Política

XAVIER ROS-OTON

DOCTOR EN MATEMÀTIQUES, VA RECOLLIR EL PREMI FPDGI DE RECERCA CIENTÍFICA LLUINT EL LLAÇ GROC

“Només vaig expressar el que pensa la gran majoria”

“Tenia clar que recollir el premi amb el llaç groc em donaria molta visibilitat. No em feia gràcia, però em semblava necessari”

“L’endemà el mòbil em bullia amb més de 300 missatges, però al cap d’un parell de dies va tornar la calma”

La UB fa un fitxatge d’altura
Xavier Ros-Oton (Barcelona, 1988) és un matemàtic d’altura. No perquè faci dos metres, sinó perquè és el més citat de la seva edat. Doctorat a la UPC, es va especialitzar en les equacions en derivades parcials a la Universitat de Texas (EUA), un dels centres amb els millors especialistes. En els darrers anys ha estat professor i investigador a l’Institut de Matemàtiques de la Universitat de Zuric (Suïssa). Quan acabi aquest curs, però, tornarà a Catalunya per fer recerca a la Universitat de Barcelona gràcies a la concessió recent d’una plaça Icrea.

És un dels matemàtics més brillants de la seva generació, però ha atret l’atenció mediàtica per haver rebut el premi a la recerca científica de la Fundació Princesa de Girona amb el llaç groc a la solapa.

S’ho va rumiar molt o ho tenia absolutament clar?
No ho tenia claríssim. En vam parlar una mica a casa, però tampoc gaire. Era conscient que era un gest que tindria molta visibilitat. Això no em feia gaire gràcia, però d’altra banda em semblava necessari que jo que en tenia l’oportunitat expressés el que crec que és una opinió majoritària a Catalunya. No anava en contra de la corona, ni tan sols ho entenia com una reivindicació independentista. Volia denunciar la injustícia que s’ha comès amb els presos polítics i mostrar-hi la meva solidaritat.
Durant l’acte va rebre algun tipus de comentari o pressió?
No. Jo ho vaig comunicar abans a l’equip de protocol i em van dir, amb correcció, que no els semblava la millor idea.
Per què se’l va treure per al sopar posterior?
De fet, més que treure-me’l, el que vaig fer és posar-me’l per a l’entrega, que era l’acte que s’oferia en directe a TVE i tenia més repercussió mediàtica. Jo normalment no el porto. Per això en les imatges d’abans i de després no es veu.
I per això un conseller va acusar la Casa del Rei d’esborrar el llaç amb Photoshop i la polèmica encara es va fer més gran...
Això ja no va ser cosa meva i, de fet, tampoc no en vaig estar gaire al cas. Teníem una agenda molt atapeïda i no vaig estar pendent de Twitter. Quan ho vaig veure, vaig fer unes piulades per explicar com havia anat.
Ha rebut algun tipus d’agraïment des de l’entorn dels presos?
No, però sí molts de matemàtics de la resta d’Espanya que conec. Sobretot després que sortissin moltes notícies de diaris espanyols que deien ximpleries. Em va agradar molt rebre el suport de gent de la Real Sociedad de Matemática Española, que segurament pensen diferent de mi.
Vist el rebombori, hi tornaria?
Sí. Els investigadors no estem acostumats a aquesta exposició mediàtica, i en el meu cas va ser una mica més gros per haver dut el llaç, però van ser un parell de dies i després va tornar la calma.
Devia rebre molts missatges de col·legues i amics per comentar la jugada o fer conya...
La veritat és que sí. L’endemà el mòbil era una bogeria. Quan em vaig despertar, tenia 300 missatges de WhatsApp. I, com que el meu correu de la universitat és públic, també vaig rebre 80 e-mails de desconeguts que em deien si els semblava bé o malament el que havia fet. Tots, però, van ser molt respectuosos i raonables.
Hi ha qui fa un paral·lelisme entre aquella encaixada amb el rei i el contrast que hi ha entre una Catalunya de pensament obert, que aposta per la ciència i la innovació, i una Espanya que fa el contrari. Ho veu així?
Depèn. Jo tinc molt contacte amb investigadors i científics espanyols i pensen molt com jo. Potser dins del govern i els ministeris sí que és així. Aquí hem tingut la sort de tenir consellers com Andreu Mas-Colell, que ha modernitzat el sistema científic català. A Espanya això no ha passat i amb la crisi han retallat encara més, així que la ciència no sembla la seva aposta.
Per què les matemàtiques tenen tan mala fama?
Poden semblar molt abstractes, i a l’escola el que aprenem és a calcular, no a raonar. No hi veiem la relació amb el món real, i en tenen molta. Les matemàtiques són bàsiques per a la física, és el seu llenguatge, i també per a moltes altres ciències. La gent fins i tot se sorprèn que hi hagi investigació matemàtica. Es pensa que està tot aclarit.
Què són les equacions en derivades parcials?
Abans en deien equacions de la física, perquè les ones, la calor, la relativitat i qualsevol fenomen físic es pot entendre a partir d’aquestes equacions. Durant el segle XX, s’han estès i es fan servir en gairebé totes les branques de ciències o enginyeria. Són senzilles d’escriure, però difícils d’entendre. Bàsicament, descriuen com evolucionarà una quantitat que depèn de l’espai o del temps. Darrerament, les hem anat entenent i hem demostrat certes coses, com ara que es poden resoldre i que tenen un resultat únic i unes propietats d’estabilitat, però encara ens queden moltes preguntes per respondre. I aquesta és la meva feina.
Les seves màximes contribucions tenen a veure amb el que anomenen “fronteres lliures”. Què són?
Té a veure amb equacions molt més complicades, perquè no són lineals, sinó que hi ha una transició de fase. Per exemple, quan en comptes d’estudiar la temperatura, mires com el gel es transforma en aigua. Allà hi ha una frontera, que és la interfície entre sòlid i líquid, i és lliure, perquè en principi no sabem com es mou. Sobre això, jo he resolt algunes conjectures que estaven obertes, alguna fins i tot durant dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat estudia impugnar igualment les mocions del rei

barcelona

Mor un jove sota custòdia policial a Bielorússia

minsk

Grècia posa en alerta l’armada per les creixents tensions amb Turquia

atenes

Justícia anul·la 4.136 processos del franquisme

barcelona

Trump uneix Israel i els EAU

Beirut

Tampoc cap ajuntament d’ERC cedirà els romanents

barcelona

ERC de Girona, “obert a pactar amb tothom”

girona
Demanen la suspensió  d’un acte de l’ANC a Salou

Demanen la suspensió d’un acte de l’ANC a Salou

Salou

Denúncies d’abusos i tortures a presons a manifestants opositors a Lukashenko a Bielorússia

Minsk