Política

La crisi econòmica marca les primàries a l’Argentina

Els ciutadans havien de triar entre la continuïtat de Mauricio Macri o el retorn del kirchnerisme

Votar en aquestes eleccions per escollir els candidats dels partits que es diputaran la presidència a l’octubre era obligatori

Les eleccions primàries que es van celebrar ahir a l’Argentina no decidien res, però ho defineixen tot. Encara que per la diferència horària ahir no se’n coneixien els resultats, els guanyadors seran els candidats que es disputaran la presidència a l’octubre. Però, com que cap d’ells té rivals interns i el vot era obligatori, l’elecció es va transformar en un sondeig nacional que va mesurar el poder real dels aspirants.

La baralla de fons va ser entre Mauricio Macri, que va lluitar per la reelecció, i Alberto Fernández, que jugava amb Cristina Fernández de Kirchner com la seva candidata a la vicepresidència. El marc d’aquesta elecció no va ser el millor. L’Argentina està immersa en una dura recessió econòmica, amb una alta inflació i un escenari de polarització política sense precedents des de finals de la dictadura.

La crisi va posar a la defensiva Macri, que tenia poc per oferir a un votant que el 2015 va escoltar promeses de “pobresa zero” i una imminent “revolució de l’alegria”. La pobresa està per sobre del 32% que Macri ja va heretar del kirchnerisme i l’economia caurà aquest any més de dos punts. La inflació, sobre la qual Macri va dir que controlar-la és “la cosa més fàcil del món”, va tancar el mes de juny per sobre del 55% interanual. Però el president considerava que tenia vida en la campanya, i que podia fins i tot guanyar, tant a l’octubre com en una eventual segona volta prevista per al novembre.

Aquesta anomalia política s’explica pel nivell de rebuig que Fernández de Kirchner desperta entre molts argentins. Els sondejos registren un 50% d’imatge negativa per a l’expresidenta, associada als que consideren el kirchnerisme un moviment autoritari i amb poca inclinació a les institucions. Aquests argentins critiquen, a més, la gestió econòmica del seu govern. “L’Argentina que somiem no està en el passat, està en el futur”, deia Macri en els seus actes de campanya. “En aquesta elecció es decideix si seguim respectant el que pensa diferent, es decideix si seguim integrant-nos al món o tornem a donar-li l’esquena i a continuar en l’estancament”, repetia el president.

Amb ben poca oferta per al present, Macri prometia futur. I semblava que tots els sondejos li donaven la raó, ja que el president va arribar a les urnes entre un i quatre punts per sota de Fernández i l’expresidenta.

L’aposta dels Fernández era la contrària: obtenir una diferència per sobre dels sis punts, que els mercats consideren un resultat irremuntable. Així, aquest escenari provocaria una estampida d’inversions i posaria l’economia un altre cop contra les cordes. Com pitjor sigui l’escenari econòmic de Macri, millor ho tindrà a les urnes el kirchnerisme.

La campanya de Fernández va anar en aquesta direcció. Va declarar en més d’una ocasió, per exemple, que renegociarà l’acord de Macri amb el Fons Monetari Internacional (FMI), que va aportar 55.000 milions d’euros per evitar la cessió de pagaments de l’Argentina i la caiguda del peso. En el seu discurs, l’ex-primer ministre de Cristina Fernández va intentar deixar enrere les idees més radicals de la seva mentora i donar a entendre que no hi té res a veure. D’això depenia que aconseguís atraure els sectors mitjans que alguna vegada van acompanyar l’expresidenta però es van cansar del seu estil de confrontació. Fernández, i també Macri, sabien que les primàries eren molt més que una simple elecció de candidats.

Una elecció en pau

Des del retorn de la democràcia, el 1983, és habitual que, a una tensió política crònica, l’Argentina hi contraposi jornades electorals extremament tranquil·les. La d’ahir va seguir aquesta tònica. Al migdia ja havia votat el 30% del cens nacional en una jornada de vot obligatori en què no es van registrar denúncies de frau i no hi va haver cap problema als col·legis electorals. A mig matí ja havien votat els principals candidats a la presidència. Alberto Fernández, que porta com a precandidata a la vicepresidència Cristina Fernández de Kirchner, va ser el primer a votar. Al seu centre electoral, una escola de la ciutat de Buenos Aires, va dir que, en cas de guanyar, faria una crida a “tots els argentins per resoldre els problemes del país”. Minuts després, va votar el president Mauricio Macri, que aspira a la reelecció en els comicis generals del 27 d’octubre. “Aquesta elecció defineix els propers 30 anys de l’Argentina. És molt important, perquè expressa moltes coses, cap a dins i cap a fora”, va dir en al·lusió a un eventual triomf del kirchnerisme, una possibilitat que considera que suposaria retornar a un passat fosc i autoritari. L’atenció d’avui estarà posada en la diferència de vots que separi Macri i Fernández, clau per avançar les possibilitats que tenen tots dos en la votació definitiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Unides Podem presentarà una llei al Congrés per regular la monarquia i retirar el títol de rei emèrit a Joan Carles I

barcelona

La CUP presenta les propostes de resolució per al ple sobre la monarquia

barcelona

La jutgessa autoritza “de forma immediata” dos permisos de sis dies per Jordi Cuixart

Barcelona

El Consell de Garanties Estatutàries tomba bona part de la proposició de llei per regular els preus del lloguer

Barcelona

ERC, JxCat, CUP, EH Bildu i BNG demanen que Sánchez comparegui al Congrés per explicar la “fugida” de Joan Carles I

Madrid

Torra demana als ajuntaments que no transfereixin el seu superàvit a l’Estat i anuncia un recurs d’inconstitucionalitat

Barcelona

Pedro Sánchez: “Una conducta irregular compromet al seu responsable, no a la institució”

Madrid

Montero demana a Torra que aclareixi si vol taula de diàleg abans d’eleccions 

Madrid

La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

madrid