Creix la majoria sobiranista
Segons el CEO, l’independentisme continuaria sent hegemònic al Parlament, liderat per una ERC que es jugaria amb el PSC guanyar les estatals
El sí a l’estat propi, però, recula
Les forces independentistes mantindrien, i fins i tot podrien ampliar, l’actual majoria absoluta de 70 escons si ara es fessin eleccions al Parlament. És una de les conclusions de la segona onada del 2019 del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que si bé no preveu grans canvis en la correlació de blocs, sí que hi detecta una recomposició interna, amb un transvasament que permetria a ERC i el PSC arrabassar els respectius lideratges a uns JxCat i Cs clarament a la baixa, seguint la tendència de l’últim cicle electoral. En aquest marc, ERC, que ara té 32 escons, guanyaria de llarg les eleccions amb un resultat d’entre 38 i 40, seguit de JxCat, que baixaria de 34 i en tindria entre 25 i 27, que, això sí, li podrien permetre continuar sent la segona força. La CUP repuntaria lleugerament dels quatre als sis o set, amb la qual cosa l’independentisme revalidaria una forquilla d’entre 69 i 74 escons. Això, unit a la pujada dels comuns, de 8 a 11 o 12 diputats, faria que la majoria sobiranista que defensa l’autodeterminació quedés més que consolidada, en créixer dels 78 diputats a entre 80 i 86, no tan lluny dels dos terços (90). En el bloc unionista, el PSC pujaria de 17 a 25 i passaria al davant de Cs, que s’enfonsaria i passaria de ser primera força a ser la quarta, i dels 36 escons actuals a entre 23 i 25. El PP es quedaria amb tot just tres.
Si es repetissin les eleccions estatals, la pugna seria molt oberta entre ERC i el PSC, que va al davant per tres dècimes en intenció de vot però al darrere en escons, ja que n’obtindria 13 o 14 (el 28-A van ser 12), per 14 o 16 dels republicans (ara en tenen 15). JxCat en podria perdre un dels set que té, i en canvi els comuns el guanyarien. En general, els resultats serien molt similars als de fa tres mesos, si bé altre cop la patacada més forta se l’enduria Cs, que baixaria de cinc a tres escons. El PP podria pujar d’un a dos, i Vox i la CUP (el 28-A se’n va presentar una part, Front Republicà) tornarien a maldar per entrar. En l’anterior onada, del març, el CEO es va aproximar força als resultats reals, tot i que ahir el seu director, Jordi Argelaguet, es mostrava molt caut amb l’actual, que es va fer amb 1.500 entrevistes presencials del 25 de juny al 17 de juliol, després de constituir-se els ajuntaments, enmig de polèmiques al Parlament Europeu, a les diputacions i consells, i abans de la trencadissa de dijous a Madrid. “Si féssim l’enquesta la setmana que ve, veient què passa al Congrés m’hi jugaria un pèsol que sortirien coses diferents, i també la sentència ho pot canviar”, exposava Argelaguet. I el mateix valdria al Parlament. “Molts cops acaba decidint l’electorat que és sensible a la conjuntura”, indicava.
Baixa el suport explícit
Tot i que l’independentisme manté la majoria parlamentària, el baròmetre detecta una davallada del suport explícit a la independència, ja que en una pregunta binària sobre si es vol un estat independent, el sí seria superat pel no (44 a 48,3%), capgirant just les xifres de l’enquesta del març, per bé que les dues opcions s’estan intercanviant constantment les posicions en la sèrie històrica dels últims cinc anys, sempre totes per sobre del 40%. “Estem en una mena de pseudoempat en què depenent de la mostra i del context polític guanya una opció o l’altra”, explicava Argelaguet, que sí que veia més significativa la davallada, de 5,2 punts, quan la pregunta és oberta sobre l’organització preferida: la resposta d’un estat independent cau 5,2 punts respecte al març, fins al 34,5%, i retrocedeix així a nivells d’abans del procés, que no es veien des del juny del 2012. Això sí, continua sent la principal opció, per sobre de continuar com a comunitat autònoma (27%) o ser un estat d’una Espanya federal (24%), que creix 3 punts.
Aquest cop, la pregunta sobre si Catalunya té dret a fer un referèndum d’autodeterminació s’emmarca en la valoració d’un seguit d’afirmacions morals. Un 70,8% hi estan d’acord o molt d’acord, i només un 17,8% ho rebutgen.
Només un 9% per la unilateralitat
L’enquesta pregunta per primer cop què es veu més necessari per afrontar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Un 42,3% reclamen un diàleg “sense límits”, opció que triomfa amb entre el 54 i el 65% dels votants d’ERC, els comuns, JxCat i la CUP. Això sí, un 39,7% reclamen també diàleg però estrictament “dins del marc de la Constitució”, opció majoritària entre els del PSC, Cs i el PP. En canvi, només un 9,1%, sobretot votants de la CUP (41,2%) i en menor mesura de JxCat (22%) i ERC (13,2%), advoquen per la unilateralitat, per un residual 3,7% que voldrien una política de “duresa” de l’Estat, només defensada pel 10% dels votants de Cs i el PP, partits que propugnen un 155 immediat. La confiança en la classe política espanyola creix un pèl i baixa la confiança en la catalana, que tot i això es manté per sobre. Junqueras torna a ser el polític més ben valorat (6,26), davant d’Asens (5,25). Iceta és l’únic que creix un pèl (4,33); Puigdemont (4,31) i Torra (4,15) tampoc aproven, i Arrimadas, Carrizosa i Alejandro Fernández són els més mal valorats.