Política

Catalunya s’imagina quatre models d’estat possibles

Debat Constituent presenta les 80 preguntes que han de definir els grans principis d’una carta magna pel país

El procés participatiu debatrà entre estat independent, confederat, federal o lliure associat

La iniciativa per donar contingut al que haurien de ser els grans principis doctrinals de la constitució d’una eventual Catalunya independent, a través d’un gran procés participatiu ciutadà espaiat en el temps i en el territori, va cremant etapes. La plataforma Debat Constituent, que serà l’encarregada de pilotar aquesta empresa, va donar a conèixer ahir les 80 preguntes que serviran de guia per a les deliberacions que es duran a terme en els pròxims mesos, i que estan obertes tant a particulars com entitats. Les qüestions estan dividides en els set grans àmbits temàtics –elements constitutius; drets; participació política i organització del poder; règim econòmic; organització territorial; territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques; seguretat i relacions internacionals– amb què es vol estructurar la proposta de carta magna, i han estat seleccionades a partir de les aportacions que han fet, entre d’altres, experts en diferents matèries o col·lectius socials.

Una discussió central que planteja la primera d’aquestes preguntes és quin hauria de ser el model d’estat de Catalunya que quedi recollit en la constitució. Hi ha quatre respostes tancades possibles. La primera és la d’un estat independent en forma de república. Poc més, o res, a afegir. També es proposa l’opció federal, que, inevitablement, implicaria que l’Estat espanyol assumís aquesta categoria; la d’una Catalunya confederada, o la d’un estat lliure associat, “que manté vincles constitucionals amb Espanya”. Aquestes dues últimes fórmules, entre moltíssims altres matisos, implicarien un grau molt més elevat de sobirania respecte, per exemple, al règim federal. Tant en aquesta com en la resta de qüestionaris, però, es deixa la possibilitat d’una resposta oberta a gust de l’interessat.

En aquesta mateixa línia de definir els preceptes troncals de la carta magna, una altra pregunta del procés participatiu també planteja quina hauria de ser la Diada Nacional. Aquí les eleccions són dues: l’11 de setembre o l’1 d’octubre. També es demana si les representacions dels poders legislatiu, executiu i judicial haurien d’estar totes a Barcelona o bé escampades pel país; si la llengua oficial ha de ser només el català o també el castellà o si aquesta última ha de tenir un estatus especial –com ara el de cooficial–; si la nacionalitat catalana pot ser compatible amb l’espanyola, si s’ha de poder votar als 18 anys o als 16, o si la moneda en curs ha de ser l’euro, entre molts altres aspectes.

Una vuitantena de qüestions, però, donen per a molt, i per això també s’interpel·la sobre matèries com ara la gestió de serveis estratègics, on es planteja la possibilitat que pugui anar a càrrec de la societat civil, si l’accés a internet ha de ser reconegut com un dret constitucional, si la carta magna ha de preveure que, com a mínim, la meitat de diputats del Parlament o membres del govern siguin dones, si el vot en unes eleccions ha de ser obligatori, si els desnonaments han d’estar expressament prohibits o si s’ha de posar algun límit a la concentració de propietats privades en poques mans.

A l’hora de fer la tria del formulari s’han seguit tres criteris bàsics. D’entrada, les preguntes havien de fer referència a tots els aspectes sobre els quals incideix una constitució. Segon, han de ser sobre àmbits que generin divisió. “No té sentit demanar si s’ha de reconèixer la llibertat d’expressió, perquè això ja es dona per descomptat”, assenyalava ahir el jurista i politòleg, i alhora membre de la Coordinadora d’Enteses pel Debat Constituent, Albert Noguera. I, finalment, la discussió en cap cas ha ser sobre matèries o decisions que impliquin un “retrocés” en termes de drets respecte al marc normatiu actual. “L’objectiu d’un procés participatiu no pot ser retrocedir, sinó avançar” seria la tesi.

LA FRASE

No farem una constitució... Volem dibuixar el mapa de carreteres que guiarà el futur del país
Lluís Llach
portaveu de la coordinadora d’enteses pel debat constituent

Tortosa, seu de la primera de les jornades formatives

El formulari de preguntes es va donar a conèixer ahir durant la primera de les set jornades que ha organitzat Debat Constituent per donar formació sobre els set àmbits temàtics amb què es volen segmentar les discussions. L’acte va congregar unes 200 persones a Tortosa i va tractar de territori, recursos naturals, sectors estratègics i empreses públiques. Durant la presentació, el portaveu de la Coordinadora d’Enteses pel Debat Constituent va recordar que el propòsit no és redactar l’articulat d’una constitució, sinó discutir i acordar les bases conceptuals sobre les quals se sustentaria el text. Aquest debat pròpiament dit començarà un cop acabin les jornades formatives, a finals d’octubre, i s’allargarà ben bé fins a la primavera del 2020. Les deliberacions són obertes a tothom –només cal inscriure’s al web de Debat Constituent– i es vehicularan a partir d’agrupacions locals, o comarcals, anomenades Enteses. Les preguntes seran el fonament per a les discussions en grup i els resultats de les respostes, un cop tabulades, serviran per esbossar l’esquelet de la carta magna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La jornada comença amb les infraestructures preses per la policia

Barcelona

El govern espanyol llança una campanya sobre les “fortaleses” de la democràcia espanyola coincidint amb la sentència

madrid

Pendents de la resposta

barcelona

Assaig general

barcelona

Polònia ratifica el domini d la dreta hostil a Brussel·les

Berlín

Seguretat amb esquerdes

París

Turquia desafia les crítiques creixents

Istambul

Escòcia demanarà el referèndum enguany

edimburg

El PSC aparca la república i la crítica al 78 de cara al congrés

barcelona