Política

ERC avala amb una majoria rotunda investir Sánchez

El 96,5% dels integrants del consell nacional dels republicans expressa el seu suport a l’acord amb el PSOE

Aragonès defensa que la negociació no s’ha fet en clau “autonòmica” i que no renuncien “a res”

Fins a 196 vots a favor, per únicament tres en contra i quatre blanc. Amb aquesta majoria esclatant, incontestable, del 96,5%, el consell nacional d’ERC, el màxim òrgan decisori del partit entre congressos, va acordar ahir a la tarda facilitar la reelecció de Pedro Sánchez com a president espanyol, decisió que es traduirà amb una abstenció en el debat d’investidura que ja treu el nas. Amb aquest pronunciament, els republicans tanquen files internament al voltant una estratègia que ells mateixos admeten que té “riscos” i que ja ha generat debats i posicionaments abrandats entre una part de la militància independentista. El temps i, per descomptat, les urnes seran el que determinarà el cost o els rèdits per a ERC, si és que els té, d’haver fet Sánchez president.

Amb els resultats de la votació interna a la mà, el coordinador nacional de la formació, Pere Aragonès, va ser l’encarregat de tancar el consell d’ahir. I en la seva al·locució, no va amagar que el dilema a què s’han hagut d’enfrontar tindrà peatges. Però els assumeixen. “No venim a enganyar la gent, però val la pena començar a desbrossar el camí del diàleg i, qui ho fa, és probable que pateixi una esgarrinxada”, va manifestar. També va voler destacar que les converses amb el PSOE no s’han orientat a partir de paràmetres clàssics en la història del catalanisme polític recent, en què la contribució a la governabilitat de l’Estat tenia com a contrapartides una o altre competència per engreixar l’autogovern. “Per a ERC era fonamental que, si entràvem en una fase de negociació, aquesta no fos buida, com ha passat en els últims 40 anys, això no ha estat una negociació autonòmica”, va proclamar Aragonès. I per exemplificar els guanys assolits en aquestes converses, va citar que s’hagi reconegut, per part del PSOE, que el de Catalunya és un conflicte polític i que s’ha de tractar i resoldre com a tal, el reconeixement també de “la legitimitat de totes les parts, propostes i institucions” i, com a tercer punt, “activar la via de la política” per encarar la situació i deixar a un marge la repressiva.

La taula de negociació amb l’Estat, que començarà a caminar en un termini de dues setmanes tan bon punt la investidura es formalitzarà, és la gran carta amb la qual ERC espera recollir fruits de l’acord. Poques hores després de la seva reunió a Palau, el coordinador nacional dels republicans va manifestar que ha demanat al president Torra que “anem junts” a aquesta taula per defensar el referèndum d’independència. I és que un dels arguments clau que Aragonès va voler exposar ahir és que en aquest diàleg bilateral que ara s’obre amb Madrid no es renuncia, d’entrada, a res. Tampoc a parlar del dret a l’autodeterminació. “Hi haurà llibertat de continguts” va exposar, a l’hora que va ser taxatiu quan va assegurar que la tesi de sortida que exposaran des de la part catalana serà el referèndum. “Quins seran els acords que assolirem? Això dependrà de la nostra capacitat negociadora, però anirem a defensar l’autodeterminació o la fi de la repressió”, va reblar.

A tot això, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, es va felicitar per l’escenari que s’ha obert des d’ahir. “Valorem la decisió ’ERC, que implica una opció inequívoca pel diàleg com a única eina vàlida per resoldre el conflicte. El socialisme català s’hi compromet de forma total”, va manifestar.

LES FRASES

Era fonamental que, si entràvem en una fase de negociació, aquesta no fos buida, com ha passat en els últims 40 anys
Qui desbrossa el camí normalment pateix esgarrinxades, però així s’avança
Pere Aragonès
coordinador nacional d’erc
Valorem la decisió d’ERC, que implica una opció pel diàleg com a eina vàlida per resoldre el conflicte
Miquel Iceta
primer secretari del psc

La consulta crispa els regionalistes i tot va d’un vot

DAVID PORTABELLA

La inclusió d’una consulta en l’acord PSOE-ERC va crispar els regionalistes, com ara el Partit Regionalista de Cantàbria de Miguel Ángel Revilla, que del sí a Pedro Sánchez va passar al no i la investidura ara ja va d’un vot. “És del tot inassumible, no cita ja ni la Constitució!”, es va indignar el diputat José María Mazón.

Amb aquest vot en contra inesperat, Sánchez té ara 166 vots a favor –PSOE (120), Podem (35), PNB (6), Més País (2), Compromís (1), Nova Canàries (1) i Terol Existeix (1)– i 164 vots en contra –PP (89), Vox (52), Ciutadans (10), JxCat (8), CUP (2) Navarra Suma (2) i el PRC (1)–. Fins i tot tenint l’abstenció d’ERC i d’EH Bildu, a Sánchez li cal que la canària Ana Oramas (CC) i Néstor Rego (BNG) no votin en contra o s’arrisca a patir un empat a 166. El PSOE lliga avui el sí de Terol Existeix, però li cal que almenys CC o el BNG s’abstinguin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Una campanya per posar a prova el futur del procés

barcelona
Oriol Lozano
Alcalde de Palau-solità i Plegamans (ERC)

“Treballem per seguir transformant el municipi”

Palau-solità i Plegamans
eleccions 12-m

La campanya electoral comença oficialment amb moltes cares noves

girona
estats units

Impliquen Trump en els esforços per no veure’s perjudicat en les eleccions

barcelona

El ple aprova el reglament del Consell de la Gent Gran

cassà de la selva

Paneque i Puga obren la campanya fent una defensa de la democràcia

l’escala
política

Arrenca la cursa per guanyar i, sobretot, sumar una majoria

barcelona
política

Illa se solidaritza amb Sánchez i fa una crida a la “resistència col·lectiva”

sabadell
haití

Dimiteix el primer ministre i es constitueix el Consell de Transició

barcelona