El País de Demà vol el dret a la secessió en la Constitució
L’entitat veu inútil la via unilateral i proposa un pacte de claredat o una consulta sobre el suport a la independència com a alternatives
També un estatut que reconegui Catalunya com a nació
Un referèndum d’autodeterminació no té empara en el dret internacional en la situació política, social i jurídica actual de Catalunya. Però sí el dret a la secessió, perquè el mateix Tribunal Constitucional (TC) reconeix que la Constitució no imposa l’adhesió. Així ho conclou l’associació El País de Demà, impulsada per acadèmics però amb participació de polítics com Carles Campuzano, Jordi Xuclà o Marta Pascal, vinculats al PDeCAT. L’associació considera fallida i inútil la via unilateral i proposa diverses alternatives per al reconeixement nacional i el dret a la independència de Catalunya.
Parteix de la diagnosi que un estat democràtic ha de trobar vies per canalitzar la demanda d’independència quan aquesta té el suport d’una part molt important d’un territori. L’associació defensa un pacte de claredat a la canadenca que estableixi les condicions per fer un referèndum i negociar la independència si el resultat és positiu. Això es podria fer a través d’una consulta sobre el suport que la independència té a Catalunya. O a través d’un referèndum sobre una reforma de la Constitució per incloure-hi el dret a la secessió.
El lletrat Bayona
Qui va ser lletrat major del Parlament i el redactor de la proposta política d’El País de Demà, Antoni Bayona, no està d’acord quan el TC diu que no es pot fer una pregunta la resposta de la qual pugui entrar en contradicció amb la Constitució. Considera discutible aquesta interpretació restrictiva perquè, si bé admet que Catalunya no té dret a l’autodeterminació en l’ordenament internacional, afegeix que “el dret dels ciutadans existeix”. També per expressar-se sobre la independència. Encara que la consulta no fos jurídicament vinculant, generaria una vinculació democràtica i política, conclouen tant Bayona com el portaveu de l’associació, l’enginyer industrial i cofundador del Cercle per al Coneixement, Antoni Garrell.
L’extens document Mirada al 2030: Anàlisi de futur i propostes que presentava ahir l’entitat adverteix als escèptics d’una reforma o consulta pactada que no és més ingenu creure en aquest camí que en l’efectivitat de la via unilateral. “És irrenunciable que puguem decidir el nostre futur”, conclou Garrell. L’associació aposta per la via bilateral i per aglutinar majories àmplies per forçar l’Estat.
Mentre no s’aconsegueixi aquest acord, però, Catalunya i l’Estat han de reprendre el diàleg i desbloquejar la situació. En primer lloc, caldria la posada en llibertat dels presos, per a la qual l’entitat proposa que els partits i institucions catalanes demanin i negociïn amb l’Estat l’indult o una modificació del Codi Penal. Per a l’acord polític, plantegen una relació bilateral Estat-Generalitat i el reconeixement nacional de Catalunya amb drets lingüístics, competències exclusives en cultura i àmplies en dret civil i immigració. La Generalitat hauria de ser agència tributària única per gestionar els impostos estatals cedits en una mena de concert basc però amb mecanismes d’anivellament interterritorial. També caldria reconèixer a Catalunya un estatus per a la participació en la UE.
El País de Demà preveu que en els propers anys caldrà afrontar “atacs a l’autogovern” guanyant força electoral i fent-se “necessaris en la política de Madrid”. L’autogovern és més important que la independència, es conclou en un document que no només fa una prospectiva política sinó econòmica, social i sobre valors. El document es debatrà a partir d’aquest mes en cinquanta actes arreu del país i amb entitats empresarials, socials i culturals, partits i sindicats.