 2012 i per això ja estan treballant perquè es pugui refer i adequar l’oferta comercial dels 20.000 m² previstos al solar.
S’haurà de compartir espai amb la Casa de la Cultura?
La Casa de la Cultura Popular era l’equipament que es preveia al carrer Biada i això després de la sentència s’ha acabat. Ara s’haurà de veure i interpretar en el nou planejament què es queda al solar, i no necessàriament ha de ser un equipament, podria ser privat. La sentència no diu que s’ho quedi l’Ajuntament.
Però sí que obliga a muntar l’antiga fàbrica de Can Fàbregas tal com era.
Sí, però no diu en cap cas els usos. Els metres quadrats de sostre comercial a la parcel·la es poden redistribuir pujant en alçària. Anul·lant el pla especial del patrimoni, el disseny de l’equipament va fora. En el nou planejament i analitzant tota la situació legal s’ha de veure aquesta peça com queda, però l’objectiu no és la nau; és tenir una activitat comercial.
Com sobreviu mentrestant el comerç de proximitat? Coincideix que està tocat per la competència de Mataró Parc?
Millorar l’aparcament a la plaça de les Tereses i el que s’ha habilitat al carrer Biada ajudarà. Les obres del Cafè Nou estiraran també l’eix comercial de la Riera amunt. Ens hem compromès a ajudar a modernitzar comerços i digitalitzar una cartera de serveis que els pugui donar cobertura. No entenc aquesta confrontació entre models comercials que per mi són complementaris. Hi ha persones que prefereixen passejar per Mataró Parc i d’altres busquen un comerç més tradicional. Sí que tot el món del comerç està sotmès a una gran tensió per la revolució que significa la compra en línia. No tinc, però, una visió pessimista del comerç a la ciutat.
Mataró exerceix la capitalitat amb el comerç i el Tecnocampus?
Tenim gent que continua venint a comprar i som referents pel Tecnocampus, amb molta gent que ens ve de fora. Però també tenim l’hospital, l’àrea dels Mossos d’Esquadra, i el tractament de residus i reciclatge també el tenim aquí. Ara acabem de rebre la titularitat de l’N-II al pas per la ciutat i això també pot ser un revulsiu per entrar a la capital.
És complicat pacificar una N-II quan encara hi ha un peatge que porta molts conductors a passar per baix.
A Mataró tenim les rondes, que ens permeten estalviar creuar la ciutat i estalviar-nos el trànsit. Si funcionen bé aquestes rondes, amb els accessos que s’han fet de Cerdanyola pel camí del Mig i Argentona i l’accés de Mataró oest a Mataró Parc, podem treure trànsit que pot creuar per dalt. Ara a l’N-II hi passen 16.000 vehicles diaris en cada sentit.

Com planifiquen aquesta nova rambla?

La prioritat és desenvolupar tot el tram de l’Iveco-Pegaso per donar continuïtat al Tecnocampus i connectar-lo amb la ciutat. A continuació vindrà Balançó i Boter, el port i el pla d’impuls del centre. Són els principals actius de la ciutat i per això s’havia de tenir la titularitat de l’N-II. Ara si algú et deixa a l’estació de tren i vols caminar fins al Tecnocampus, has d’anar a peu per un camí estret que sembla un desert. Amb el nou contracte d’autobús farem que s’arribi amb transport públic al parc tecnològic. En un segon tram es vol solucionar el problema de mobilitat amb una rotonda que la Generalitat ha de projectar a l’altura del carrer Sant Antoni i reordenar el trànsit amb una altra rotonda a la riera de Sant Simó. Tenim clar que a llarg termini l’N-II acabarà sent un carrer més i segur que la gent anirà canviant d’hàbits fent ús de les rondes per no creuar per baix.

El solar de l’Iveco-Pegaso és prioritari per transformar el front marítim. Serà un nou barri?

Es pot entendre que sí, perquè un 70% del sector serà residencial, que es combinarà amb usos terciaris. Tot plegat serà a tocar del districte universitari i empresarial del Tecnocampus i orientat també al turisme i al comerç. Ara s’han començat a fer els pisos, però al davant hi haurà l’espai perquè la Generalitat hi faci el centre de formació professional que es va anunciar al seu dia.

La construcció es revifa en aquest i altres sectors, però a la ciutat hi ha dificultats d’accés a l’habitatge i una problemàtica com són les màfies d’ocupació de pisos. Calen més recursos?

Aquí els ajuntaments tenim eines molt escasses, però fem el que podem per garantir l’accés a l’habitatge. No només per a aquelles persones que estan en una situació de vulnerabilitat sinó per a altres que haurien de poder accedir a un lloguer assequible i que no arriben a final de mes amb el sou que tenen, que se’n va pràcticament a pagar el lloguer. Qui té la competència per regular l’augment dels preus dels lloguers dels pisos no som els ajuntaments. Aquesta és una situació complicada i et trobes realitats penoses com ara que hi ha qui vol fer un negoci de la misèria amb l’ocupació dels pisos. Això s’ha de combatre amb totes les forces. A Mataró es va crear la unitat per a la convivència per lluitar contra les ocupacions, però el marc legal és molt complex i contra aquesta situació, des de l’òptica municipal, és difícil lluitar-hi. És la llei que ha de perseguir els qui volen aprofitar-se’n. Amb un tema i l’altre ens hem arremangat i estem fent el que podem amb els nostres recursos.

Durant la campanya es va dir que es reforçaria la presència policial als barris. Hi ha problemes de convivència als barris?

Tenim previst dotar les vint places de la policia local per tenir més presència al carrer i estem estudiant noves mesures per sancionar amb més força més conductes incíviques. Mantindrem la reivindicació de més mossos d’esquadra i, tal com vaig dir, treballarem en tasques d’educació i comunitàries amb els plans que es fan amb col·laboració de les associacions veïnals i entitats. Ho fem i no ho deixarem de fer.
Quin serà el futur pel port?
Una de les primeres coses que he fet en el nou mandat ha estat reunir-me amb la Generalitat i tenim el compromís que al proper consell de govern hi hagi moviments i es presentin inversions. Després de l’enrenou amb el canvi de la gerència, vam demanar celeritat i també ens vam oferir a signar un conveni en el qual l’Ajuntament posa tot el seu coneixement en gestió de l’àmbit comercial per poder reactivar-lo.

Mataró s’ha consolidat com a destinació turística?

Les xifres de visitants de l’any passat, amb 42.000 viatgers i 158.000 pernoctacions, ho confirmen malgrat que el context del 2018 va ser desfavorable. En els últims deu anys s’ha triplicat el nombre de turistes que ens visiten, sobretot d’un perfil molt familiar. Tenim polítiques d’impuls com ara la web Visit Mataró o la marca de ciutat Mataró Connecta. És clar que s’ha de lligar l’oferta al potencial que ens donen el front marítim i l’oferta comercial. Crec que tenim llarg recorregut com a ciutat turística.

Hores de lectura, apassionat de l’art i de l’hort al terrat

David Bote Paz (Barcelona, 1982) va entrar en política local el 2015, quan el PSC el va escollir candidat i en va sortir vencedor i va accedir a l’alcaldia. Solter i sense fills, és doctor en física cum laude per la Universitat de Barcelona i va exercir com a professor de secundària abans de fer el salt a la política. També va treballar com a tècnic de radioprotecció al Sincrotró Alba i al centre de làsers polsats de Salamanca. Tot i definir-se com un home de ciència, assegura que se sent molt còmode en la vessant més humanística, que relaciona amb bona part de les seves aficions. Li agrada escriure, textos curts, i sobretot llegir. No es cansa de fer recomanacions de les darreres lectures que ha fet a través de les xarxes socials: Miró. Yo trabajo como un hortelano; L’ordre del dia, d’Éric Vuillard, i Hombres imprudentemente poéticos, de Valter Hugo. Al seu despatx hi ha un quadre i una escultura obra d’artistes locals. Bote no amaga les estones que dedica a l’hort urbà que té a la terrassa del seu pis, on pot remenar la terra tal com li havia ensenyat el seu avi. Ja ha començat la collita de tomàquets i també hi té plantada en un test una figuera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona