Política

Tam-tam electoral

La investidura de Sánchez i la resposta a la sentència contra els presos polítics allunyen els socis de govern

ERC flirteja amb eleccions i aposta per superar el debat de la unilateralitat, mentre que JxCat recepta més confrontació

La recerca de la unitat estratègica que propugna l’independentisme avança cap a dues proves de foc, l’eventual investidura de Pedro Sánchez al setembre i la resposta a la sentència contra els presos polítics. Cada dia que passa s’eixampla una mica més la bretxa entre Junts per Catalunya i ERC. Els de Carles Puigdemont pressionen el grup republicà al Congrés perquè no faciliti el manteniment del líder del PSOE a La Moncloa gratuïtament, mentre que Oriol Junqueras llança missatges de comoditat amb unes eleccions a Catalunya com a reacció a una condemna del Tribunal Suprem als dirigents polítics i socials empresonats. Una de les últimes expressions de les divergències cada vegada menys latents entre els socis de govern la va escriure dimecres a Twitter el president de la Generalitat, Quim Torra, que va agafar al vol la denúncia als tribunals dels impagaments de l’executiu espanyol anunciada pel vicepresident, Pere Aragonès, i la va convertir en tota una “156a raó” per votar no al president Sánchez.

En el mateix sentit piulava la vicepresidenta del PDeCAT i diputada a Madrid, Míriam Nogueras. “Facilitar la investidura de Sánchez a canvi de res és acceptar aquests greuges [els impagaments] i no fer absolutament res. Necessitem accions valentes, sense por a defensar el que és nostre: drets i recursos. Portem anys denunciant, i no ens en cansarem, però ara cal alguna cosa més, companys”, interpel·lava Nogueras a ERC tot i mostrar el seu suport al govern en el contenciós administratiu anunciat.

I mentre JxCat pressiona ERC per Sánchez, ERC pressiona JxCat perquè els catalans responguin a les urnes la més que probable condemna als presos, conscient que els vents demoscòpics els bufen a favor, sense descartar tampoc altres opcions, com un govern de concentració nacional. Però no per mera conjuntura electoralista: la no aprovació dels pressupostos del 2020, que es començaran a negociar la primera setmana de setembre, es podria convertir en una estocada a la legislatura, amb uns comptes prorrogats reiteradament des del 2017. Caldrà veure, però, en quin moment arriba tal sentència, ja que a l’horitzó s’aproxima un calendari atapeït amb una Diada, el segon aniversari de l’1-O i unes eleccions espanyoles en cas que Sánchez fracassi a l’hora de buscar suports parlamentaris.

D’altra banda, després de la constitució dels ajuntaments, dels consells comarcals i de la Diputació de Barcelona, la divergència amb JxCat es feia molt evident a mig agost amb la petició d’Aragonès de girar full a la unilateralitat –l’autèntic rerefons de la discrepància– en una entrevista a El Nacional: “Podem decidir actuar unilateralment, però si no ho podem fer, perquè no tenim la capacitat coercitiva que sí que té l’Estat, entenc que és un debat que l’independentisme hauria de superar i que en bona part ja està superat.”

Torra hi responia dimarts a Prada receptant més confrontació i més desobediència civil i institucional, mentre veus d’aquest entorn, com la de Jordi Sànchez, s’alçaven des de la presó contra el que consideren un deler d’ERC per una convocatòria electoral aprofitant que l’espai neoconvergent està en fase d’endreça, és a dir, treballant una confluència o una fusió entre JxCat, la Crida i el PDeCAT, amb els crítics d’aquest últim flirtejant amb una escissió.

Paral·lelament, Joan Tardà i Gabriel Rufián també alimentaven el fantasma de les eleccions, “immediates”. El sabadellenc inclús esbossava un futur govern en “coalicions amb els comuns”. Davant de tota aquesta polifonia, la portaveu republicana, Marta Vilalta, sortia al pas dijous des de Prada a la “confrontació” esgrimida per Torra. Feia una crida a aturar la “dinàmica autodestructiva” entre els socis de govern i defensava que és perfectament compatible el diàleg amb l’Estat i l’esmentada confrontació.

Òmnium i l’ANC intentaven a finals de juliol reconstruir la unitat al voltant de la Diada amb una roda de premsa conjunta després de les crítiques d’exdirigents d’ERC al relat antipartits que atribuïen a Elisenda Paluzie. L’entitat dirigida per Jordi Cuixart, que el mes passat defensava la necessitat de “ser més, però més determinants” i picava el crostó als partits demanant-los “sentit d’estat”, ha desplegat una campanya amb el lema Ho tornarem a fer. Al seu torn, l’ANC veu les mobilitzacions posteriors a la sentència com un trampolí perquè el moviment “agafi força” i reprengui la via unilateral, sobretot si se supera el 50% d’independentistes a les eleccions. En tot cas, l’última paraula per als comicis la té el president, el 131è.

05/09
El president de la Generalitat,
Quim Torra, oferirà el 5 de setembre a Madrid una segona part de la conferència que va pronunciar dimarts a Prada, en què va receptar més confrontació democràtica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les bases avalen l’estratègia d’ERC ratificant-ne la direcció

barcelona

Conjurats per al consens

Barcelona

S’esvaeix l’amenaça d’enviar els polítics a penals no catalans

barcelona
ISIDRE SALA
DELEGAT DEL GOVERN DE CATALUNYA ALS ESTATS UNITS I EL CANADÀ

“No hi ha rastre d’il·legalitat en la feina que estem fent”

Barcelona

Va fer trampa l’Estat amb el cas Valtònyc?

brussel·les
França
Relacions bilaterals

Desgel entre París i Moscou

París

Tunísia tria president per consolidar la democràcia i redreçar l’economia

tunis
DOLORS PONS I SAIS
ALCALDESSA DE VILADAMAT (CUP)

“Cal habitatge per mantenir els joves al poble”

Viladamat

La setena tanda del rei en 5 anys portarà al 10-N

madrid