Els edils de Badalona jutjats s’emparen en l’acció política

El 12 d’octubre del 2016 l’ajuntament i les dependències municipals estaven tancats, els treballadors eren a casa, i “nosaltres vam atendre els ciutadans, com fem sempre, sigui festiu o no, al carrer o al Viver”. Amb aquestes paraules, els sis regidors de Badalona en el mandat anterior (dos d’ERC i quatre de Guanyem) van declarar ahir davant la magistrada del jutjat penal número 25 de Barcelona que no van desobeir la resolució judicial que va prohibir fer tràmits administratius i “obrir dependències municipals” el Dia de la Hispanitat de fa tres anys a Badalona. Tots van defensar que la seva actuació està emparada “en l’acció política” i com a càrrecs electes de la ciutat, i l’únic que van assumir és que “el PP, com havia amenaçat, ens denunciaria i judicialitzaria la política”.

Pel fiscal, però, van cometre el delicte de desobediència greu, i inicialment demana que siguin castigats amb quinze mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa. En la vista, el republicà Oriol Lladó, l’únic dels sis que manté l’acta de regidor, va ser exhaustivament interrogat pel fiscal, ja que aquells dies era l’alcalde accidental de Badalona, perquè l’alcaldessa, Dolors Sabater –que ahir va anar a la Ciutat de la Justícia a donar-los suport, com alguns càrrecs d’ERC i el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, entre altres–, era de viatge. El fiscal va preguntar i repreguntar a Lladó sobre si van demanar assessorament jurídic del que podien fer, de la seva rutina laboral, per evidenciar si van treballar com un dia normal, i en un edifici públic. “Els tècnics ens van dir que la jornada que s’havia pactat amb els treballadors no es podia dur a terme, i ho vam comunicar per mail a tots els treballadors ja que la resolució va arribar l’11 d’octubre a les dues del migdia”, va explicar Lladó, que va afirmar: “La nostra preocupació era no afectar els treballadors.”

Pel que fa a l’atenció ciutadana que el 12-O van fer els sis regidors a uns 200 ciutadans, el regidor d’ERC va sostenir que “no va ser una jornada laboral normal” ja que “la porta principal del Viver estava tancada, res funcionava i no hi havia ni llum”. La regidora Agnès Rotger (ERC) també va explicar que els càrrecs electes van atendre “tots els ciutadans” que s’hi van aplegar i la decisió d’entrar dins l’edifici municipal del Viver va ser “per seguretat” davant l’expectació i la gent concentrada.

El llavors tinent d’alcalde de Guanyem, José Téllez, va assegurar que com a responsable de recursos humans estava “molt enfadat perquè una mesura cautelar sense temps de respondre podia tombar un acord amb els sindicats” que era vigent des del maig de 2016, i cap institució el va denunciar fins dies abans de l’12-O. Tots també van subscriure les polèmiques declaracions de Téllez als mitjans de comunicació i l’exregidor va justificar que va esparracar una còpia de la resolució en públic per mostrar “el nostre enuig i desacord per impedir l’autonomia municipal”, i hi va afegir: “No pensàvem que atendre la ciutadania era delicte.” Els altres exregidors de Guanyem, Laia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran, també van emmarcar la seva acció el 12-O en la “política”, i en el fet que la majoria de ciutadans els van anar a donar suport o a consultar temes de ciutat. I Duran va aclarir la confusió del fiscal, que ell no va presentar cap formulari de veïns al registre l’endemà.

Avui acaba el judici amb la declaració dels testimonis, els informes del fiscal i dels advocats –Andreu Van den Eynde, en defensa dels regidors d’ERC, i Montse Salvador, dels de Guanyem—, i l’última paraula dels acusats.