lluís llach
portaveu de la coordinadora d’enteses territorials per al Debat Constituent
“Anem cap al 155 ”
El portaveu de la coordinadora d’enteses territorials per al Debat Constituent, Lluís Llach, repassa l’actualitat en una entrevista que el Punt Avui Televisió emet aquest dissabte (22,30)
Anem cap a una nova aplicació de l’article 155 perquè el president espanyol en funcions Pedro Sánchez “anirà tan lluny com pugui”. Així ho firma Lluís Llach en una entrevista que el Punt Avui Televisió emet aquest dissabte a les 22,320 i remet diumenge a les 14,00. El cantautor, músic, escriptor, polític, i ara portaveu de la coordinadora d’enteses territorials per al Debat Constituent, Lluís Llach, repassa, en la conversa amb el director del diari, Xevi Xirgo, algunes de les principals qüestions de l’actualitat. Aquí en teniu un avençament:
Els CDR i la democràcia
“Durant el franquisme els cantants podíem dir coses però als treballadors els torturaven i els tiraven per la finestra. Que no ho sabem això? Ara la gent del CDR només que tinguin una mica de lleixiu a casa seva perquè són nets els foten a la presó. Les motivacions profundes segueixen sent les mateixes. Els àmbits de llibertat que una democràcia ha de tenir. Vam sobreviure al franquisme perquè crèiem en això i sobreviurem a la repressió d’una democràcia totalment pervertida per l’Estat espanyol perquè creiem en això”.
La por
“Jo crec que anirem a pitjor, encara. Ens hem de preparar i hem de ser valentS i plantar cara. Aquestes detencions són la manera de preparar l’opinió pública espanyola per a un 155. I a nosaltres fer-nos por. És un desgavell absolut i un cop d’estat jurídic. Al final el que hi ha és la necessitat del senyor Sánchez Castejón de demostrar als seus electors que és més espanyol que ningú i per tant li aniria molt bé un 155. I si el pot fer, el farà. Compto que hi haurà una activitat social catalana forta. Si nosaltres no fem res, no els caldrà. Parlo així perquè confio que una part del poble està determinada a no acceptar la renúncia de drets fonamentals en qualsevol democràcia”.
L’exhumació de Franco
“Se me’n fot, on el tinguin enterrat. Si no fos per la qüestió sentimental dels republicans que hi ha allà enterrats, allò ho faria gairebé un paradigma del que es el feixisme. Però és igual, que el treguin, que el fotin on sigui i ja està. Un assassí de llibertats i de persones. L’únic dictador de l’Europa occidental i em sembla fins i tot que de la oriental que ha perviscut. I encara hi ha partits que no el condemnen. És igual, deixem-ho córrer”.
Unitat
“És molt difícil fer una tasca d’àmbit nacional des del partidisme. És veritat que quan els partits es presenten per separat poden ampliar la forquilla de votants. Però després, a la pràctica, el Parlament d’alguna manera fagocita la bona relació dels partits i és molt difícil que el partidisme no guanyi als projectes unitaris. El que està passant ara és que dos partits desunits poden governar junts i seguir desunits. I poden tenir un projecte i s’entrebancaran perquè necessiten cada moment eixamplar les bases. Fa temps que l’estratègia conjunta l’hauríem de tenir. I si ara la tenen només per la sentència, doncs és un gran error”.
Els Comuns
“La base s’eixamplarà per convenciment. Tu no pots anar-ho a demanar als Comuns, serà quan els convingui a ells, és normal. Ho faran quan ja no es pugui viure en aquest estat, però ells hi creuen”.